Obra dels dissenyadors Pedro G.C. Oliveira, director d'art, i Xuedi Chen, educadora, el kit Backslash és una col·lecció de dispositius per afrontar protestes i aldarulls que aprofiten tecnologies ja existents. És el treball de tesi pel Programa de Telecomunicacions Interactives de la Universitat de Nova York i es basa a intentar fer valer el dret a la connectivitat, aprofitar-la, eludint les mesures de control i sense que es giri en contra dels revoltats. El 2015 Índia va fer proves amb drons que disparen gas pebre, tècnica ja legal a Dakota del Nord. Durant les protestes contra el G-20 a Pittsburgh el 2009 es varen estrenar els canons acústics, que els Mossos d'Esquadra també han incorporat al seu arsenal. El desenvolupament del projecte va dur als creadors a investigar un munt de formes de protesta i repressió arreu, des de la Revolució Verda a Iran el 2009 fins al moviment Occupy Wall Street o l'onada de protestes a Brasil el 2013.

Els dispositius que proposen són:

Bandana – Incrustar missatges en patrons. Inspirada en el Kufiyya, amb aquesta bandana, els manifestants són capaços de preservar la seva identitat alhora que hi incorporen missatges ocults. A diferència dels codis QR, els missatges no s'emmagatzemen en el mateix patró. El patró proporciona una capa addicional d'autenticació, un rastrejador, una manera de desbloquejar el missatge. Es poden desbloquejar diferents missatges en funció de la forma en què plegueu la bandana.

Wearable – Botó de pànic. Una pràctica habitual utilitzada per la policia és el coll d'ampolla on bloquegen determinats carrers i dirigeixen el flux de manifestants cap a un punt de conflicte. En aquestes zones restringides, els manifestants són colpejats i detinguts. Aquest dispositiu portàtil independent de la xarxa pot avisar a altres blocs abans d'entrar en una àrea d'aquesta mena. En prémer el botó de pànic, altres dispositius que es trobin entre 10 i 15 cantonades vibraran i parpellejaran per fer saber a la gent que està entrant en una zona no segura. Funciona sense necessitat d'un mòbil aparellat, cosa que el fa ideal per a països del tercer món on el nombre de telèfons intel·ligents encara és baix. L'any 2011 es va difondre l'aplicació Sukey (ara abandonada) per fer el mateix.

Router – Xarxa off-grid. Les xarxes locals fora de línia no són noves a les protestes. Són una bona manera d'establir canals de comunicació durant apagades de la xarxa. Hem vist xarxes de malla en molts colors i sabors utilitzats en protestes passades, sent Firechat la més recent i notable. El router Backslash està fet a mida per a un desplegament ràpid en situacions d'emergència. Amb l'extracció ràpida d'una corretja, algú pot llançar un node per a una xarxa fora de línia, que pot permetre la comunicació localitzada fins i tot durant les apagades d'Internet i de la xarxa cel·lular. A més, quan el router es fa servir en combinació amb la xarxa de wearables Backslash, els manifestants tenen la capacitat de traçar zones de conflicte amb precisió en un mapa.

Drive – Caixa negra personal. En les protestes modernes, la majoria de fotos i vídeos són generats per usuaris. Ens mostren actes brutals de les forces de l'ordre i documenten fets històrics des de dins. El poder d'aquestes imatges és una amenaça, que provoca que les càmeres siguin confiscades o trencades. Aquest dispositiu d'emmagatzematge habilitat per wifi permet carregar fotos i vídeos de forma anònima, sense metadades, a un núvol personal. La vostra caixa negra personal manté una còpia de seguretat de les dades vitals perquè es puguin documentar els abusos fins i tot si us passa alguna cosa al telèfon o a la càmera.

Plantilla – Incrustar missatges a les etiquetes. Warchalking va ser una activitat iniciada el 2002, que consistia a marcar els punts d'accés wifi als espais públics. Inspirant-se en aquest acte, es van crear les plantilles. Ampliant la tecnologia CV utilitzada per a la bandana, les plantilles s'utilitzen per marcar activitats notables en entorns urbans. Les etiquetes són llegides per una aplicació, advertint a la gent que apagui el seu wifi i bluetooth i anunciant el fet que la zona està sota vigilància o un possible ús de Stingray.

Jammer – Recuperar la privadesa. Els propietaris de telèfons intel·ligents s'han convertit en objectius fàcils durant les protestes. La informació recollida a través d'antenes wifi i escàners pot ser posteriorment emprada per l'estat per rastrejar-los. També s'ha parlat de possibles implementacions de killswitches que permetrien apagar els telèfons mòbils de forma remota per part de les autoritats. Compte!, aquests aparells estan sotmesos a restriccions normatives.

Els autors no han difós especificacions ni cap mena d'orientació sobre com fabricar aquests dispositius ni tampoc els venen, però la idea és prou inspiradora. Varen participar en l'Open Hardware Summit l'any 2015 on varen fer una presentació del projecte.

Artefactes per a la supervivència a la ciutat sensitiva del futur proper:

Serendipitor: aplicació per traçar rutes aleatòries a la ciutat (iOS)

Roba interior amb sensors per detectar lectors RFID

Tasses de cafè que creen una xarxa oculta

Paraigua amb leds només visibles per càmeres CCD

Projecte de Creative Capital, una fundació sense ànim de lucre que patrocina artistes i els ajuda a difondre el seu treball. Es busca explorar les implicacions socials, polítiques i culturals de la computació ubiqua en entorns urbans.

De la seva info:

A mesura que la informàtica surt de l'escriptori i s'aboca a les voreres, carrers i espais públics de la ciutat, el processament de la informació s'integra i es distribueix per tot el teixit material de l'espai urbà quotidià. Els evangelistes de la informàtica omnipresent anuncien una època de sistemes d'informació urbana capaços de detectar i respondre als esdeveniments i activitats que succeeixen al seu voltant. Impregnada de la capacitat de recordar, correlacionar i anticipar, aquesta ciutat sensitiva es planteja com a capaç de controlar reflexivament el nostre comportament dins d'ella i esdevenir un agent actiu en l'organització de la nostra vida quotidiana.

Pocs poden discutir sobre els sistemes de control de semàfors intel·ligents que gestionen de manera més eficient el flux i reflux de camions, cotxes i autobusos als carrers de la nostra ciutat. Alguns es poden irritar quan els cupons de descompte per a la seva beguda expresso preferida s'envien al seu telèfon mòbil mentre passen davant un Starbucks. És probable que molts protestin quan se'ls nega el pas per un torniquet del metro perquè el sistema sent que els seus hàbits de compra, els seus patrons de mobilitat i la lectura actual de la resposta galvànica de la pell (GSR) coincideixen amb el perfil d'un terrorista.

El projecte pretén conscienciar sobre les implicacions per a la privadesa, l'autonomia, la confiança i la serendipitat en aquesta ciutat altament observadora, cada cop més eficient i sobre codificada.