Contra el Bitcoin (no la Blockchain) i derivats
Fa temps que arronso el nas cada vegada que sento parlar de criptomonedes i, sobretot, quan me les volen justificar i m'expliquen els suposats avantatges descentralitzadors i d'altres. Trobo molt poca informació crítica, i encara menys anàlisis del que s'amaga en el discurs de legitimació d'aquests nou sistemes per intercanvis econòmics. Per això em vaig alegrar en trobar dos escrits: Somien els liberals amb monedes elèctriques? (castellà), del Col·lectiu Dissonància, i Les polítiques del Bitcoin: el programari com a extremisme d'extrema dreta (anglès), de David Golumbia. Resumeixo alguns punts del primer escrit:
L'autovalidació i el problema del consum elèctric
Bitcoin fa servir un sistema anomenat Prova de Treball per garantir la validació descentralitzada i segura de les transaccions, així s'aconsegueix no dependre de tercers ni d'altres institucions. El problema d'aquest procediment és que exigeix un consum progressivament més alt d'electricitat. Segons la Universitat de Cambridge (2021) Bitcoin consumeix 116,78 TW/hora anuals (1). Si fos un país ocuparia el lloc 32, per sobre de Països Baixos, Xile, o Israel (que en consumeix la meitat). Les perspectives cada cop més nefastes sobre el canvi climàtic i l'escassetat energètica a què ens enfrontem situen a les criptomonedes que fan servir aquest sistema de validació al costat dels afers ambientals preocupants. Altres criptos, com Ethereum, han volgut solucionar-ho amb una altra mena de validació: la Prova de Participació, però aleshores sorgeix la qüestió de la centralització de la capacitat de validació (qui es pot permetre validar i qui no).
Falsa descentralització
Un dels arguments estrella: les xarxes que sostenen l'estructura són descentralitzades i el preu no depèn de cap institució centralitzada, cosa que acabarà generant una economia igualment descentralitzada i més democràtica. S'oblida que el tipus de moneda no és el principal factor de centralització. Primer de tot: no confonguem centralització amb acumulació. Actualment, el 40% dels bitcoins en circulació són propietat d'unes 1000 persones, per tant, la descentralització de l'emissió de diners no evita la concentració de riquesa. Com a tot mercat, qui hagi comprat criptos al començament o qui tingui prou capital per comprar-ne grans quantitats pot iniciar un procés d'acumulació. En segon lloc: qui controla de veritat els diners. Les criptos implementen moneders virtuals (wallets) que permeten gestionar personalment els fons eludint intermediaris com els bancs, però la realitat és que s'estan substituint aquests pels Exchanges (faciliten la gestió dels wallets), una altra mena d'intermediari que permet canviar criptos per diners fiat i que està concentrant els blockchains públics: la plataforma Bitcoin 7 acaparava el 97% de les transaccions el 2021. Un altre factor que contribueix a la centralització és la capacitat per mantenir equips de validació: amb Bitcoin 4 pools de mineria concentren el 50,36% de la capacitat, amb Ethereum el 63,04%.
Autonomia aparent davant la banca i l'estat
Aquest argument atreu per igual a sectors polítics totalment oposats: la independència respecte a la banca i els estats. Els crítics del sistema fraccionari en què es basen els bancs i de la capacitat estatal per crear diners del no-res via banc central tenen raó. Bitcoin no permet emetre diners arbitràriament i, com que la cadena de blocs és pública, no es pot especular amb dipòsits. Però els banquers s'estan espavilant: ja permeten obrir comptes de criptomonedes on ells són els custodis de les claus de xifratge, per tant, tenen control total dels fons de l'usuari. L'usuari no té cap garantia que no s'estigui fraccionant la seva reserva per crear crèdit. Així doncs, el sistema bancari tradicional és perfectament compatible amb les criptos, encara que el sistema de validació d'aquestes no ho sigui. De fet, la banca ja disposa d'una cadena de blocs pròpia, Ripple, i d'una criptomoneda pròpia: XRP.
Una altra qüestió a tenir en compte és la velocitat de validació: Bitcoin només pot validar 7 transaccions/minut, inviable per l'economia real. Per evitar-ho s'ha desenvolupat la tecnologia Lighting Network, que ve a ser una segona capa sobre la cadena de blocs que “prevalida” les transaccions. Amb aquest mecanisme un intermediari pot controlar els intercanvis per sobre de la validació, que és el que s'aplica a El Salvador, on l'intermediari de segona capa és l'estat.
Ideari cripto bro
Són els participants a la xarxa i els dispositius els que es posen d'acord i validen les transaccions matemàticament, per tant son objectives i inqüestionables. Ja no cal refiar-se d'institucions o altres. La implementació extrema d'aquesta idea es troba en els Contractes Intel·ligents d'Ethereum: bàsicament programes informàtics que duen a terme una acció quan es produeix una determinada validació a la cadena de blocs. Ja no cal confiar en notaris, advocats ni en la paraula de ningú. Això és una idea molt estreta sobre la confiança, que no ha de ser només institucional sinó també entre persones (2). El 2016 Ethereum va patir un robatori de 50 milions de dòlars que els va obligar a revisar tot el sistema i fer-ne una nova versió. Malgrat tot es manté com a segona moneda amb mes valor després de Bitcoin. Ethereum es va salvar per la xarxa de confiança social. Un sistema confiable i segur és el que té més capacitat per reorganitzar-se i reaccionar davant les adversitats, i això exigeix una comunitat humana validant les seves accions. La blockchain no substitueix la confiança. Altres exemples extrems d'aquesta premissa són els NFT, i l'E-Government o Open Government, idea motor a l'ideari del nostre estimat Jordi Puigneró.
Friedrich Hayek, musa neoliberal, buscant una solució de mercat a la inflació i la depreciació dels diners fiat, va dir que era millor treure el monopoli dels diners a l'estat i deixar que la banca o d'altres iniciatives privades creessin els seus propis diners. L'objectiu era un mercat de diners en el que totes les monedes competissin entre si, sense regulació pública. Analitzant de prop el contingut polític de la narrativa de les criptomonedes el seu propòsit és dur a terme aquest projecte: un mercat de monedes autoregulat, el somni de tot anarcocapitalista.
(1) Per una comparativa del consum energètic entre la mineria Bitcoin i la banca tradicional: Si creus que el Bitcoin emet carboni, esperat a sentir que emet... la Banca (anglès) (2) Bruce Schneier, article a Wired No hi ha cap bona raó per refiar-se de la tecnologia blockchain (anglès)