#motivacions /
El segle XV, mentre Erasme de Rotterdam rumiava les bases del pensament lliure forjant les bases del Renaixement i Joana d'Arc liderava als francesos contra els anglesos a les acaballes de la Guerra dels Cent Anys, a l'est d'Europa, al sud de l'actual Romania i fent frontera amb l'Imperi Otomà, en un principat anomenat Valàquia, més de dues vegades més gran que Catalunya, regnava el voivoda (príncep) Vlad III, anomenat Vlad Tepes (l'Empalador) o Vlad Draculea, nascut el novembre o desembre de 1431 a la ciutat transsilvana de Sighișoara. La casa on va néixer encara existeix.
Posteriorment famós per haver inspirat el Dràcula de Bram Stoker, aplicava al seu poble un estricte codi moral i es diu que entre 40.000 i 100.000 persones varen morir empalades per ordre seva. De caràcter fosc i depressiu, nascut en una família de tradició catòlica, Vlad Draculea va ser obligat a educar-se en l'Islam en la seva preadolescència per motius polítics i la seva vida va girar entorn de la disputa pel tron de Valàquia, un joc geopolític mortal contra amenaces interiors i exteriors on qualsevol podia ser un aliat però de segur mai un amic. Potser el príncep era més conscient que ningú dels perills que l'envoltaven, així com de les seves debilitats, i ho va resoldre amb els actes extrems que se li atribueixen. Potser va ser una personalitat malalta i realment gaudia d'aquests actes. Va ser un heroi, com se'l considera en el seu país natal, o un malvat?
#motivacions /
El terme trames negres té un origen ben determinat inicialment relacionat amb l'activitat terrorista neofeixista durant els anys de plom a Itàlia (1960 ~ 1980), independentment de l'ús que se'n pugui fer en relació amb conspiracions per blanquejar diners o d'altres, igual que cinquena columna no té res a veure amb el grup de resistents contra invasors aliens reptilians d'una antiga sèrie de ciència-ficció kitsch. Va ser l'època dels assassinats de Brabant (mai aclarits), la matança de Bolonya, el segrest d'Aldo Moro, els escamots de la xarxa Stay Behind i, en general, la confrontació al carrer entre diverses tendències polítiques i interessos globals empesos per la hipòtesi que l'increment de la tensió els afavoria.
L'expressió va aparèixer cap al 1972 quan Giorgio Fredda i Giovanni Ventura van ser detinguts com a presumptes implicats en l'atemptat a la Banca d'Agricultura de Milà. Anteriorment, per unir sota un mateix denominador els atemptats, intents de cop d'estat, manifestacions i proclames neofeixistes, s'havien provat altres termes —pista negra, conspiracions eversives, etc. Per descobrir l'inici de tots aquests afers ens hem de remuntar a 1960-61 quan l'OAS feia estralls tant a Algèria com a la metròpoli.
#motivacions /
Un llibre que s'ha de regalar. El va escriure Jaron Lanier, informàtic, compositor de música clàssica, col·leccionista d'instruments rars (en té més de mil) i pioner en la realitat virtual. El 1985 va abandonar Atari i va fundar la primera companyia que va vendre ulleres i guants de realitat virtual. Ha treballat en aplicacions d'Internet2, com a científic visitant a Silicon Graphics i altres universitats. Ara treballa per a Microsoft Research com a científic interdisciplinari. Ha rebut un munt de guardons i el 2010 va ser anomenat una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.
La seva bibliografia consta de cinc títols on expressa les seves idees i critiques sobre la manera que s'estan desenvolupant els usos de la xarxa, el totalitarisme cibernètic (la tendència a tractar als humans com ordinadors biològics), la saviesa col·lectiva (la ment ruc), l'expropiació de codi i contingut obert, l'exclusió de la classe mitjana de les economies en línia o la realitat virtual.
#motivacions #infowar /
Independentment de si la guerra hibrida és un informe de situació amb propostes per aprofitar-la a favor o una doctrina, resulta del tot evident que el ciberespai ja és de ple dret un espai econòmic ocupat on es provoquen i dirimeixen tensions en l'àmbit militar. Internet va néixer els anys 60 sota tutela militar (ARPANET, se'n va lliurar (aparentment) durant els 80, i en el segle XXI hi torna (el 2009 es va crear l'US Cyber Command, que va declarar el ciberespai com a domini militar equivalent a terra, mar, aire, i l'espai exterior). Tanmateix, si considerem que la guerra i la cosa militar són el gresol on el capitalisme desenvolupa i posa a prova les tècniques i automatismes que li calen per assolir el seu objectiu de creixement indefinit, se'ns farà evident que és un fals alliberament.
#motivacions #infowar /
En aquesta segona part sobre la guerra hibrida s'exposa un resum del punt de vista rus, publicat a geopolitika.ru el 2021.
A Rússia es pot sentir sovint per televisió o llegint diaris o publicacions científiques que els EUA i l'OTAN estan lliurant una guerra hibrida contra Rússia. Per la seva part, als EUA, als països de l'OTAN i als seus clients es diu que Rússia està lliurant un guerra del mateix estil. Ambdues parts es refereixen a una forma especifica d'accions indirectes que suposen una amenaça tant per un bàndol com per l'altre.
Durant la Guerra Freda la dissuasió nuclear exigia un esforç asimètric per part dels dos bàndols, i aquesta asimetria persisteix actualment, ja que, per una banda, tenim un estat amb capacitats internacionals limitades, Rússia, i per l'altra un gran grup de països i una aliança politicomilitar. Tanmateix, diverses potencies d'aquest grup son força sofisticades en tota mena d'operacions subversives dins d'una gama molt amplia: guerra política, contra insurgència, operacions especials... Es pot notar també com darrerament la menció de guerra hibrida s'està utilitzant com una mena d’estratègia paraigua amb un caràcter polític global, sobretot després de que els representants dels països de l'OTAN i els seus socis comencessin a acusar a Rússia d'agressions i d'accions malicioses a partir del 2014.
#motivacions #infowar /
Aquesta entrada és la primera de tres sobre la guerra híbrida on s'exposa el punt de vista occidental, a la segona la rèplica russa i a la tercera el que jo en penso. Si vols dir-me alguna cosa em pots contactar a mastodont.cat.
Fa uns anys que la informació pública sobre estratègia militar gira al voltant de la guerra hibrida, especialment des de la revolució ucraïnesa del 2014. El febrer d'aquell any el cap de l'estat major de les Forces Armades de la Revolució Russa, el general Valery Gerasimov, va descriure un nou marc operatiu basat en les lliçons apreses als conflictes d'Estònia i Geòrgia on explicava que s'estaven desenvolupat models de planificació únics per aplicar mitjans militars i no militars: forces d'operacions especials, forces proxi (nova terminologia per anomenar paramilitars, mercenaris i estats-ninot), mitjans civils i capacitats cibernètiques. Es tracta d'influir en tots els actors, pertorbar la comunicació i desestabilitzat les regions per assolir els objectius.
#motivacions /
Els experts consideren que la intel·ligència artificial causarà un terratrèmol social comparable al de la revolució industrial, o pitxor. Aquest documental del 2019, produït per FRONTLINE, explora els vessants polítics i econòmics del fenomen i les conseqüències en la societat, especialment en l'àmbit laboral. Bàsicament, s'estructura al voltant de tres temes:
La competència USA-Xina en aquest camp, que es va desfermar el 2015 quan el programa AlphaGo de Google va derrotar al xinès Fan Hui, campió mundial de Go, joc considerat irresoluble per les màquines. Aquest fet es va viure entre els xinesos gairebé com una tragèdia nacional (The Sputnik Moment) i va provocar que el govern i la classe empresarial veiessin el potencial d'aquesta tecnologia.
La problemàtica laboral, amb la pèrdua de llocs de treball provocada per l'automatització, i les conseqüències en les comunitats.
El cantó fosc, com la fusió amb tecnologies de vigilància (exposa les tècniques emprades en la repressió de la minoria uigur a la Xina) i els dubtes sobre l'ús ètic, donat que el desenvolupament és en mans d'empreses amb ànim de lucre que, en gran part, obtenen els seus ingressos de l'extracció de dades.
#motivacions
Cita que presideix la pàgina web del Center for Humane Technology (CHT), fundació creada arrel de la presentació Crida per minimitzar les distraccions i respecte pels usuaris de Tristan Harris, en aquells moments responsable d'Ètica del Disseny a Google. L'interès que va despertar no va tenir continuïtat dins de l'empresa i Harris va crear el moviment Time Well Spent amb l'objectiu de promoure tecnologia responsable amb la manera com fem servir el temps en el món real, sense enganys per passar més temps mirant pantalles, interrupcions ni distraccions digitals.
El moviment va durar del 2013 fins al 2018, quan les GAFA varen assolir els mateixos postulats dins les seves estratègies de màrqueting: Mark Zuckerberg va dir aquell mateix any que el seu propòsit era assegurar que el temps que tots passem a Facebook és temps ben dedicat. Arran de la deriva de la idea original, Harris va crear la fundació CHT. A la seva web es poden trobar recursos per mitigar o evitar les distraccions provocades pels dispositius mòbils, des d'aplicacions per bloquejar notificacions fins associacions d'ajuda, tant per joves com per adults.
Tristan Harris és el principal convidat en el documental de Netflix El dilema de les xarxes socials, que també pots trobar aquí en castellà.
El Dr. E. O. Wilson, autor de la cita, és entomòleg, biòleg i professor universitari estudiós de l'evolució biològica i la sociobiologia.
#motivacions
Paul Virilio va ser un teòric cultural i urbanista que es va centrar en la tecnologia i el seu desenvolupament en relació amb la velocitat i el poder. Va viure en carn pròpia la guerra llampec nazi contra la seva ciutat natal, Nantes, i en la maduresa va estudiar les implicacions socials de la recerca continua de més velocitat, des dels transports fins a les comunicacions. Entenia la transició del feudalisme al capitalisme no com el resultat de polítiques o tecnologies de producció de riquesa sinó per l'acció de mecanismes de guerra: la ciutat feudal fortificada va desaparèixer per la sofisticació i noves possibilitats bèl·liques. La guerra de setge es converteix en guerra de moviment, la història progressa a la velocitat dels avenços armamentístics.
La velocitat de la llum no transforma merament el món. Es converteix en el món. La globalització és la velocitat de la llum. La velocitat és l'espai del vehicle.
