Internet és fruit del Pentàgon

Paul Virilio #motivacions

Paul Virilio va ser un teòric cultural i urbanista que es va centrar en la tecnologia i el seu desenvolupament en relació amb la velocitat i el poder. Va viure en carn pròpia la guerra llampec nazi contra la seva ciutat natal, Nantes, i en la maduresa va estudiar les implicacions socials de la recerca continua de més velocitat, des dels transports fins a les comunicacions. Entenia la transició del feudalisme al capitalisme no com el resultat de polítiques o tecnologies de producció de riquesa sinó per l'acció de mecanismes de guerra: la ciutat feudal fortificada va desaparèixer per la sofisticació i noves possibilitats bèl·liques. La guerra de setge es converteix en guerra de moviment, la història progressa a la velocitat dels avenços armamentístics.

La velocitat de la llum no transforma merament el món. Es converteix en el món. La globalització és la velocitat de la llum. La velocitat és l'espai del vehicle.

A El cibermón, la política del pitjor, llibre d'entrevistes amb el periodista Philippe Petit l'any 1997, a la pregunta sobre si l'amenaça de la guerra forma part indissoluble de l'avanç tecnològic, diu:

Cal no oblidar mai que la fi de la Segona Guerra Mundial desemboca a la dissuasió. No es farà més la guerra, s'impedeix que es faci, però s'amenaça cada cop més seriosament amb la carrera d'armaments, la carrera de l'espai i el desenvolupament de la informació: els satèl·lits, les capacitats de transmissió instantànies, ARPANET, que donarà lloc a Internet. Tot això ha sorgit de la dissuasió, i no ha estat possible més que per la creació d'un complex militar-industrial. Eisenhower va establir aquest complex. El 1961, quan abandona la presidència, va afirmar que el complex era perillós per a la democràcia. Era especialista en logística, sàvia del que parlava.

No es pot comprendre, doncs, el desenvolupament de les ciències i de les tècniques sense donar-se compte de l'amenaça absoluta que l'Est o l'Oest volen exercir sobre el seu adversari. I aquest primer complex militar-industrial desemboca sobre un segon molt més temible, el complex militar-industrial i científic de la guerra del Vietnam i l'electronic warfare. A partir de Vietnam, la guerra esdevingué un fenomen essencialment electrònic. S'utilitzen drons, satèl·lits, tecnologies de guia de míssils, bombes neoatòmiques, com les bombes de depressió que hem vist a la guerra del Golf.

Paral·lelament, es desenvolupa una informació globalitzada. La National Security Agency (NSA) implementa un control de la informació i es converteix en una mena de Ministeri de la Informació mundial. Recull informacions sobre l'adversari igual que sobre el món. És dur a terme, doncs, no ja una militarització de la ciència, sinó una militarització de la informació, dels coneixements. Les últimes tecnologies de guerra del Pentàgon són tecnologies de guerra virtual, tecnologies de guerra de la informació. Les primeres maniobres de cyberwar van tenir lloc a Hohenfeld durant l'estiu de 1995. L'objectiu de la guerra nuclear ja no és tant l'arsenal o fins i tot un sistema d'arma aèria o espacial. És el C3I (Control, Comandament, Comunicació, Intel·ligència), és a dir, el centre de control de la guerra és on convergeixen totes les informacions i on es tracta de saber-ho tot en tot moment. És l'espai d'una tirania de la informació de la qual la guerra del Golf, per mitjà de la manipulació de la CNN, n'és un bon exemple.

Segons Einstein, el desenvolupament de la bomba atòmica precisava la posada en pràctica de la bomba informàtica, de la bomba de la informació totalitària. La guerra total de 1939-1945 ha desembocat en una pau total amb la dissuasió i, per tant, en un control gairebé cibernètic de l'adversari. Internet és fruit del Pentàgon, i totes les tecnologies basades en satèl·lits han estat abans militars. Aquestes han posat en pràctica la militarització dels coneixements. Això és un fenomen impensable. La militarització de la ciència amb el complex militar-científic i la militarització de tota informació amb el complex militar-informacional ens situen davant d'un fenomen de totalitarisme sense precedents.