Peata Beag (animaló) es una cançó popular irlandesa del segle XIX recopilada per un artista i antiquari de Dublín, George Petrie. En les seves paraules, que són prou curioses si pensem que en aquells anys el país encara patia les conseqüències de la Gran Fam:

La següent melodia lúdica, amb la lletra, va ser obtinguda durant l'estiu de 1853 d'un camperol cec del comtat de Clare, Teige MacMahon. La lletra, sense ser poèticament rellevant, no deixa de tenir interès, dins la seva simplicitat, com a il·lustració dels pensaments de la vida camperola irlandesa. La lletra original diu:

Is trua gan peata an mhaoir agam Is trua gan peata an mhaoir agam Is trua gan peata an mhaoir agam Is na caoire beaga bána

Is ó gairim, gairim thú, Is grá mo chróí gan cheilg thú, Is ó gairim, gairim thú, Is tú peata beag do mháthar

Is trua gan maoilín bán agam Is trua gan maoilín bán agam Is trua gan maoilín bán agam Is fáilte ó mo ghrá geal

Is trua gan bólacht bainne agam Is trua gan bólacht bainne agam Is trua gan bólacht bainne agam Is Cáitín ó a máthair

Is trua gan gabhairín bhuí agam Is trua gan gabhairín bhuí agam Is trua gan gabhairín bhuí agam Is thabharfainn do mo stór í

I la traducció vindria a ser:

La mascota del meu administrador és lamentable La mascota del meu administrador és lamentable La mascota del meu administrador és lamentable Són les ovelles blanques

Et truco, et truco, Tu ets l'amor del meu cor sense engany, Et truco, et truco, Ets la petita mascota de la teva mare

Em sap greu no tenir un vedell blanc Em sap greu no tenir un vedell blanc Em sap greu no tenir un vedell blanc Benvingut del meu amor brillant

És una llàstima que no tingui una vaca lletera És una llàstima que no tingui una vaca lletera És una llàstima que no tingui una vaca lletera La Cáitín és de la seva mare

Es una llàstima que no tingui una cabreta groga És una llàstima que no tingui una cabreta groga És una llàstima que no tingui una cabreta groga La donaria a la meva estimada

La interpretació més popular és la de Dervish, que varen actuar a Palma de Mallorca l'any 1997 . Oisín i Marcello De Dominicis també n'han fet versions. La de De Dominicis és a l'obertura de l'àlbum Trecentosessanta, de Massimo Giuntini, col·laborador a la pel·lícula Gangs of New York amb el tema Devils's Tapdance. També hi ha una versió amb autor no identificat.

Treball de l'artista russa resident a Londres Anna Engelhardt, àlies d'Aleksandra Alekseeva per raons polítiques: és molt crítica amb el govern del seu país. Segons el seu currículum:

Arrelat en pràctiques d'investigació forense, el meu treball examina escenaris polítics postsoviètics a través de mitjans de comunicació basats en el temps, com ara vídeos, programari, performances i instal·lacions. El meu enfocament interdisciplinari em permet explorar esdeveniments polítics de manera oberta tot desafiant els límits de la propaganda i altres narracions didàctiques. Aquesta actitud experimental s'estén a les meves instal·lacions i accions multimèdia, que conviden al públic a combinar elements reals i narratius dels meus projectes a les seves pròpies històries. A Circuits of Truth investiga la utilització i perversió de la reputació a les xarxes socials (les marques de verificació, que anomena paparres blaves) com a fil d'Ariadna a partir del qual es pot desvelar el funcionament intern i opac d'aquests actors, el perquè de la promoció dels perfils que subministren més matèria primera sota la forma de compromís dels usuaris, la utilització d'aquest mecanisme per part del govern rus i una proposta per capgirar la situació.

Si mireu una antena al terrat d'un edifici gran, intentant esbrinar-ne la funció, no podreu veure les ones de ràdio que rep i transmet. Si la recerca del model no dona cap resultat, podria ser més fàcil seguir el cable que l'acompanya.

Les quatre parts de què consta l'escrit es poden descarregar aquí en català.

La web és molt densa. A part dels projectes conté una secció de llibres, articles i entrevistes sobre els aspectes postcolonials de la política russa, la ciberguerra i la problemàtica internet/societat. Es pot descarregar el llibre Chimeras: Inventory of Synthetic Cognition, on s'intenta reformular el que es podria entendre com a IA desmuntant les dues nocions d'“artificialitat” i “intel·ligència” i veient quin nou significat produeixen quan es recombinen. En el projecte Adversarial Infrastructure (vídeo) utilitza el Pont de Crimea (recentment destruït) com a metàfora per explicar la violència colonial russa en el ciberespai: el pont servia tant per unir com per separar i bloquejar a l'enemic.

Interessant també el projecte Death Under Computation, una investigació sobre la lògica colonial en la guerra russa contemporània a través d'una història gairebé desconeguda de la investigació cibernètica militar soviètica. A la dècada de 1950 la Unió Soviètica ja investigava sobre drons teledirigits i altres armes cibernètiques. La majoria de dibuixos d'aquest projecte han sortit del llibre Kibernetika v voyennon dele (Cibernètica en assumptes militars), de M. N. Goncharenk (aquí es pot veure un fragment). Per fer-se una idea del volum de la investigació en aquest camp a l'antiga URSS aquí es pot veure la bibliografia sobre tecnologia làser el 1973.

Red Room #1 comença amb la dona i la filla de Davis Fairfield, un empleat del jutjat, mortes en un accident de cotxe. Davis i la seva filla supervivent, Brianna, lluiten per superar la tragèdia mentre s'acumulen les factures i Brianna es prepara per marxar cap a la universitat. El dol de Davis fa renéixer vells passatemps del seu passat i aviat es troba tornant a veure vídeos il·legals de la Red Room a la dark web. Aquests vídeos, produïts per la clandestina Mistress Pentagram i un repartiment d'intèrprets macabres, representen escenes de la vida real de tortura i assassinat. Mistress Pentagram i els seus empleats produeixen aquests vídeos il·legals des d'un lloc secret i els transmeten en directe per la dark web pels fans que paguen quantitats de diners obscenes per veure'ls. L'autor desvela el secret de la dark web descobrint un negoci més atroç del que ningú podria imaginar. Construeix un món poblat d'assassins i monstres. Però, per exagerat i vil que sigui, també funciona com una exploració de la cultura d'Internet en el seu conjunt. Els problemes de privadesa en línia i les ramificacions potencialment desastroses en la vida real pel comportament en línia són al centre de la Red Room.

Red Room és creació d'Ed Piskor, dibuixant també de X-Men: Grand Design i Hip Hop Family Tree. El 2021, es va publicar la sèrie inicial de quatre números de Red Room: The Antisocial Network (Fantagraphics). Piskor ha dit que les experiències dirigint el seu canal de youtube, el dibuixant Kayfabe, van modelar la seva escriptura i la construcció del seu món, cosa que explica la naturalesa de l'univers de la Red Room. Les seccions de comentaris inclouen arquetips que es poden trobar a qualsevol comunitat de fans en línia i fins i tot nicks que se sentirien com a casa a Twitter o Reddit. Aquests petits detalls aporten un cert grau de credibilitat a les escandaloses escenes de violència i depravació, fent-les encara més inquietants.

Ajudada per la dark web anònima i una criptomoneda gairebé impossible de localitzar, ha sorgit una subcultura criminal. Transmet en directe els assassinats com a entreteniment. Qui són els assassins? Qui són les víctimes? Qui paga per veure? Com aturar-ho? Red Room es construeix com una sèrie d'històries interconnectades, que il·luminen els personatges que existeixen als racons més lleigs del ciberespai.

La primera entrega (The Antisocial Network) i la segona (Trigger Warnings) consten de 4 parts cadascuna. Cada episodi conté, a més de la història en si, esborranys, comentaris pàgina per pàgina i portades alternatives. Una d'aquestes portades, per Trigger Warnings #3, que feia referència al Maus de Spiegelman, no va ser publicada per queixes de lectors.

Descarregues (format cbr, en anglès):

Red Room: The Antisocial Network Red Room: Trigger Warnings Red Room (edició especial Free Comic Book Day)

Increïble explicació de l'economia basada en l'extracció de dades rumiada per Vladan Joler, professor a l'Acadèmia d'Arts de la Universitat de Novi Sad i cap de la Fundació SHARE on lidera el laboratori d'investigació sobre els aspectes tècnics i socials de la transparència algorítmica, l'explotació dels treballadors digitals, les infraestructures invisibles i les caixes negres tecnològiques.

New extractivism, en paraules de l'autor, és un assemblatge representat visualment en forma d'al·legories:

La paraula assemblatge s'entén habitualment com una col·lecció o reunió de coses o persones, una màquina o objecte fet de peces encaixades, o una obra d'art feta agrupant objectes trobats o no relacionats. Aquest mapa i les notes al peu que l'acompanyen són precisament això: un gran conjunt desordenat de diferents conceptes i idees, reunits en una imatge semicoherent o, diguem-ne, un mapa, una visió del món.

Els conceptes presentats es representen visualment en forma d'al·legories. Els diccionaris defineixen l'al·legoria com una història, poema o imatge que es pot interpretar per revelar un significat ocult, normalment moral o polític. Totes aquestes al·legories i conceptes junts, units en forma de conjunt, creen junts un plànol d'una superestructura semblant a una màquina, o una superal·legoria. En aquest sentit, el que tenim aquí és una estructura al·legòrica gairebé fractal: una al·legoria dins d'una al·legoria dins d'una al·legoria.

Aquest treball pren tres formes que difícilment poden funcionar de manera independent:

• Mapa – que intenta presentar la superestructura o visió general
• Guia – que tracta dels conceptes i al·legories individuals
• Notes a peu de pàgina – descripcions textuals dels conceptes presentats

La web conté un vídeo explicatiu molt entenedor. L'autor es val de conceptes de la física moderna, la biologia, la filosofia clàssica (la caverna de Plató) i les ciències socials (el panòptic segons Foucault) sense ser enrevessat. Es poden baixar els plànols i documentació del projecte. Les notes al peu també són molt sucoses.

Via Tactical Tech

Sean O'Hagan, a The Guardian el 2015, va dir de Paglen que té un gran projecte en curs [sobre] el tèrbol món de la vigilància de l'estat global i l'ètica de la guerra amb drons, és un dels artistes polítics conceptualment més aventurers d'avui, i ha col·laborat amb científics i activistes dels drets humans en els seus sempre ambiciosos projectes multimèdia. Els seus treballs visuals, com la sèrie Limit Telephotography i The Other Night Sky han rebut una gran atenció tant per les seves innovacions tècniques com pel projecte conceptual que implica alhora fer i negar afirmacions de veritat a l'estil documental. Els contrastos entre secret i revelació, evidència i abstracció distingeixen l'obra de Paglen. Amb això, l'artista no presenta tant “evidència” com advertències a la consciència.

Té un màster en Belles Arts a la School of the Art Institute de Chicago i és doctor en geografia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on actualment treballa com a investigador.

És autor de diversos llibres, entre ells Tortura Taxi (coescrit amb el periodista de recerca AC Thompson), que va ser el primer llibre a descriure a fons el programa de rendició de comptes (extraordinary rendition) de la CIA, i I Could Tell You But Then You Would Have to be Destroyed by Me, que és un cop d'ull al món dels projectes negres a través de pedaços i objectes creats pels programes d'alt secret. El seu llibre Blank Spots on the Map: The Dark Geography of the Pentagon's Secret World és una més ampla mirada als secrets dels Estats units. The Last Pictures, posat en marxa el 2012, és una col·lecció de 100 imatges que es van situar en mitjans de comunicació permanent i es va llançar a l'espai amb l'EchoStar XVI, com a repositori disponible per a futures civilitzacions extraterrestres (o humanes) quan el trobin.

Pàgina web de Trevor Paglen · Wikipedia · MZ ZLib · TOR ZLib