#arts /
Peata Beag (animaló) es una cançó popular irlandesa del segle XIX recopilada per un artista i antiquari de Dublín, George Petrie. En les seves paraules, que són prou curioses si pensem que en aquells anys el país encara patia les conseqüències de la Gran Fam:
La següent melodia lúdica, amb la lletra, va ser obtinguda durant l'estiu de 1853 d'un camperol cec del comtat de Clare, Teige MacMahon. La lletra, sense ser poèticament rellevant, no deixa de tenir interès, dins la seva simplicitat, com a il·lustració dels pensaments de la vida camperola irlandesa.
#arts /
Treball de l'artista russa resident a Londres Anna Engelhardt, àlies d'Aleksandra Alekseeva per raons polítiques: és molt crítica amb el govern del seu país. Segons el seu currículum:
Arrelat en pràctiques d'investigació forense, el meu treball examina escenaris polítics postsoviètics a través de mitjans de comunicació basats en el temps, com ara vídeos, programari, performances i instal·lacions. El meu enfocament interdisciplinari em permet explorar esdeveniments polítics de manera oberta tot desafiant els límits de la propaganda i altres narracions didàctiques. Aquesta actitud experimental s'estén a les meves instal·lacions i accions multimèdia, que conviden al públic a combinar elements reals i narratius dels meus projectes a les seves pròpies històries.
#comic #arts /
Red Room #1 comença amb la dona i la filla de Davis Fairfield, un empleat del jutjat, mortes en un accident de cotxe. Davis i la seva filla supervivent, Brianna, lluiten per superar la tragèdia mentre s'acumulen les factures i Brianna es prepara per marxar cap a la universitat. El dol de Davis fa renéixer vells passatemps del seu passat i aviat es troba tornant a veure vídeos il·legals de la Red Room a la dark web. Aquests vídeos, produïts per la clandestina Mistress Pentagram i un repartiment d'intèrprets macabres, representen escenes de la vida real de tortura i assassinat. Mistress Pentagram i els seus empleats produeixen aquests vídeos il·legals des d'un lloc secret i els transmeten en directe per la dark web pels fans que paguen quantitats de diners obscenes per veure'ls.
#arts
Increïble explicació de l'economia basada en l'extracció de dades rumiada per Vladan Joler, professor a l'Acadèmia d'Arts de la Universitat de Novi Sad i cap de la Fundació SHARE on lidera el laboratori d'investigació sobre els aspectes tècnics i socials de la transparència algorítmica, l'explotació dels treballadors digitals, les infraestructures invisibles i les caixes negres tecnològiques.
New extractivism, en paraules de l'autor, és un assemblatge representat visualment en forma d'al·legories:
La paraula assemblatge s'entén habitualment com una col·lecció o reunió de coses o persones, una màquina o objecte fet de peces encaixades, o una obra d'art feta agrupant objectes trobats o no relacionats. Aquest mapa i les notes al peu que l'acompanyen són precisament això: un gran conjunt desordenat de diferents conceptes i idees, reunits en una imatge semicoherent o, diguem-ne, un mapa, una visió del món.
Els conceptes presentats es representen visualment en forma d'al·legories. Els diccionaris defineixen l'al·legoria com una història, poema o imatge que es pot interpretar per revelar un significat ocult, normalment moral o polític. Totes aquestes al·legories i conceptes junts, units en forma de conjunt, creen junts un plànol d'una superestructura semblant a una màquina, o una superal·legoria. En aquest sentit, el que tenim aquí és una estructura al·legòrica gairebé fractal: una al·legoria dins d'una al·legoria dins d'una al·legoria.
Aquest treball pren tres formes que difícilment poden funcionar de manera independent:
- Mapa – que intenta presentar la superestructura o visió general
- Guia – que tracta dels conceptes i al·legories individuals
- Notes a peu de pàgina – descripcions textuals dels conceptes presentats
La web conté un vídeo explicatiu molt entenedor. L'autor es val de conceptes de la física moderna, la biologia, la filosofia clàssica (la caverna de Plató) i les ciències socials (el panòptic segons Foucault) sense ser enrevessat. Es poden baixar els plànols i documentació del projecte. Les notes al peu també són molt sucoses.
Via Tactical Tech
#arts
Sean O'Hagan, a The Guardian el 2015, va dir de Paglen que té un gran projecte en curs [sobre] el tèrbol món de la vigilància de l'estat global i l'ètica de la guerra amb drons, és un dels artistes polítics conceptualment més aventurers d'avui, i ha col·laborat amb científics i activistes dels drets humans en els seus sempre ambiciosos projectes multimèdia. Els seus treballs visuals, com la sèrie Limit Telephotography i The Other Night Sky han rebut una gran atenció tant per les seves innovacions tècniques com pel projecte conceptual que implica alhora fer i negar afirmacions de veritat a l'estil documental. Els contrastos entre secret i revelació, evidència i abstracció distingeixen l'obra de Paglen. Amb això, l'artista no presenta tant “evidència” com advertències a la consciència.
Té un màster en Belles Arts a la School of the Art Institute de Chicago i és doctor en geografia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on actualment treballa com a investigador.
És autor de diversos llibres, entre ells Tortura Taxi (coescrit amb el periodista de recerca AC Thompson), que va ser el primer llibre a descriure a fons el programa de rendició de comptes (extraordinary rendition) de la CIA, i I Could Tell You But Then You Would Have to be Destroyed by Me, que és un cop d'ull al món dels projectes negres a través de pedaços i objectes creats pels programes d'alt secret. El seu llibre Blank Spots on the Map: The Dark Geography of the Pentagon's Secret World és una més ampla mirada als secrets dels Estats units. The Last Pictures, posat en marxa el 2012, és una col·lecció de 100 imatges que es van situar en mitjans de comunicació permanent i es va llançar a l'espai amb l'EchoStar XVI, com a repositori disponible per a futures civilitzacions extraterrestres (o humanes) quan el trobin.
Pàgina web de Trevor Paglen · Wikipedia · MZ ZLib · TOR ZLib