El CHBL Jammer Coat es una peça de roba que va dissenyar l'estudi d'arquitectura COOP HIMMELB(L)AU de Beijing per l'exposició Abiti di lavoro de la Triennal de Milà l'any 2014. No sembla que es vengui enlloc ni hi ha cap referència a la pàgina dels creadors.
Segons els creadors:
[...] permet al seu usuari desaparèixer: Google ja no et troba. La peça està feta de teixits metal·litzats, que bloquegen les ones de ràdio i protegeixen els dispositius de seguiment. Ja no us podran contactar amb el vostre telèfon mòbil i no podran capturar informació de la vostra targeta de crèdit. El patró Wave Circle de la tela projecta una il·lusió de parts estranyes i múltiples del cos, que amaga i allibera el perfil físic individual.
Resumint: és una gàbia de Faradaywereable d'estil Llorenç d'Aràbia. Portaràs el teu mòbil protegit i les càmeres de reconeixement potser es confondran, però segur que la gent que et vegi se'n recordarà una bona temporada.
No recomanable per anar a manifestacions on hi hagi risc d'altercats. Seràs el primer a rebre, per notes i per entrebancar-te en voler córrer. Tanmateix, les càmeres amb reconeixement facial et marcaran igual, la diferencia és que et classificaran a la categoria d'esgarrats amb 4 braços sense peus.
Per fer el fatxenda i que tothom sàpiga que vas d'incògnit. Només per l'hivern.
Molt interessant i molt entenedora comparativa sobre els avantatges i els inconvenients de fer servir Signal, Briar o Cwtch, fent servir exemples sobre oficines postals sense entrar en explicacions tècniques.
Bàsicament, es tracta d'escollir entre confiar en un servei centralitzat asincrònic com Signal (podem enviar missatges encara que l'interlocutor no estigui connectat) o en un altre descentralitzat sincrònic (l'interlocutor ha d'estar connectat). L'explicació sobre els riscs dels serveis centralitzats és molt aclaridora.
En acabar hi ha petites resenyes sobre altres aplicacions com Ricochet, OnionShare, Telegram, Tox, Session i Molly. Es pot baixar en format pdf.
Projecte de Creative Capital, una fundació sense ànim de lucre que patrocina artistes i els ajuda a difondre el seu treball. Es busca explorar les implicacions socials, polítiques i culturals de la computació ubiqua en entorns urbans.
De la seva info:
A mesura que la informàtica surt de l'escriptori i s'aboca a les voreres, carrers i espais públics de la ciutat, el processament de la informació s'integra i es distribueix per tot el teixit material de l'espai urbà quotidià. Els evangelistes de la informàtica omnipresent anuncien una època de sistemes d'informació urbana capaços de detectar i respondre als esdeveniments i activitats que succeeixen al seu voltant. Impregnada de la capacitat de recordar, correlacionar i anticipar, aquesta ciutat sensitiva es planteja com a capaç de controlar reflexivament el nostre comportament dins d'ella i esdevenir un agent actiu en l'organització de la nostra vida quotidiana.
Pocs poden discutir sobre els sistemes de control de semàfors intel·ligents que gestionen de manera més eficient el flux i reflux de camions, cotxes i autobusos als carrers de la nostra ciutat. Alguns es poden irritar quan els cupons de descompte per a la seva beguda expresso preferida s'envien al seu telèfon mòbil mentre passen davant un Starbucks. És probable que molts protestin quan se'ls nega el pas per un torniquet del metro perquè el sistema sent que els seus hàbits de compra, els seus patrons de mobilitat i la lectura actual de la resposta galvànica de la pell (GSR) coincideixen amb el perfil d'un terrorista.
El projecte pretén conscienciar sobre les implicacions per a la privadesa, l'autonomia, la confiança i la serendipitat en aquesta ciutat altament observadora, cada cop més eficient i sobre codificada.
Sean O'Hagan, a The Guardian el 2015, va dir de Paglen que té un gran projecte en curs [sobre] el tèrbol món de la vigilància de l'estat global i l'ètica de la guerra amb drons, és un dels artistes polítics conceptualment més aventurers d'avui, i ha col·laborat amb científics i activistes dels drets humans en els seus sempre ambiciosos projectes multimèdia. Els seus treballs visuals, com la sèrie Limit Telephotography i The Other Night Sky han rebut una gran atenció tant per les seves innovacions tècniques com pel projecte conceptual que implica alhora fer i negar afirmacions de veritat a l'estil documental. Els contrastos entre secret i revelació, evidència i abstracció distingeixen l'obra de Paglen. Amb això, l'artista no presenta tant “evidència” com advertències a la consciència.
Té un màster en Belles Arts a la School of the Art Institute de Chicago i és doctor en geografia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on actualment treballa com a investigador.
És autor de diversos llibres, entre ells Tortura Taxi (coescrit amb el periodista de recerca AC Thompson), que va ser el primer llibre a descriure a fons el programa de rendició de comptes (extraordinary rendition) de la CIA, i I Could Tell You But Then You Would Have to be Destroyed by Me, que és un cop d'ull al món dels projectes negres a través de pedaços i objectes creats pels programes d'alt secret. El seu llibre Blank Spots on the Map: The Dark Geography of the Pentagon's Secret World és una més ampla mirada als secrets dels Estats units. The Last Pictures, posat en marxa el 2012, és una col·lecció de 100 imatges que es van situar en mitjans de comunicació permanent i es va llançar a l'espai amb l'EchoStar XVI, com a repositori disponible per a futures civilitzacions extraterrestres (o humanes) quan el trobin.
Tant se val que llenceu el mòbil i marxeu a meditar a la muntanya, no importa, no serveix de res, hi ha satèl·lits equipats amb programari de reconeixement facial i us trobaran igual, i lamentablement ja no n'hi ha prou de fer servir criptografia, això ho vaig dir fa 4 anys: feu servir criptografia, si us plau feu servir criptografia, utilitzeu serveis que no explotin les vostres dades, però ja no n'hi ha prou amb això. Perquè això ja no és un problema individual, això és un afer col·lectiu. Un afer col·lectiu com el canvi climàtic, i això significa que si tu recicles, si tu ets vegetarià, si no agafes el cotxe, no agafes avions, està molt bé, però no et salves del canvi climàtic només fent tot això, necessites acció col·lectiva.
Marta Peirano
Per què em vigilen si no soc ningú? (TEDxMadrid 2015, castellà)
La interfície de Facebook és plena de números. Aquests números, o mètriques de mesura, representen el nostre valor social i la nostra activitat, numerant als amics, els m'agrada, els comentaris, i molt més. Facebook Demetricator és una extensió pel navegador que amaga aquestes mètriques. Ja no posem el focus sobre quants amics tenim o quin és el seu estat, sinó sobre qui són i què van dir. Desapareix el “16 persones com aquesta” i es converteix en “les persones com aquesta”. A través de canvis com aquests, Demetricator convida als usuaris de Facebook a tractar amb el sistema sense números, per veure com la seva experiència canvia amb la seva absència. Amb aquest treball vull interrompre la socialització per prescripció que aquestes mètriques produeixen, permetent una societat en xarxa, no depenent de quantificacions.
En el primer vídeo de demostració, fent servir Chrome, l'aplicació no para de xiular, sobretot en escriure a la barra d'adreces i en pràcticament tots els clics que es fan a la pàgina, incloent-hi els menús. Alguns usuaris escèptics varen dir que es devia a l'ús de Chrome i el desenvolupador va difondre un altre vídeo fent servir Firefox, amb resultats gairebé iguals.
L'aplicació només funciona actualment sota GNU/Linux, però es pot provar de córrer sobre un Macamb alguns ajustaments.
LibreWolf és el navegador més curós amb la privacitat i la seguretat de l'usuari segons privacytests.org. A la comparativa es pot veure que Brave el segueix de prop, la diferencia és que LibreWolf està preconfigurat amb opcions més restrictives, com l'historial de navegació inhabilitat. Brave també està més orientat a facilitar seguretat per a transaccions econòmiques.
LibreWolf s'instal·la amb l'extensió uBlock Origin per bloquejar publicitat. Altres extensions que ens poden fer servei són:
uMatrix: Bloquejador, com uBlock, però molt més potent, fins al punt que algunes pàgines ni es carreguen.
Aplicació per evitar que sistemes de reconeixement facial puguin classificar correctament un retrat nostre. No protegeix les imatges: si el sistema de reconeixement ja ens té classificats el més probable és que ens identifiqui.
Segons la Universitat de Chicago, té una efectivitat del 100% amb els serveis de reconeixement facial de Microsoft (Azure Face), Amazon (Rekognition) i Face++ (Megvii). Amb un PC domèstic pot tardar quasi un minut a generar la nova imatge.
És autor de diversos llibres, entre ells Tortura Taxi (coescrit amb el periodista de recerca 
