Idea de l'artista suís Marc Lee que es dedica a projectes interactius orientats a xarxes, des d'instal·lacions fins a apps. 10000 Moving Cities es una app de realitat augmentada que ens permet visualitzar el flux de dades (en aquest cas de Twitter) que es generen en els espais urbans. Els tuits de l'entorn sobre tecnologia, crisi, clima o medi ambient apareixen dins l'espai virtual com a blocs que podem destruir per donar pas als següents tuits. Cada vegada que es destrueixen blocs apareixen animals.
L'app es pot descarregar gratuïtament per iOS i Android i té opcions per un o diversos usuaris (han de ser dins la mateixa xarxa). Hi ha també una versió millorada de pagament (349,99 €, només Android) on es poden visitar un munt de ciutats arreu.
Crowd Simulator és un curiós joc indie de grafisme molt simple, però molt expressiu, on ens hem de moure amb o contra una multitud per assolir els objectius, que poden ser senzillament sortir d'un espai o més complicats. Només podem moure'ns, empènyer i llençar algun mastegot.
En paraules de l'autor:
Una multitud (crowd) és un gran grup de persones reunides o considerades juntes. He fet aquest joc per fer-te viure escenes ridículament multitudinàries, sentir la desesperació i el soroll, i així aportar una reflexió personal. Hi ha molts nivells diferents i a cadascun hi ha 1 ~ 3 assoliments. La majoria dels nivells són fàcils de jugar i es pot jugar el següent nivell immediatament sense ni tan sols completar cap tasca. També he creat alguns elements per resoldre trencaclosques.
Cita que presideix la pàgina web del Center for Humane Technology (CHT), fundació creada arrel de la presentació Crida per minimitzar les distraccions i respecte pels usuaris de Tristan Harris, en aquells moments responsable d'Ètica del Disseny a Google. L'interès que va despertar no va tenir continuïtat dins de l'empresa i Harris va crear el moviment Time Well Spent amb l'objectiu de promoure tecnologia responsable amb la manera com fem servir el temps en el món real, sense enganys per passar més temps mirant pantalles, interrupcions ni distraccions digitals.
El moviment va durar del 2013 fins al 2018, quan les GAFAvaren assolir els mateixos postulats dins les seves estratègies de màrqueting: Mark Zuckerberg va dir aquell mateix any que el seu propòsit era assegurar que el temps que tots passem a Facebook és temps ben dedicat. Arran de la deriva de la idea original, Harris va crear la fundació CHT. A la seva web es poden trobar recursos per mitigar o evitar les distraccions provocades pels dispositius mòbils, des d'aplicacions per bloquejar notificacions fins associacions d'ajuda, tant per joves com per adults.
Aplicació per visualitzar el núvol electromagnètic que ens envolta i localitzar llocs on no estiguem exposats. Es pot fer servir amb Google cardboard per explorar en mode realitat virtual o utilitzar el mapa per localitzar i anar a espais nets (white spots). En mode VR es poden visualitzar els senyals digitals al voltant. En mode Mapa es pot accedir a testimonis de persones que han escapat de la xarxa i afegir el teu si vols. L'aplicació és del 2016, ideada i desenvolupada per l'Studio Richard Vijgen, dedicat al disseny dins la cultura de la informació actual, i ha rebut diversos premis.
Segons la web és pot trobar per iOS i per Android (amb suport OpenGL), però Google l'ha tret de la botiga, sembla que no es fa seguiment del projecte ni s'actualitza. L'he pogut trobar a l'apkmonk i a l'apkcombo. Pels manetes que es vulguin fer un Google cardboard aquest vídeo ho explica bé:
Guia de seguretat que pretén incloure tots els aspectes de la problemàtica activista (holística) per individus i col·lectius que lluiten per la defensa dels drets humans. Proposa integrar la cura personal, la seguretat digital, el benestar psicosocial i la seguretat dins d'organitzacions.
Està dividit en quatre seccions: Preparació, Exploració, Estratègies i Actuació, pensades com etapes que s'han de revisar periòdicament com a part de la mateixa estratègia de seguretat. Cada secció consta d'una explicació sobre el que es pretén assolir i exercicis. Es pot descarregar tota la guia per seccions en format PDF.
Per aprendre la història de la criptografia i fer pràctiques: Cypher. Has de recórrer les sales d'un museu dedicat al tema, però les portes només s'obren quant resolts els trencaclosques. Des de les claus de substitució fins a les màquines Enigma i més enllà. Molt interessant i ocupa pocs recursos. En anglès.
Per ajudar en els reptes més complicats podem fer servir els recursos de la web dCode: xifrar i desxifrar textos, trampes en jocs de paraules, identificador de xifrats...
Paul Virilio va ser un teòric cultural i urbanista que es va centrar en la tecnologia i el seu desenvolupament en relació amb la velocitat i el poder. Va viure en carn pròpia la guerra llampec nazi contra la seva ciutat natal, Nantes, i en la maduresa va estudiar les implicacions socials de la recerca continua de més velocitat, des dels transports fins a les comunicacions. Entenia la transició del feudalisme al capitalisme no com el resultat de polítiques o tecnologies de producció de riquesa sinó per l'acció de mecanismes de guerra: la ciutat feudal fortificada va desaparèixer per la sofisticació i noves possibilitats bèl·liques. La guerra de setge es converteix en guerra de moviment, la història progressa a la velocitat dels avenços armamentístics.
La velocitat de la llum no transforma merament el món. Es converteix en el món. La globalització és la velocitat de la llum. La velocitat és l'espai del vehicle.
Increïble explicació de l'economia basada en l'extracció de dades rumiada per Vladan Joler, professor a l'Acadèmia d'Arts de la Universitat de Novi Sad i cap de la Fundació SHARE on lidera el laboratori d'investigació sobre els aspectes tècnics i socials de la transparència algorítmica, l'explotació dels treballadors digitals, les infraestructures invisibles i les caixes negres tecnològiques.
La paraula assemblatge s'entén habitualment com una col·lecció o reunió de coses o persones, una màquina o objecte fet de peces encaixades, o una obra d'art feta agrupant objectes trobats o no relacionats. Aquest mapa i les notes al peu que l'acompanyen són precisament això: un gran conjunt desordenat de diferents conceptes i idees, reunits en una imatge semicoherent o, diguem-ne, un mapa, una visió del món.
Els conceptes presentats es representen visualment en forma d'al·legories. Els diccionaris defineixen l'al·legoria com una història, poema o imatge que es pot interpretar per revelar un significat ocult, normalment moral o polític. Totes aquestes al·legories i conceptes junts, units en forma de conjunt, creen junts un plànol d'una superestructura semblant a una màquina, o una superal·legoria. En aquest sentit, el que tenim aquí és una estructura al·legòrica gairebé fractal: una al·legoria dins d'una al·legoria dins d'una al·legoria.
Aquest treball pren tres formes que difícilment poden funcionar de manera independent:
Mapa – que intenta presentar la superestructura o visió general
Guia – que tracta dels conceptes i al·legories individuals
Notes a peu de pàgina – descripcions textuals dels conceptes presentats
La web conté un vídeo explicatiu molt entenedor. L'autor es val de conceptes de la física moderna, la biologia, la filosofia clàssica (la caverna de Plató) i les ciències socials (el panòptic segons Foucault) sense ser enrevessat. Es poden baixar els plànols i documentació del projecte. Les notes al peu també són molt sucoses.
Curiós dispositiu amb forma de granada de mà que ens alerta amb olor de les fuites de dades:
El sentit de l'olfacte va ajudar els primers humans a sobreviure. Però ara que la caça i recol·lecció s'han traslladat a l'entorn digital, els nostres nassos ja no ens poden advertir dels perills que s'amaguen al món en línia. The Smell of Data és una nova olor creada per alertar instintivament els usuaris d'Internet de filtracions de dades en dispositius personals.
L'any 1937, a conseqüència d'una fuita de gas desapercebuda, es va produir una gran explosió a la New London School de Texas, que va matar 295 estudiants i professors. Després d'aquest tràgic accident, el govern va decidir afegir una olor als gasos per que les fuites fossin més fàcilment detectables i evitar tragèdies similars. Des d'aleshores, el nombre d'explosions de gas ha disminuït enormement.
El gas no fa olor. Les dades no tenen olor. Com [demostren molts] incidents de violació de la privadesa, les filtracions de dades poden tenir conseqüències greus. És per això que hem desenvolupat The Smell of Data.
L'ús és senzill: es carrega el dispensador amb l'olor i es connecta el mòbil, la tablet o l'ordinador mitjançant WiFi. El dispositiu detecta si visiteu un lloc web sense protecció en una xarxa WiFi o hotspot no segur i emet una bufada de The Smell of Data com a senyal d'advertència.
Tristan Harris és el principal convidat en el documental de Netflix 
Segons la web és pot trobar per 
.jpg)
El gas no fa olor. Les dades no tenen olor. Com [demostren molts] incidents de violació de la privadesa, les filtracions de dades poden tenir conseqüències greus. És per això que hem desenvolupat The Smell of Data.