Kidoymos https://paper.wf/kidoymos/ Varen demostrar que no estaven a l'altura de la llibertat que els hi va caure del cel. Mon, 04 May 2026 13:30:02 +0000 Vlad Draculea: polític extrem o monstre psicòpata? https://paper.wf/kidoymos/vlad-draculea-politic-extrem-o-monstre-psicopata <![CDATA[ motivacions / El segle XV, mentre Erasme de Rotterdam rumiava les bases del pensament lliure forjant les bases del Renaixement i Joana d'Arc liderava als francesos contra els anglesos a les acaballes de la Guerra dels Cent Anys, a l'est d'Europa, al sud de l'actual Romania i fent frontera amb l'Imperi Otomà, en un principat anomenat Valàquia, més de dues vegades més gran que Catalunya, regnava el voivoda (príncep) Vlad III, anomenat Vlad Tepes (l'Empalador) o Vlad Draculea, nascut el novembre o desembre de 1431 a la ciutat transsilvana de Sighișoara. La casa on va néixer encara existeix. Posteriorment famós per haver inspirat el Dràcula de Bram Stoker, aplicava al seu poble un estricte codi moral i es diu que entre 40.000 i 100.000 persones varen morir empalades per ordre seva. De caràcter fosc i depressiu, nascut en una família de tradició catòlica, Vlad Draculea va ser obligat a educar-se en l'Islam en la seva preadolescència per motius polítics i la seva vida va girar entorn de la disputa pel tron de Valàquia, un joc geopolític mortal contra amenaces interiors i exteriors on qualsevol podia ser un aliat però de segur mai un amic. Potser el príncep era més conscient que ningú dels perills que l'envoltaven, així com de les seves debilitats, i ho va resoldre amb els actes extrems que se li atribueixen. Potser va ser una personalitat malalta i realment gaudia d'aquests actes. Va ser un heroi, com se'l considera en el seu país natal, o un malvat? !--more-- El 1410 el rei d'Hongria, Segimon, es va convertir en emperador del Sacre Imperi Roma germànic i va fundar una confraria secreta de cavallers encarregada de defensar el cristianisme i l'imperi contra els turcs otomans: l'Ordre del Drac, identificada per l'emblema heràldic d'un drac ourobouros (el cap i la cua units) amb una Creu de Sant Jordi a l'esquena, sobre les ales. El pare de Vlad Tepes, Vlad II, home prudent, va ser acceptat a l'ordre el 1413 pel seu valor lluitant contra els turcs. Des d'aquell moment va lluir l'emblema i posteriorment, quan va governar Valàquia, va fer encunyar monedes amb el mateix símbol. Vlad II va ser anomenat Vlad Dracul (el drac o el dimoni) i el seu fill Vlad Draculea (el sufix ulea vol dir fill de en romanès). Un mot prou amenaçador de cara a amics i enemics. Context geopolític Valàquia es trobava al ben mig de les dues potències de l'època: Hongria, al nord-est, i l'Imperi Otomà al sud. Gairebé durant mil anys Constantinoble (Istanbul a l'actual Turquia) va ser el principal bastió fronterer del cristianisme i de l'Imperi Romà d'Occident o Bizantí, impedint l'expansió de l'Islam cap a Europa. Quan Constantinoble va caure el 1453 davant el sultà Mehmed II El Conqueridor tota la cristiandat es va veure amenaçada. El Regne d'Hongria va assolir aleshores la defensa de la fe cristiana. Qui governes Valàquia, doncs, es veia obligat, en primer lloc, a reconèixer i apaivagar aquests dos imperis per poder mantenir la independència, sovint formant aliances amb un o altre segons qui servis millor als interessos propis. A Romania es considera que Vlad Draculea va tenir èxit plantant cara als turcs otomans garantint la llibertat del poble, tot i que durant un temps breu. En segon lloc, havia d'afrontar el problema successori al tron de Valàquia. Tot i que el títol dominant era un dret de naixement estava lluny de ser garantit. Els boiars, nobles terratinents rics, eren els encarregats de triar el voivoda d'entre els membres de la família reial. Sovint la successió s'aconseguia amb subterfugis i violència. L'assassinat i derrocament del regent era prou habitual. Tant Vlad Draculea com el seu pare varen assassinar rivals per accedir al tron. El seu llinatge s'havia escindit en dues parts després de Mircea El Vell (avi de Vlad) i la majoria de lluites pel tron es varen desenvolupar entre aquestes dues faccions. Vlad II va intentar trobar un terme mitjà entre els seus dos poderosos veïns. Oficialment, vassall d'Hongria, també es veia obligat a pagar tribut al sultà de l'Imperi Otomà. El 1442 els turcs varen intentar prendre Transsilvània i Vlad II es va intentar mantenir neutral, cosa sorprenent si tenim en compte que pertanyia a l'Ordre del Drac. Els turcs varen ser rebutjats i els hongaresos, enfadats amb Vlad, el varen obligar a abandonar Valàquia amb la seva família. Un any més tard va tornar, amb suport dels turcs, que varen exigir l'enviament anual d'un contingent de nens per unir-se als geníssers del sultà. El 1444 Vlad Dracul va enviar als seus fills menors Vlad III, de tretze anys, i Radu (el Guapo) a Adrianòpolis (Edirne, Bulgària) com a ostatges i garantia de bona voluntat. Vlad Draculea va rebre una educació turca fins a 1448. El mateix 1444 Hongria va llençar la Campanya de Varna, dirigida per Janos Hunyadi, per forçar els turcs fora d'Europa. Hunyadi va recordar a Vlad II el seu compromís amb l'Ordre del Drac i com a vassall d'Hongria, però aquest, potser temen per la vida dels seus fills en mans del sultà, va enviar a la batalla al seu fill gran Mircea. La campanya va ser un fracàs. Janos Hunyadi va aconseguir escapar i des d'aleshores va tenir una amarga hostilitat contra Vlad Dracul i Mircea, que varen ser assassinats el 1447. Sembla que Mircea va ser enterrat viu pels boiars i els rics comerciants saxons de Târgovişte. Aquesta serà la raó de la venjança de Vlad Draculea contra els boiars quan arribi al poder. Un candidat d'Hunyadi va ocupar el tron de Valàquia. Assabentats de la mort de Vlad II els turcs varen alliberar Vlad Draculea donant-li suport com a candidat al tron. El 1448, amb només disset anys, Vlad III va ocupar el tron de Valàquia durant dos mesos i va ser obligat a fugir per Janos Hunyadi, però el successor, Vladislav II, es va posicionar inesperadament a favor dels turcs. Janos, revertint la seva decisió, va permetre que Vlad III tornés a les antigues terres del seu pare, Transsilvània, per esperar l'ocasió de recuperar Valàquia. El 1453 Constantinoble va caure en mans otomanes. El 1456 Hunyadi envaeix Sèrbia mentre, simultàniament, Vlad Draculea envaïa Valàquia. Hunyadi va morir a la batalla de Belgrad i el seu exèrcit va ser derrotat, però Vlad va aconseguir matar Vladislav II i recuperar el tron. Els anys 1456-1462 varen ser l'etapa principal de Vlad III com a monarca de Valàquia. Durant aquest període va instituir lleis molt estrictes, va mantenir una ferma oposició als turcs i va començar el regnat del terror per empalament. L'empalament Vlad Draculea, com a personatge històric, és conegut sobretot per la seva inhumanitat i crueltat amb els seus enemics i els que transgredien les seves lleis. El seu mètode preferit per torturar i assassinar era l'empalament: lent i dolorós, la persona condemnada pot trigar fins a dos dies a morir. Una de les maneres de fer-ho consistia a lligar un cavall a cadascuna de les cames de la víctima, que es mantenien separades per molt que lluites. Després, una estaca despuntada i greixada s'introduïa lentament i gradualment al cos a través del recte fins a sortir per la boca, el pit, l'abdomen o un altre orifici corporal, segons la voluntat de Vlad. L'estaca havia de ser despuntada perquè si estava afilada podia matar a la persona ràpidament. Fins i tot els infants podien ser condemnats. Els empalats es col·locaven en diferents patrons segons l'objectiu, per exemple com a cercles concèntrics al voltant d'una ciutat assetjada. L'alçada de les llances indicava la importància de l'estatus civil o militar de la víctima, com més important més alta era la llança. Els cadàvers en descomposició es podien deixar penjats durant mesos. Les cròniques expliquen que una força d'invasió turca va girar cua en trobar-se milers de cadàvers podrits a les ribes del Danubi i el mateix Mehmed II, guerrer i conqueridor de Constantinoble, va tornar horroritzat en veure uns 20.000 turcs empalats als afores de Târgovişte, en el que es va anomenar el Bosc dels Empalats. Estratègia militar L'objectiu d'accions com el Bosc dels Empalats sembla haver estat un precursor de les tàctiques de xoc i temor emprades en conflictes més moderns i pensades per trencar la moral de l'enemic. Els líders romanesos de l'època sempre eren superats en nombre pels seus poderosos enemics i, en conseqüència, varen desenvolupar tècniques per anul·lar aquest desavantatge. Per exemple, aprofitant els ports de muntanya, la boira, els aiguamolls i els atacs sorpresa, evitant sempre el camp obert. Avui en dia aquest conjunt de tàctiques s'anomenen guerra asimètrica. L'estructura principal de l'exèrcit valac incloïa unitats de cavalleria, infanteria i artilleria i es dividia en el Petit Exèrcit (10.000 - 12.000 soldats formats per nobles, els seus fills i cortesans) i el Gran Exèrcit (40.000 soldats, principalment mercenaris). El voivoda el dirigia i anomenava els comandants. Els camps dominaven la geografia del territori, per la qual cosa les unitats principals eren la cavalleria pesant i la lleugera. En una hipotètica batalla asimètrica primer Vlad hauria replegat les tropes per evitar combats a camp obert. Seguidament, hauria enviat homes a cremar els pobles i els camps propers, el fum i la calor podien frenar l'avanç de l'enemic. També haurien deixat animals i cadàvers morts i haurien enverinat les fons d'aigua potable amb aquests mateixos animals. Tot això podia provocar greus problemes d'abastiment a l'enemic si no tenien una logística ben preparada. A continuació, hauria enviat la cavalleria lleugera a assetjar els flancs de l'enemic nit i dia fins a desembocar en una trobada directa en la qual es podia donar un de tres escenaris: l'exèrcit valac escull la ubicació, un atac sorpresa o la lluita es desenvolupava en terreny desfavorable a l'enemic. El destí dels boiars i la política interna Sovint els empalaments eren massius. El dia de Sant Bartomeu, a Brasov, Transsilvània, varen ser empalats 3.000 mercaders i boiars, fet retratat en una famosa litografia on es veu Vlad Draculea gaudint d'un àpat envoltat d'un bosc de víctimes. El 1640 a Sibiu, també a Transsilvània, es varen empalar 10.000 persones. Tot i que l'empalament era el mètode d'execució preferit el voivoda no n'excloïa d'altres. Arrencar ungles i ulls, amputar extremitats, exposar al dur sol de l'estiu o a l'igualment dur fred de l'hivern i a les bèsties salvatges, tallar nassos, estrangular, cremar en viu, tallar orelles, mutilar òrgans sexuals (més aplicat a les dones), bullir i pelar... i la llista continua. Malgrat això, i que ningú es trobava a resguard de la ira o caprici de Vlad III: homes, dones, nens, senyors, dames, fins i tot ambaixadors de països estrangers, la gran majoria de víctimes varen ser comerciants i boiars, als que menyspreava per haver matat al seu pare i al seu germà. El regnat de terror de Vlad Draculea va començar tan bon punt va ocupar el tron de Valàquia: la seva prioritat era venjar la mort del seu pare i germà. Va organitzar una festa de Pasqua a Târgovişte per a nobles, boiars, i les seves famílies, molts dels quals havien jugat un paper important en el derrocament d'anteriors voivodes. Tots els assistents a la festa havien presenciat no menys de set regnats, cosa que és un bon indicador de la longevitat dels regents de l'època comparada amb la de la resta de nobles. Quan la festa va començar tots els presents varen ser arrestats, els més grans empalats allà mateix i la resta portats al nord de la ciutat, a l'enclavament on s'aixecaria el castell de Poenari. Allà varen ser obligats a treballar en condicions d'esclavatge. Es diu que varen treballar tant que la roba se'ls esmicolava i havien de continuar nus. Gairebé cap va sobreviure. Vlad III va solidificar la base del seu poder eliminant els boiars conspiradors. Els va eliminar sistemàticament i els va substituir per homes de classes mitjanes i baixes, promovent-los a nous càrrecs i assegurant-se la seva lleialtat pel nou estatus de vida que els concedia. També va imposar una moral estricta al seu poble, i en fer-ho encara va cometre més atrocitats. La castedat femenina era una de les seves obsessions. En un dels casos coneguts els pits d'una dona varen ser extirpats, li varen arrancar la pell i la varen travessar amb un pal per aixecar-la a la plaça de Târgovişte com a avis per navegants. Exigia honestedat i treball dur. Qualsevol persona atrapada fent trampes als clients del mercat seria inevitablement empalada i exposada al costat dels delinqüents. Fugint de la captivitat otomana i hongaresa La defensa del territori contra els turcs otomans va tenir un cert èxit, però va durar poc. Les tropes valaques tenien pocs recursos per enfrontar l'Imperi Otomà i els aliats hongaresos, ara dirigits per Matthias Corvinus, fill de Janos Hunyadi, varen fer pocs esforços per ajudar. El 1462 Vlad es va veure obligat a fugir dels turcs invasors. Es diu que la seva dona, espantada pel risc de caure en mans dels otomans, es va llençar des d'una torre del castell de Poenari al riu Arges. Vlad va aconseguir escapar fugint per un passatge secret i es va refugiar a les muntanyes de Transsilvània, on va demanar ajuda a Corvinus. Aquest, immediatament, el va fer arrestar acusant-lo falsament de traïció i va ser empresonat a Visegrád, Hongria. No està clar quant de temps va restar presoner. Tanmateix, quan va recuperar el tron el 1476, el seu fill gran tenia deu anys, per la qual cosa és probable que se li oferís alguna mena de llibertat el 1466, quatre anys després de ser tancat. Aquest temps el va aprofitar per tornar-se a guanyar el favor de Corvinus i es va tornar a casar amb un membre de la família reial, que podria ser la germana de Corvinus tot i que no s'ha confirmat. Va tenir dos fills. Segons la literatura russa, que normalment presenta una imatge favorable de Vlad Draculea, durant els temps que va passar en captivitat es distreia capturant ocells i ratolins que mutilava i torturava. Fins i tot es fabricava petites llances per empalar-los. Mentrestant, a Valàquia, l'ocupant del tron era el seu propi germà Radu el Guapo, que havia instal·lat una posició política pro-otomana. Els hongaresos, òbviament, no hi estaven gens d'acord i varen considerar Vlad un mal menor. Aquest, sembla ser, es va convertir al catolicisme en un altre intent per apaivagar als seus captors, que el varen alliberar el 1476 amb l'esperança de restaurar-lo al tron del seu país. La mort Quan Vlad va estar preparat per recuperar el tron el seu germà Radu ja era mort. És probable que fos executat per ordre d'Esteve III de Moldàvia, el Gran. Radu va ser substituït per un membre del clan rival del de Vlad, Basarab el Vell. En sentir notícies de l'arribada de les forces de Vlad, combinades amb l'exèrcit del príncep Stephen Bathory de Transsilvània, Basarab va fugir sense ni presentar batalla. Vlad va tornar a ocupar el tron, però els homes de Bathory varen marxar deixant-lo mal equipat per enfrontar el gran exèrcit turc que entrava a Valàquia. Només disposava d'uns 4.000 homes. El desembre de 1476, prop de Bucarest, lluitant contra els turcs, Vlad Draculea va ser assassinat. No està clar com va morir. Algunes fonts diuen que al costat de les seves tropes, d'altres, assassinat per nobles boiars. Fins i tot que va ser mort accidentalment pels seus propis homes. El seu cap va ser tallat i enviat al seu antic enemic, el sultà Mehmet. Actualment es desconeix on reposen les seves restes. La llegenda Han sorgit un munt d'històries anecdòtiques que accentuen i amplien la llegenda de Vlad Draculea. La primera, i potser la més famosa, és la llegenda de la Copa D'Or. Vlad exigia als seus súbdits honestedat i ordre. Els lladres amb prou feines s'atrevien a operar dins les seves fronteres, per què el càstig era la mort. Per demostrar fins a quin punt el crim havia sigut erradicat del seu reialme, Vlad va col·locar una copa d'or en un dels pous d'aigua de Târgovişte. Ningú va tocar-la mai durant tot el seu regnat. Una altra preocupació del voidova era que tots els súbdits contribuïssin d'alguna manera significativa al bé del país. Li va cridar l'atenció l'increment de rodamons, sense llar i captaires i va fer una proclama convidant-los a tots a Târgovişte per fer una gran festa on ningú passaria gana. Quan la gent arribava a la ciutat se'ls dirigia a una gran sala on podien beure i menjar fins a atipar-se. Cap al tard, Vlad es va presentar davant la multitud i va preguntar Què més voleu? Voleu estar sense preocupacions, sense manca de res en aquest món? Òbviament tothom va respondre afirmativament. Vlad va sortir del vestíbul, va fer tancar les portes i va ordenar cremar la sala. Preguntat sobre el perquè, va respondre que ho havia fet Per tal que no representin més càrrega pels altres homes i que ningú sigui pobre al meu regne. En una altra ocasió un comerciant estranger, assabentat de la duresa de Vlad contra els lladres, va deixar el seu carretó a la nit al carrer, amb mercaderies i diners. L'endemà es va adonar sorprès que li havien robat 160 ducats i es va anar a queixar. Vlad va ordenar al tresorer que li retornes els diners, però que n'afegís un ducat. A continuació va emetre una proclama als ciutadans perquè lliuressin el lladre amb els diners o cremaria la ciutat. El dia següent el comerciant es va trobar els diners del tresor reial al carretó i, en adonar-se que n'hi havia un de més, va tornar a la cort per informar i tornar-lo. Vlad li va dir que, si no ho hagués fet, s'hauria reunit amb el culpable, ja capturat, empalat a la plaça del poble. El dia de Sant Bartomeu del 1459, com s'ha explicat abans, Vlad va construir el seu escenari Bosc dels empalats als afores de Brasov, a Transsilvània. Enmig del turment humà, la pudor i la mort, va convidar a tots els boiars i nobles de la zona sopar amb ell en un banquet. Un home es pinçava el nas per no sentir la pudor de sang i budells mentre intentava menjar. Vlad va ordenar que fos empalat amb l'estaca més alta de totes, per tal que estigues per sobre de l'olor que tant l'ofenia. Malgrat la seva reputació de crueltat, sembla que Vlad no li era indiferent a les dones. A Târgovişte tenia una mestressa que l'estimava malgrat que els seus estats d'ànim eren foscos i depressius i feia tot el possible per complaure'l. Un dia especialment malhumorat se li va acudir intentar alegrar-lo dient-li que estava embarassada d'ell. Vlad va ordenar examinar-la i, veient que havia mentit, la va esbudellar des de l'engonal fins al pit deixant-la morir amb la màxima agonia. Les anècdotes també arriben a les relacions internacionals. Dos ambaixadors varen ser cridats a la cort a Târgovişte. El protocol exigia treure's el barret davant la presència del voivoda com a mostra de respecte. Tanmateix, els dos ambaixadors varen optar per no fer-ho. Vlad va ordenar que els hi clavessin els barrets al cap. Aquesta pràctica no estava exempta de precedents, ja ho havien fet altres prínceps i monarques d'Europa de l'Est. Potser seria bo de preguntar-se per les raons de no treure's el barret en aquestes circumstàncies. Al servei del rei hongarès, Matthias Corvinus era un noble polonès anomenat Benet de Boithor. Va visitar la capital Târgovişte el setembre de 1458. Un vespre, durant el sopar, Vlad va fer col·locar una llança daurada davant del convidat i li va preguntar per què creia que ho havia fet. El polonès va arriscar la sospita que algú havia ofès al voidova. Vlad assentir i Benet va respondre que, si d'alguna manera l'havia ofès, fes amb ell el que cregués convenient, i si mereixia morir que així fos. Vlad, content, el va informar que si hagués contestat alguna altra cosa hauria estat empalat immediatament i el va omplir de regals. I per acabar, dos monjos estrangers varen visitar el palau de Vlad, que els va mostrar tota una sèrie d'empalats i en va demanar la seva opinió. L'un, adulador, li va dir que ell era l'anomenat per Déu i que era aquí per castigar a la gent pels seus pecats. L'altre monjo, més directe, va dir que s'equivocava castigant tan cruelment a la gent. Vlad va fer empalar a l'adulador i va recompensar al seu company pel seu coratge i integritat. Traducció lliure: Owlcation. Vlad Tepes: Tyrant or Misunderstood?]]> #motivacions /

El segle XV, mentre Erasme de Rotterdam rumiava les bases del pensament lliure forjant les bases del Renaixement i Joana d'Arc liderava als francesos contra els anglesos a les acaballes de la Guerra dels Cent Anys, a l'est d'Europa, al sud de l'actual Romania i fent frontera amb l'Imperi Otomà, en un principat anomenat Valàquia, més de dues vegades més gran que Catalunya, regnava el voivoda (príncep) Vlad III, anomenat Vlad Tepes (l'Empalador) o Vlad Draculea, nascut el novembre o desembre de 1431 a la ciutat transsilvana de Sighișoara. La casa on va néixer encara existeix.

Posteriorment famós per haver inspirat el Dràcula de Bram Stoker, aplicava al seu poble un estricte codi moral i es diu que entre 40.000 i 100.000 persones varen morir empalades per ordre seva. De caràcter fosc i depressiu, nascut en una família de tradició catòlica, Vlad Draculea va ser obligat a educar-se en l'Islam en la seva preadolescència per motius polítics i la seva vida va girar entorn de la disputa pel tron de Valàquia, un joc geopolític mortal contra amenaces interiors i exteriors on qualsevol podia ser un aliat però de segur mai un amic. Potser el príncep era més conscient que ningú dels perills que l'envoltaven, així com de les seves debilitats, i ho va resoldre amb els actes extrems que se li atribueixen. Potser va ser una personalitat malalta i realment gaudia d'aquests actes. Va ser un heroi, com se'l considera en el seu país natal, o un malvat? El 1410 el rei d'Hongria, Segimon, es va convertir en emperador del Sacre Imperi Roma germànic i va fundar una confraria secreta de cavallers encarregada de defensar el cristianisme i l'imperi contra els turcs otomans: l'Ordre del Drac, identificada per l'emblema heràldic d'un drac ourobouros (el cap i la cua units) amb una Creu de Sant Jordi a l'esquena, sobre les ales. El pare de Vlad Tepes, Vlad II, home prudent, va ser acceptat a l'ordre el 1413 pel seu valor lluitant contra els turcs. Des d'aquell moment va lluir l'emblema i posteriorment, quan va governar Valàquia, va fer encunyar monedes amb el mateix símbol. Vlad II va ser anomenat Vlad Dracul (el drac o el dimoni) i el seu fill Vlad Draculea (el sufix ulea vol dir fill de en romanès). Un mot prou amenaçador de cara a amics i enemics.

Context geopolític

Valàquia es trobava al ben mig de les dues potències de l'època: Hongria, al nord-est, i l'Imperi Otomà al sud. Gairebé durant mil anys Constantinoble (Istanbul a l'actual Turquia) va ser el principal bastió fronterer del cristianisme i de l'Imperi Romà d'Occident o Bizantí, impedint l'expansió de l'Islam cap a Europa. Quan Constantinoble va caure el 1453 davant el sultà Mehmed II El Conqueridor tota la cristiandat es va veure amenaçada. El Regne d'Hongria va assolir aleshores la defensa de la fe cristiana.

Qui governes Valàquia, doncs, es veia obligat, en primer lloc, a reconèixer i apaivagar aquests dos imperis per poder mantenir la independència, sovint formant aliances amb un o altre segons qui servis millor als interessos propis. A Romania es considera que Vlad Draculea va tenir èxit plantant cara als turcs otomans garantint la llibertat del poble, tot i que durant un temps breu.

En segon lloc, havia d'afrontar el problema successori al tron de Valàquia. Tot i que el títol dominant era un dret de naixement estava lluny de ser garantit. Els boiars, nobles terratinents rics, eren els encarregats de triar el voivoda d'entre els membres de la família reial. Sovint la successió s'aconseguia amb subterfugis i violència. L'assassinat i derrocament del regent era prou habitual. Tant Vlad Draculea com el seu pare varen assassinar rivals per accedir al tron. El seu llinatge s'havia escindit en dues parts després de Mircea El Vell (avi de Vlad) i la majoria de lluites pel tron es varen desenvolupar entre aquestes dues faccions.

Vlad II va intentar trobar un terme mitjà entre els seus dos poderosos veïns. Oficialment, vassall d'Hongria, també es veia obligat a pagar tribut al sultà de l'Imperi Otomà. El 1442 els turcs varen intentar prendre Transsilvània i Vlad II es va intentar mantenir neutral, cosa sorprenent si tenim en compte que pertanyia a l'Ordre del Drac. Els turcs varen ser rebutjats i els hongaresos, enfadats amb Vlad, el varen obligar a abandonar Valàquia amb la seva família. Un any més tard va tornar, amb suport dels turcs, que varen exigir l'enviament anual d'un contingent de nens per unir-se als geníssers del sultà. El 1444 Vlad Dracul va enviar als seus fills menors Vlad III, de tretze anys, i Radu (el Guapo) a Adrianòpolis (Edirne, Bulgària) com a ostatges i garantia de bona voluntat. Vlad Draculea va rebre una educació turca fins a 1448.

El mateix 1444 Hongria va llençar la Campanya de Varna, dirigida per Janos Hunyadi, per forçar els turcs fora d'Europa. Hunyadi va recordar a Vlad II el seu compromís amb l'Ordre del Drac i com a vassall d'Hongria, però aquest, potser temen per la vida dels seus fills en mans del sultà, va enviar a la batalla al seu fill gran Mircea. La campanya va ser un fracàs. Janos Hunyadi va aconseguir escapar i des d'aleshores va tenir una amarga hostilitat contra Vlad Dracul i Mircea, que varen ser assassinats el 1447. Sembla que Mircea va ser enterrat viu pels boiars i els rics comerciants saxons de Târgovişte. Aquesta serà la raó de la venjança de Vlad Draculea contra els boiars quan arribi al poder. Un candidat d'Hunyadi va ocupar el tron de Valàquia.

Assabentats de la mort de Vlad II els turcs varen alliberar Vlad Draculea donant-li suport com a candidat al tron. El 1448, amb només disset anys, Vlad III va ocupar el tron de Valàquia durant dos mesos i va ser obligat a fugir per Janos Hunyadi, però el successor, Vladislav II, es va posicionar inesperadament a favor dels turcs. Janos, revertint la seva decisió, va permetre que Vlad III tornés a les antigues terres del seu pare, Transsilvània, per esperar l'ocasió de recuperar Valàquia. El 1453 Constantinoble va caure en mans otomanes. El 1456 Hunyadi envaeix Sèrbia mentre, simultàniament, Vlad Draculea envaïa Valàquia. Hunyadi va morir a la batalla de Belgrad i el seu exèrcit va ser derrotat, però Vlad va aconseguir matar Vladislav II i recuperar el tron.

Els anys 1456-1462 varen ser l'etapa principal de Vlad III com a monarca de Valàquia. Durant aquest període va instituir lleis molt estrictes, va mantenir una ferma oposició als turcs i va començar el regnat del terror per empalament.

L'empalament

Vlad Draculea, com a personatge històric, és conegut sobretot per la seva inhumanitat i crueltat amb els seus enemics i els que transgredien les seves lleis. El seu mètode preferit per torturar i assassinar era l'empalament: lent i dolorós, la persona condemnada pot trigar fins a dos dies a morir.

Una de les maneres de fer-ho consistia a lligar un cavall a cadascuna de les cames de la víctima, que es mantenien separades per molt que lluites. Després, una estaca despuntada i greixada s'introduïa lentament i gradualment al cos a través del recte fins a sortir per la boca, el pit, l'abdomen o un altre orifici corporal, segons la voluntat de Vlad. L'estaca havia de ser despuntada perquè si estava afilada podia matar a la persona ràpidament. Fins i tot els infants podien ser condemnats.

Els empalats es col·locaven en diferents patrons segons l'objectiu, per exemple com a cercles concèntrics al voltant d'una ciutat assetjada. L'alçada de les llances indicava la importància de l'estatus civil o militar de la víctima, com més important més alta era la llança. Els cadàvers en descomposició es podien deixar penjats durant mesos. Les cròniques expliquen que una força d'invasió turca va girar cua en trobar-se milers de cadàvers podrits a les ribes del Danubi i el mateix Mehmed II, guerrer i conqueridor de Constantinoble, va tornar horroritzat en veure uns 20.000 turcs empalats als afores de Târgovişte, en el que es va anomenar el Bosc dels Empalats.

Estratègia militar

L'objectiu d'accions com el Bosc dels Empalats sembla haver estat un precursor de les tàctiques de xoc i temor emprades en conflictes més moderns i pensades per trencar la moral de l'enemic. Els líders romanesos de l'època sempre eren superats en nombre pels seus poderosos enemics i, en conseqüència, varen desenvolupar tècniques per anul·lar aquest desavantatge. Per exemple, aprofitant els ports de muntanya, la boira, els aiguamolls i els atacs sorpresa, evitant sempre el camp obert. Avui en dia aquest conjunt de tàctiques s'anomenen guerra asimètrica.

L'estructura principal de l'exèrcit valac incloïa unitats de cavalleria, infanteria i artilleria i es dividia en el Petit Exèrcit (10.000 – 12.000 soldats formats per nobles, els seus fills i cortesans) i el Gran Exèrcit (40.000 soldats, principalment mercenaris). El voivoda el dirigia i anomenava els comandants. Els camps dominaven la geografia del territori, per la qual cosa les unitats principals eren la cavalleria pesant i la lleugera.

En una hipotètica batalla asimètrica primer Vlad hauria replegat les tropes per evitar combats a camp obert. Seguidament, hauria enviat homes a cremar els pobles i els camps propers, el fum i la calor podien frenar l'avanç de l'enemic. També haurien deixat animals i cadàvers morts i haurien enverinat les fons d'aigua potable amb aquests mateixos animals. Tot això podia provocar greus problemes d'abastiment a l'enemic si no tenien una logística ben preparada. A continuació, hauria enviat la cavalleria lleugera a assetjar els flancs de l'enemic nit i dia fins a desembocar en una trobada directa en la qual es podia donar un de tres escenaris: l'exèrcit valac escull la ubicació, un atac sorpresa o la lluita es desenvolupava en terreny desfavorable a l'enemic.

El destí dels boiars i la política interna

Sovint els empalaments eren massius. El dia de Sant Bartomeu, a Brasov, Transsilvània, varen ser empalats 3.000 mercaders i boiars, fet retratat en una famosa litografia on es veu Vlad Draculea gaudint d'un àpat envoltat d'un bosc de víctimes. El 1640 a Sibiu, també a Transsilvània, es varen empalar 10.000 persones.

Tot i que l'empalament era el mètode d'execució preferit el voivoda no n'excloïa d'altres. Arrencar ungles i ulls, amputar extremitats, exposar al dur sol de l'estiu o a l'igualment dur fred de l'hivern i a les bèsties salvatges, tallar nassos, estrangular, cremar en viu, tallar orelles, mutilar òrgans sexuals (més aplicat a les dones), bullir i pelar... i la llista continua. Malgrat això, i que ningú es trobava a resguard de la ira o caprici de Vlad III: homes, dones, nens, senyors, dames, fins i tot ambaixadors de països estrangers, la gran majoria de víctimes varen ser comerciants i boiars, als que menyspreava per haver matat al seu pare i al seu germà.

El regnat de terror de Vlad Draculea va començar tan bon punt va ocupar el tron de Valàquia: la seva prioritat era venjar la mort del seu pare i germà. Va organitzar una festa de Pasqua a Târgovişte per a nobles, boiars, i les seves famílies, molts dels quals havien jugat un paper important en el derrocament d'anteriors voivodes. Tots els assistents a la festa havien presenciat no menys de set regnats, cosa que és un bon indicador de la longevitat dels regents de l'època comparada amb la de la resta de nobles. Quan la festa va començar tots els presents varen ser arrestats, els més grans empalats allà mateix i la resta portats al nord de la ciutat, a l'enclavament on s'aixecaria el castell de Poenari. Allà varen ser obligats a treballar en condicions d'esclavatge. Es diu que varen treballar tant que la roba se'ls esmicolava i havien de continuar nus. Gairebé cap va sobreviure.

Vlad III va solidificar la base del seu poder eliminant els boiars conspiradors. Els va eliminar sistemàticament i els va substituir per homes de classes mitjanes i baixes, promovent-los a nous càrrecs i assegurant-se la seva lleialtat pel nou estatus de vida que els concedia. També va imposar una moral estricta al seu poble, i en fer-ho encara va cometre més atrocitats. La castedat femenina era una de les seves obsessions. En un dels casos coneguts els pits d'una dona varen ser extirpats, li varen arrancar la pell i la varen travessar amb un pal per aixecar-la a la plaça de Târgovişte com a avis per navegants. Exigia honestedat i treball dur. Qualsevol persona atrapada fent trampes als clients del mercat seria inevitablement empalada i exposada al costat dels delinqüents.

Fugint de la captivitat otomana i hongaresa

La defensa del territori contra els turcs otomans va tenir un cert èxit, però va durar poc. Les tropes valaques tenien pocs recursos per enfrontar l'Imperi Otomà i els aliats hongaresos, ara dirigits per Matthias Corvinus, fill de Janos Hunyadi, varen fer pocs esforços per ajudar.

El 1462 Vlad es va veure obligat a fugir dels turcs invasors. Es diu que la seva dona, espantada pel risc de caure en mans dels otomans, es va llençar des d'una torre del castell de Poenari al riu Arges. Vlad va aconseguir escapar fugint per un passatge secret i es va refugiar a les muntanyes de Transsilvània, on va demanar ajuda a Corvinus. Aquest, immediatament, el va fer arrestar acusant-lo falsament de traïció i va ser empresonat a Visegrád, Hongria. No està clar quant de temps va restar presoner. Tanmateix, quan va recuperar el tron el 1476, el seu fill gran tenia deu anys, per la qual cosa és probable que se li oferís alguna mena de llibertat el 1466, quatre anys després de ser tancat. Aquest temps el va aprofitar per tornar-se a guanyar el favor de Corvinus i es va tornar a casar amb un membre de la família reial, que podria ser la germana de Corvinus tot i que no s'ha confirmat. Va tenir dos fills.

Segons la literatura russa, que normalment presenta una imatge favorable de Vlad Draculea, durant els temps que va passar en captivitat es distreia capturant ocells i ratolins que mutilava i torturava. Fins i tot es fabricava petites llances per empalar-los.

Mentrestant, a Valàquia, l'ocupant del tron era el seu propi germà Radu el Guapo, que havia instal·lat una posició política pro-otomana. Els hongaresos, òbviament, no hi estaven gens d'acord i varen considerar Vlad un mal menor. Aquest, sembla ser, es va convertir al catolicisme en un altre intent per apaivagar als seus captors, que el varen alliberar el 1476 amb l'esperança de restaurar-lo al tron del seu país.

La mort

Quan Vlad va estar preparat per recuperar el tron el seu germà Radu ja era mort. És probable que fos executat per ordre d'Esteve III de Moldàvia, el Gran. Radu va ser substituït per un membre del clan rival del de Vlad, Basarab el Vell. En sentir notícies de l'arribada de les forces de Vlad, combinades amb l'exèrcit del príncep Stephen Bathory de Transsilvània, Basarab va fugir sense ni presentar batalla. Vlad va tornar a ocupar el tron, però els homes de Bathory varen marxar deixant-lo mal equipat per enfrontar el gran exèrcit turc que entrava a Valàquia. Només disposava d'uns 4.000 homes.

El desembre de 1476, prop de Bucarest, lluitant contra els turcs, Vlad Draculea va ser assassinat. No està clar com va morir. Algunes fonts diuen que al costat de les seves tropes, d'altres, assassinat per nobles boiars. Fins i tot que va ser mort accidentalment pels seus propis homes. El seu cap va ser tallat i enviat al seu antic enemic, el sultà Mehmet. Actualment es desconeix on reposen les seves restes.

La llegenda

Han sorgit un munt d'històries anecdòtiques que accentuen i amplien la llegenda de Vlad Draculea. La primera, i potser la més famosa, és la llegenda de la Copa D'Or. Vlad exigia als seus súbdits honestedat i ordre. Els lladres amb prou feines s'atrevien a operar dins les seves fronteres, per què el càstig era la mort. Per demostrar fins a quin punt el crim havia sigut erradicat del seu reialme, Vlad va col·locar una copa d'or en un dels pous d'aigua de Târgovişte. Ningú va tocar-la mai durant tot el seu regnat.

Una altra preocupació del voidova era que tots els súbdits contribuïssin d'alguna manera significativa al bé del país. Li va cridar l'atenció l'increment de rodamons, sense llar i captaires i va fer una proclama convidant-los a tots a Târgovişte per fer una gran festa on ningú passaria gana. Quan la gent arribava a la ciutat se'ls dirigia a una gran sala on podien beure i menjar fins a atipar-se. Cap al tard, Vlad es va presentar davant la multitud i va preguntar Què més voleu? Voleu estar sense preocupacions, sense manca de res en aquest món? Òbviament tothom va respondre afirmativament. Vlad va sortir del vestíbul, va fer tancar les portes i va ordenar cremar la sala. Preguntat sobre el perquè, va respondre que ho havia fet Per tal que no representin més càrrega pels altres homes i que ningú sigui pobre al meu regne.

En una altra ocasió un comerciant estranger, assabentat de la duresa de Vlad contra els lladres, va deixar el seu carretó a la nit al carrer, amb mercaderies i diners. L'endemà es va adonar sorprès que li havien robat 160 ducats i es va anar a queixar. Vlad va ordenar al tresorer que li retornes els diners, però que n'afegís un ducat. A continuació va emetre una proclama als ciutadans perquè lliuressin el lladre amb els diners o cremaria la ciutat. El dia següent el comerciant es va trobar els diners del tresor reial al carretó i, en adonar-se que n'hi havia un de més, va tornar a la cort per informar i tornar-lo. Vlad li va dir que, si no ho hagués fet, s'hauria reunit amb el culpable, ja capturat, empalat a la plaça del poble.

El dia de Sant Bartomeu del 1459, com s'ha explicat abans, Vlad va construir el seu escenari Bosc dels empalats als afores de Brasov, a Transsilvània. Enmig del turment humà, la pudor i la mort, va convidar a tots els boiars i nobles de la zona sopar amb ell en un banquet. Un home es pinçava el nas per no sentir la pudor de sang i budells mentre intentava menjar. Vlad va ordenar que fos empalat amb l'estaca més alta de totes, per tal que estigues per sobre de l'olor que tant l'ofenia.

Malgrat la seva reputació de crueltat, sembla que Vlad no li era indiferent a les dones. A Târgovişte tenia una mestressa que l'estimava malgrat que els seus estats d'ànim eren foscos i depressius i feia tot el possible per complaure'l. Un dia especialment malhumorat se li va acudir intentar alegrar-lo dient-li que estava embarassada d'ell. Vlad va ordenar examinar-la i, veient que havia mentit, la va esbudellar des de l'engonal fins al pit deixant-la morir amb la màxima agonia.

Les anècdotes també arriben a les relacions internacionals. Dos ambaixadors varen ser cridats a la cort a Târgovişte. El protocol exigia treure's el barret davant la presència del voivoda com a mostra de respecte. Tanmateix, els dos ambaixadors varen optar per no fer-ho. Vlad va ordenar que els hi clavessin els barrets al cap. Aquesta pràctica no estava exempta de precedents, ja ho havien fet altres prínceps i monarques d'Europa de l'Est. Potser seria bo de preguntar-se per les raons de no treure's el barret en aquestes circumstàncies.

Al servei del rei hongarès, Matthias Corvinus era un noble polonès anomenat Benet de Boithor. Va visitar la capital Târgovişte el setembre de 1458. Un vespre, durant el sopar, Vlad va fer col·locar una llança daurada davant del convidat i li va preguntar per què creia que ho havia fet. El polonès va arriscar la sospita que algú havia ofès al voidova. Vlad assentir i Benet va respondre que, si d'alguna manera l'havia ofès, fes amb ell el que cregués convenient, i si mereixia morir que així fos. Vlad, content, el va informar que si hagués contestat alguna altra cosa hauria estat empalat immediatament i el va omplir de regals.

I per acabar, dos monjos estrangers varen visitar el palau de Vlad, que els va mostrar tota una sèrie d'empalats i en va demanar la seva opinió. L'un, adulador, li va dir que ell era l'anomenat per Déu i que era aquí per castigar a la gent pels seus pecats. L'altre monjo, més directe, va dir que s'equivocava castigant tan cruelment a la gent. Vlad va fer empalar a l'adulador i va recompensar al seu company pel seu coratge i integritat.

Traducció lliure: Owlcation. Vlad Tepes: Tyrant or Misunderstood?

]]> https://paper.wf/kidoymos/vlad-draculea-politic-extrem-o-monstre-psicopata Sat, 18 Feb 2023 12:18:30 +0000 Jocs delirants: Four Last Things i The Procession To Calvary https://paper.wf/kidoymos/jocs-delirants-four-last-things-i-the-procession-to-calvary <![CDATA[ jocs / Four Last Things, les Quatre Últimes Coses en l'escatologia cristiana, són la mort, el judici, el cel i l'infern, recomanats sovint per fer meditació piadosa, i el tema que Joe Richardson va escollir per fer un joc delirant, entre ridícul i intel·ligent, amb escenaris trets d'obres d'art del Renaixement vistes per un fan dels Monty Python. El protagonista és un pecador que cerca expiar les seves culpes i per aconseguir-ho haurà de fer tractes amb bisbes, robar als poetes i arrossegar la seva pena per les tavernes. Donat que va tenir un bon èxit de crítica el desenvolupador en va fer un altre del mateix estil: La Processó al Calvari, títol d'un quadre de Bruegel), on s'ha d'enredar a pirates, conspirar amb cardenals i provar de fer miracles amb un mag incompetent per trobar el tirà Pere el Celestial i matar-lo, si n'ets capaç. La mecànica d'ambdós jocs és estil Monkey Island i l'ambientació musical és amb composicions clàssiques de Vivaldi, Bach o George Frideric Handel. Es pot matar a qualsevol per intentar resoldre algun trencaclosques, però no sempre és bona idea. Four Last Things es pot trobar a Steam (7,99€) i per iOS ($3,99) i Android (4,59€) des de la pàgina de l'autor, o descarregar aquí (Windows). The Procession To Calvary sembla que només a Steam (8,99€), i també es pot descarregar aquí. L'autor adverteix que hi ha conductes pecaminoses, un bon nivell de ximpleria i absurditats i moments de profunditat sorprenent (?)... ]]> #jocs /

Four Last Things, les Quatre Últimes Coses en l'escatologia cristiana, són la mort, el judici, el cel i l'infern, recomanats sovint per fer meditació piadosa, i el tema que Joe Richardson va escollir per fer un joc delirant, entre ridícul i intel·ligent, amb escenaris trets d'obres d'art del Renaixement vistes per un fan dels Monty Python. El protagonista és un pecador que cerca expiar les seves culpes i per aconseguir-ho haurà de fer tractes amb bisbes, robar als poetes i arrossegar la seva pena per les tavernes.

Donat que va tenir un bon èxit de crítica el desenvolupador en va fer un altre del mateix estil: La Processó al Calvari, títol d'un quadre de Bruegel, on s'ha d'enredar a pirates, conspirar amb cardenals i provar de fer miracles amb un mag incompetent per trobar el tirà Pere el Celestial i matar-lo, si n'ets capaç.

La mecànica d'ambdós jocs és estil Monkey Island i l'ambientació musical és amb composicions clàssiques de Vivaldi, Bach o George Frideric Handel. Es pot matar a qualsevol per intentar resoldre algun trencaclosques, però no sempre és bona idea.

Four Last Things es pot trobar a Steam (7,99€) i per iOS ($3,99) i Android (4,59€) des de la pàgina de l'autor, o descarregar aquí (Windows).

The Procession To Calvary sembla que només a Steam (8,99€), i també es pot descarregar aquí.

L'autor adverteix que hi ha conductes pecaminoses, un bon nivell de ximpleria i absurditats i moments de profunditat sorprenent (?)...

]]> https://paper.wf/kidoymos/jocs-delirants-four-last-things-i-the-procession-to-calvary Sun, 13 Nov 2022 17:06:59 +0000 Trames negres: Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-espanya-i-llatinoamerica-la-xarxa-atlas <![CDATA[ infowar / Atlas Network, surgida de la xarxa Koch, es un lobby o think tank ultraconservador que te com a objectiu generar xarxes per entrar i influir en tots els àmbits possibles de la comunicació per expandir la seva manera d'entendre el mon i la societat. Un dels líders mediàtics mes destacats del lobby es l'escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel peruà que va dir que el que importa en unes eleccions no és que hi hagi llibertat sinó que es voti bé i que ha defensat la teoria del frau electoral, promocionada per la ultradreta a escala mundial des que la va iniciar Donald Trump. Entre els membres i organitzacions reconegudes com a participants en aquesta xarxa i trobem: !--more-- Espanya José Maria Aznar, expresident del govern. Fundació FAES. Institut Juan de Mariana, on treballa l'economista Juan Ramón Rallo. Isabel Díaz Ayuso: suport mediàtic, per congressos i xerrades, i finançament. Legionarios de Cristo a través de Daniel Sada, rector de la Universitat Francisco de Vitòria, estretament vinculat amb José Maria Aznar i la seva dona, Ana Botella. Brasil Moviment Brasil Lliure contra l'expresidenta Dilma Roussef, subvencionat. Argentina Alejandro Chafuén, president d'Atlas Network des de 1991 a 2018. Va donar suport a la dictadura de Jorge Rafael Videla. Finançament de la Fundació Pensar, un think tank que es va fusionar amb el partit polític de Mauricio Macri, posteriorment president del país. Jaime Duran Barba, assessor de Macri. Mariano Macri, germà de l'expresident. Hondures Fundació Eléuter, finançament. Veneçuela Finançament del moviment opositor. Xile Sebastian Piñera, president (finançament de la campanya). Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses. Mèxic Roberto Salinas León, director d'Atlas Network des de 2018 i professor del Cato Institute - Atlas Foundation, que participa en diversos mitjans com TV Azteca, The Wall Street Journal o The Washington Post. Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses. Equador Guillermo Lasso, president. Fundació Equador Lliure, fundada per Guillermo Lasso. República Dominicana Luis Abinader, president. Centre d'Anàlisis de Polítiques Públiques. Colòmbia Cèsar Gaviria, expresident. Andrés Pastrana Arango, expresident, també relacionat amb la Fundació FAES. Marta Lucía Ramírez, vicepresidenta. Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses. El Salvador Alfredo Felix Cristiani Burkard, expresident. Panamà Ernesto Pérez Balladares, expresident. Bolívia Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses. El novembre del 2021 es va celebrar la IV Cimera Transatlàntica a Budapest, Hongria, organitzada per la Xarxa Política pels Valors (XPV), una plataforma que es defineix com a transcontinental i que promou la protecció de la vida humana, el matrimoni, la família i la llibertat religiosa i de consciència. L'espanyol Jaime Mayor Oreja es el president d'honor i Ignacio Arsuaga, fundador de Hazte Oir, figura a la junta directiva. Entre la trentena de representants d'organitzacions i lobbies ultres que hi varen assistir i trobem: Alejandro Chafuén, antic director d'Atlas Network i actual director gerent de l'Action Institute, una de les organitzacions més influents dins la xarxa Hazte Oir, organització ultracatòlica espanyola Membres del govern de Viktor Orban i del seu partit, Fidesz CitizenGo, plataforma internacional associada a HazteOir, representada també per Ignacio Arsuaga Organització Internacional per la Família The Family Watch Centre Internacional d'Explotació Sexual Lourdes Mendéz Monasterio, de VOX Hermann Tertsh, de VOX Luis Peral, exconseller del govern de la comunitat de Madrid amb Alberto Luis Gallardón i membre de la junta directiva de la XPV. Pablo Casado el va nomenar responsable de la Comissió de Família del PP José Antonio Kast, líder del Partit Republicà xilè i admirador d'Augusto Pinochet Paola Holguin, senadora colombiana i exassessora de l’expresident Álvaro Uribe Amy Sinclaire, senadora republicana del Estats Units antiavortista Katalin Novák, ministra de família del govern hongarès i presidenta de la XPV Marlena Malag, ministra de Família, Treball i Política Social de Polònia Fonts: Legionarios de Cristo, Vargas Llosa, Atlas Network… la relación entre los Papeles de Pandora y la ultraderecha, Álvaro Soler, Al Descubierto 2021 Hazte Oír patrocina una cumbre internacional ultraderechista en Hungría con socios de Atlas Network, Adrià Juste, Al Descubierto 2021 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Gràfic de la trama complet EUA-UK ]]> #infowar /

Atlas Network, surgida de la xarxa Koch, es un lobby o think tank ultraconservador que te com a objectiu generar xarxes per entrar i influir en tots els àmbits possibles de la comunicació per expandir la seva manera d'entendre el mon i la societat. Un dels líders mediàtics mes destacats del lobby es l'escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel peruà que va dir que el que importa en unes eleccions no és que hi hagi llibertat sinó que es voti bé i que ha defensat la teoria del frau electoral, promocionada per la ultradreta a escala mundial des que la va iniciar Donald Trump. Entre els membres i organitzacions reconegudes com a participants en aquesta xarxa i trobem: * Espanya José Maria Aznar, expresident del govern. Fundació FAES. Institut Juan de Mariana, on treballa l'economista Juan Ramón Rallo. Isabel Díaz Ayuso: suport mediàtic, per congressos i xerrades, i finançament. Legionarios de Cristo a través de Daniel Sada, rector de la Universitat Francisco de Vitòria, estretament vinculat amb José Maria Aznar i la seva dona, Ana Botella.

El novembre del 2021 es va celebrar la IV Cimera Transatlàntica a Budapest, Hongria, organitzada per la Xarxa Política pels Valors (XPV), una plataforma que es defineix com a transcontinental i que promou la protecció de la vida humana, el matrimoni, la família i la llibertat religiosa i de consciència. L'espanyol Jaime Mayor Oreja es el president d'honor i Ignacio Arsuaga, fundador de Hazte Oir, figura a la junta directiva. Entre la trentena de representants d'organitzacions i lobbies ultres que hi varen assistir i trobem:

Fonts:

Legionarios de Cristo, Vargas Llosa, Atlas Network… la relación entre los Papeles de Pandora y la ultraderecha, Álvaro Soler, Al Descubierto 2021

Hazte Oír patrocina una cumbre internacional ultraderechista en Hungría con socios de Atlas Network, Adrià Juste, Al Descubierto 2021

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Gràfic de la trama complet EUA-UK

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-espanya-i-llatinoamerica-la-xarxa-atlas Sat, 12 Nov 2022 15:50:29 +0000 Trames negres: Danys col·laterals - professionals mèdics assetjats https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-danys-col-laterals-professionals-medics-assetjats <![CDATA[ infowar / Pia Lamberty, directora del CeMAS, organització alemanya que monitora narratives conspiranoiques i extremistes a les xarxes, va denunciar que el cas de la doctora Kellermayr no és l'únic: Hi ha un munt de metges partidaris de la vacunació que estan sent amenaçats, i la majoria es troben sols i s'han de procurar mesures de seguretat amb els seus propis mitjans. Davant d'un virus mortal que requeria una resposta excepcional, els científics s’han convertit en un boc expiatori fàcil. Molts metges, científics i professionals mèdics s'han retirat perquè han decidit que no paga la pena el cost personal. Estan esgotats i cremats. S'estima que 7.000 treballadors sanitaris surten del NHS cada mes. Els científics cada cop rebutgen més entrevistes sobre vacunes a la televisió i als diaris perquè desconfien de la reacció que poden patir dels antivacunes. !--more-- Un home que va enviar per correu electrònic amenaces de mort a l'assessor sobre COVID-19 de la Casa Blanca Tony Fauci va rebre una condemna de tres anys de presó. Això s'hauria d'informar àmpliament, com advertència que hi ha sancions reals per amenaçar persones, sigui en línia o a la vida real. Es podria trobar una solució parcial en la prohibició de comptes anònims en línia. Si la gent hagués d'utilitzar el seu nom real a les xarxes socials, és difícil d'imaginar que se sentirien tan segurs com per abusar dels científics. Peter Bobbert, president de l'Associació de Metges de Berlín, va dir que el més important que tenim en la nostra professió —la relació metge-pacient, la confiança— està canviant. La confiança se substitueix per la desconfiança. Tot això porta a un ambient molt, molt desagradable en el camp mèdic, que en última instància condueix a un deteriorament de la nostra feina mèdica. És un desenvolupament inquietant. La retirada d'experts per por deixa via lliure a la difusió de brossa insidiosa, com el mite que les vacunes porten microxips o que la COVID-19 forma part d'un engany global. Això genera ràbia i ressentiment, però no fa res per millorar la societat o el benestar de les persones. Necessitem un canvi legal i estructural per protegir aquells que intenten fer una contribució valuosa a la societat. La Dra. Natalie Grams, metgessa i divulgadora científica, crítica de l'homeopatia i les medicines alternatives, va tancar els seus comptes en xarxes socials després del suïcidi de la Dra. Kellermayr: El treball educatiu, la comunicació del coneixement científic s'ha tornat massa perillós [...] què hauria de passar perquè els meus companys i jo tornéssim a sentir-nos segurs als nostres consultoris, clíniques, instituts, laboratoris i sí, també a les xarxes socials? El problema s'ha de prendre seriosament. Necessitem investigacions més ràpides i més informades sobre delictes digitals. Cal deixar clar als polítics i a les autoritats que Internet i les plataformes de xarxes socials no són un buit legal. Hi ha lleis dissenyades per protegir les persones d'insults, amenaces i difamacions. Qui no ha tingut la impressió que valen menys quan es tracta de l'àmbit digital? Mai més vull sentir de les autoritats protectores: 'És culpa teva, no t'exposis així a Internet'. Però no només hem de dirigir la responsabilitat als polítics, les plataformes i al món exterior en general, també podem fer alguna cosa nosaltres mateixos, que no vull que s'entengui com un retret: tots podem contribuir a la desescalada, moderar-nos. Podem oposar-nos a l'odi, donar suport a les persones que estan sent atacades sense atacar-nos a nosaltres mateixos, podem denunciar l'odi i la injustícia. "Xarxes socials" no només és un mot, és un reflex de la riquesa social que hi invertim. No pot ser que la gent primer hagi de trobar la mort perquè ens n'adonem realment. Demanem normes clares i implementació coherent a les plataformes, demanem als legisladors que es prenguin seriosament el problema, expliquem a les autoritats, la policia i la justícia què és realment necessari per protegir no només els afectats, sinó la societat lliure! Fa dos anys i mig que tenim una pandèmia que ha fet molt visible l'odi i la voluntat de fer servir la violència, però encara no en sabem prou sobre els orígens perquè fins ara no l'hem investigat amb prou rigor. Aleshores, com ho afrontem? Les interseccions amb escenaris d'amenaça de l'extrema dreta també s'han de nomenar de manera coherent. No soc l'única que es pregunta per què, almenys a Alemanya, s'està retallant el finançament per a la investigació de l'extremisme de dreta ara mateix._ Fonts: Dr Kellermayr begged for help – from politicians, from the police, from her medical association. It never came. Now she is dead, Edzard Ernst 2022 A scientist in the public eye has taken her own life. This has to be a wake-up call, Devi Sridhar, The Guardian 2022 "Mein Postfach muss nicht jede Beleidigung der Welt schlucken", Marc Zimmer, MDR Aktuell 2022 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas ]]> #infowar /

Pia Lamberty, directora del CeMAS, organització alemanya que monitora narratives conspiranoiques i extremistes a les xarxes, va denunciar que el cas de la doctora Kellermayr no és l'únic: Hi ha un munt de metges partidaris de la vacunació que estan sent amenaçats, i la majoria es troben sols i s'han de procurar mesures de seguretat amb els seus propis mitjans.

Davant d'un virus mortal que requeria una resposta excepcional, els científics s’han convertit en un boc expiatori fàcil. Molts metges, científics i professionals mèdics s'han retirat perquè han decidit que no paga la pena el cost personal. Estan esgotats i cremats. S'estima que 7.000 treballadors sanitaris surten del NHS cada mes. Els científics cada cop rebutgen més entrevistes sobre vacunes a la televisió i als diaris perquè desconfien de la reacció que poden patir dels antivacunes. Un home que va enviar per correu electrònic amenaces de mort a l'assessor sobre COVID-19 de la Casa Blanca Tony Fauci va rebre una condemna de tres anys de presó. Això s'hauria d'informar àmpliament, com advertència que hi ha sancions reals per amenaçar persones, sigui en línia o a la vida real. Es podria trobar una solució parcial en la prohibició de comptes anònims en línia. Si la gent hagués d'utilitzar el seu nom real a les xarxes socials, és difícil d'imaginar que se sentirien tan segurs com per abusar dels científics.

Peter Bobbert, president de l'Associació de Metges de Berlín, va dir que el més important que tenim en la nostra professió —la relació metge-pacient, la confiança— està canviant. La confiança se substitueix per la desconfiança. Tot això porta a un ambient molt, molt desagradable en el camp mèdic, que en última instància condueix a un deteriorament de la nostra feina mèdica. És un desenvolupament inquietant. La retirada d'experts per por deixa via lliure a la difusió de brossa insidiosa, com el mite que les vacunes porten microxips o que la COVID-19 forma part d'un engany global. Això genera ràbia i ressentiment, però no fa res per millorar la societat o el benestar de les persones. Necessitem un canvi legal i estructural per protegir aquells que intenten fer una contribució valuosa a la societat.

La Dra. Natalie Grams, metgessa i divulgadora científica, crítica de l'homeopatia i les medicines alternatives, va tancar els seus comptes en xarxes socials després del suïcidi de la Dra. Kellermayr:

El treball educatiu, la comunicació del coneixement científic s'ha tornat massa perillós [...] què hauria de passar perquè els meus companys i jo tornéssim a sentir-nos segurs als nostres consultoris, clíniques, instituts, laboratoris i sí, també a les xarxes socials?

El problema s'ha de prendre seriosament. Necessitem investigacions més ràpides i més informades sobre delictes digitals. Cal deixar clar als polítics i a les autoritats que Internet i les plataformes de xarxes socials no són un buit legal. Hi ha lleis dissenyades per protegir les persones d'insults, amenaces i difamacions. Qui no ha tingut la impressió que valen menys quan es tracta de l'àmbit digital? Mai més vull sentir de les autoritats protectores: 'És culpa teva, no t'exposis així a Internet'.

Però no només hem de dirigir la responsabilitat als polítics, les plataformes i al món exterior en general, també podem fer alguna cosa nosaltres mateixos, que no vull que s'entengui com un retret: tots podem contribuir a la desescalada, moderar-nos. Podem oposar-nos a l'odi, donar suport a les persones que estan sent atacades sense atacar-nos a nosaltres mateixos, podem denunciar l'odi i la injustícia. “Xarxes socials” no només és un mot, és un reflex de la riquesa social que hi invertim. No pot ser que la gent primer hagi de trobar la mort perquè ens n'adonem realment.

Demanem normes clares i implementació coherent a les plataformes, demanem als legisladors que es prenguin seriosament el problema, expliquem a les autoritats, la policia i la justícia què és realment necessari per protegir no només els afectats, sinó la societat lliure!

Fa dos anys i mig que tenim una pandèmia que ha fet molt visible l'odi i la voluntat de fer servir la violència, però encara no en sabem prou sobre els orígens perquè fins ara no l'hem investigat amb prou rigor. Aleshores, com ho afrontem? Les interseccions amb escenaris d'amenaça de l'extrema dreta també s'han de nomenar de manera coherent. No soc l'única que es pregunta per què, almenys a Alemanya, s'està retallant el finançament per a la investigació de l'extremisme de dreta ara mateix.

Fonts:

Dr Kellermayr begged for help – from politicians, from the police, from her medical association. It never came. Now she is dead, Edzard Ernst 2022

A scientist in the public eye has taken her own life. This has to be a wake-up call, Devi Sridhar, The Guardian 2022

“Mein Postfach muss nicht jede Beleidigung der Welt schlucken”, Marc Zimmer, MDR Aktuell 2022

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-danys-col-laterals-professionals-medics-assetjats Sat, 12 Nov 2022 11:26:19 +0000 Trames negres: Danys col·laterals - el suïcidi de la Dra. Kellermayr https://paper.wf/kidoymos/trames-negre-danys-colaterals-el-suicidi-de-la-dra <![CDATA[ infowar / L’any 2021 la doctora Lisa-Marie Kellermayr, de 36 anys, treballava a la clínica Wells. Quan va esclatar la pandèmia de COVID es va situar en primera línia. Soc bastant jove, soc soltera, no tinc fills ni altres persones a les quals hagi de cuidar. Per això em vaig oferir voluntària des del principi. Les seves vivències tractant pacients amb COVID li varen donar una experiència que molts metges encara no tenien en aquell moment. Es va adonar que un determinat medicament per a l'asma reduïa la necessitat d'hospitalització en els pacients amb problemes pulmonars, un tractament després confirmat per diversos estudis. Durant una manifestació antivacunes va publica un tuït on es queixava de que els manifestants bloquejaven la sortida d’emergència de la clínica. La Prefectura de Policia Estatal austríaca va respondre-li dient que era una noticia falsa. El cas, aparentment irrellevant, es va difondre com la pólvora entre els opositors a la vacunació: la policia es amb nosaltres, va dir un. Amb això, la policia els va alliberar per que m’afusellessin va dir mes endavant la doctora a Die Presse. !--more-- A partir d’aquell moment es va iniciar l’assetjament. Els insults que rebia anaven des de xai del sistema fins a porca estúpida, passant per pintarem les parets de la teva consulta amb el cervell dels teus treballadors. I no són les pitjors, l'amenaçaven amb tortures i mort: et lligarem a una cadira i matarem als teus empleats davant teu, després t'injectarem al cap totes les vacunes que tinguis. Els atacs verbals es varen convertir en atacs físics: encaputxats llençaven pedres a les nits contra la seva llar, un grup d'antivacunes va assaltar la seva consulta i va difondre fotografies dels seus empleats i pacients per Telegram. La policia va dir que les amenaces no eren greus i que no es podia trobar als responsables perquè actuaven des de la Deep Web (?). El cap de l'Associació Mèdica d'Alta Àustria va oferir suport econòmic, però insinuava que la culpa era de qui parlava massa: De vegades és millor retirar-se que continuar publicant a les xarxes socials . El 21 de febrer de 2022 va rebre una nova amenaça: Dra. Kellermayr, us estem observant i us portarem davant els tribunals populars per fer escarment! El responsable darrere de l'adreça d’email era fàcil de localitzar. La policia criminal bavaresa va informar que el Sr. RM té nombrosos antecedents a Alemanya (robatori, col·laboració amb bandes, falsificació de documents, frau, infidelitat, danys corporals, sospita d'interferència en el trànsit rodat, etc.). El 13 de juny la fiscalia de Wels va rebre l’informe i va suspendre la investigació per motius legals 24 hores després. Vaig patir assetjament. Algú va assenyalar una xerrada sobre la salut global que vaig donar el 2018 com a prova que havia causat la pandèmia de Covid-19 com a part de l'estat profund. Els atacs venien de totes direccions: antivacunes, anti mascaretes, teòrics de la conspiració, anti-Bill Gates, anti-Wellcome Trust, anti medicina, anti govern escocès, anti polítics tory, tots embolicats. T'executaré! Amb aquest correu electrònic, el difícil moment de la metgessa comença el 22 de novembre de 2021 a les 3 a.m. Kellermayr va deixar el seu apartament quan va veure adhesius als para-xocs dels cotxes que al·ludien a una conspiració internacional de coronavirus. Havia sentit als seus veïns de la planta baixa parlar amb aprovació sobre conspiranoies. No tenia manera de saber si aquells que desitjaven obertament la seva mort o planejaven fer-li mal eren de pobles i ciutats llunyanes o eren els seus veïns, o un pacient o algú amb qui passava cada dia pel carrer. La mateixa persona que la va amenaçar al novembre hi va tornar, deixant-li clar que la fi de moltes restriccions pel COVID no suposaria la fi de les amenaces. Espero que no creguis que encara te'n pots sortir, oi? La COVID s'ha acabat i tot s'oblida? No per a mi, oh no, no tinc cap problema en esperar abans d'atacar. Va deixar la feina i va invertir els seus estalvis en una nova consulta a Seewalchen. L'estat d'ànim a Àustria estava exaltat. El govern havia anunciat un nou bloqueig. Àustria va ser la primera democràcia occidental en obligar els adults a vacunar-se (la llei es va descartar després). Les protestes dels antivacunes, gairebé setmanals, es van fer més grans i més radicals. A l'Alta Àustria un nou partit polític contra les vacunes, People Freedom Fundamental Rights (MFG), havia guanyat escons al parlament estatal. El vicepresident d’aquest partit també és metge i es considera part del moviment de pensament lateral. Pensador lateral es diu Querdenker en alemany. És el nom d’un grup negacionista neonazi que l'estat alemany ha posat a la llista d'amenaces per la seguretat. La doctora s’havia gastat 100.000 euros en mesures de seguretat: vigilant privat, alarmes, detectors de moviment, portes de seguretat, esprais de pebre pel personal i un sistema de botons de pànic. Però l’assetjament no es va aturar. El vigilant va requisar diverses navalles de papallona durant el temps que hi va treballar. Des de la nova consulta es podia veure el llac Attersee: Veig totes aquestes persones passejant, menjant un gelat i passant-s’ho bé. Aquí dalt es com un món diferent: durant tots aquests mesos és com si visquessin una realitat diferent de la meva. Si no estic callada, si no tinc la boca tancada, tot és culpa meva; és massa provocador dir el que penso. Però quan aquests antivacunes surten al carrer per dir el que pensen, estan assegurats per centenars de policies. La situació es va anar deteriorant. Pocs pacients s’atrevien a anar a visitar-se, les amenaces continuaven i la doctora ja ni s’atrevia a sortir. El mes de juny va tancar la consulta, la sala de descans de l'oficina s'havia convertit en la seva cuina. Va viure segrestada a les petites dependències del personal, tement per la seva seguretat a l'exterior. He lluitat durant set mesos, no sé què més fer. Ho he posat en coneixement de tots els partits representats al parlament, la policia i el col·legi de metges. Tinc els nervis destrossats i estic amenaçada d'insolvència. Això no s'acabarà aviat. No sé si, d'aquí a uns anys, podré viure una vida normal sense mirar cap a dreta i esquerra abans de sortir per la porta. Quinze dies abans els seus amics havien aturat un primer intent de suïcidi. Si renuncio al meu ordinador no podré seguir treballant, i tampoc puc continuar, perquè no tinc personal, i el suggeriment que hauria d'anar uns mesos a... Tampoc puc venir a descansar, perquè no tinc els diners per fer-ho. (...) Així que realment em queda alguna cosa? El 24 de juliol de 2022, la doctora de l'Alta Àustria Lisa-Maria Kellermayr va enviar aquest missatge de veu a una amiga a les 15:32. La seva veu és inusualment baixa, sembla desanimada. Cinc dies més tard, es llevà la vida. Abans de morir va escriure tres cartes: Una en què agraïa la seva comprensió a l'exministre de Salut Rudi Anschober, a la psiquiatra de Linz Heidi Kastner i al cap del DSN, Omar Haijawi-Pirchner. Una altra en què va honrar els èxits dels seus empleats. I una darrera en què acusava el col·legi de metges i la policia de l'Alta Àustria del fracàs en el seu cas. Aleshores, es va retirar a la seva cambra del pànic: una cambra insonoritzada que difícilment es podia trencar des de l'exterior. I allà es va suïcidar. En una de les cartes va deixar escrit estic deixant un món dolent. Grups antivacunes de Telegram van celebrar la desaparició de la metgessa: és el que es mereix per vacunar a tanta gent contra la COVID, ara ja no pot fer més mal; alguns membres ho van veure com un estímul per assetjar altres dones destacades de manera similar. Una politòloga amb seu a Viena va rebre un missatge que li deia que fes un Kellermayr i que se suïcidés. Una altra metgessa alemanya va anunciar que havia esborrat el seu compte de Twitter aquella mateixa setmana. La policia va insinuar que la doctora tenia problemes mentals i que s’ho havia buscat per provocadora. El People Freedom Fundamental Rights va assumir el mateix argument de la policia. Una especialista en ciberseguretat i hacktivista alemanya, Nella Al-Lami (》N̶̸E̶̴L̶̴ ̈́L̶̸A̶̴《) va rastrejar alguns dels comptes més actius, identificant un tal Claas The Killer, un neonazi ja conegut per la policia. La policia austríaca va dir que això no es podia fer i la va desacreditar. Nella va respondre bé, no tinc ni idea de què vol dir això, però s'hauria pogut fer i només hi he estat 2 hores_. Al fòrum 4Chan es podia llegir aquest fil de missatges: Si algú d'aquí comença a sentir-se malament per aquesta metgessa, tingueu en compte totes les persones que es van suïcidar per culpa dels mandats i de la campanya contra els antivacunes. Això és només karma. La Dra. es va suïcidar. El públic sabrem mai per què? Podria ser culpa? Perquè va despertar? Per unes condicions de treball de merda durant mesos? Per cansament mental a causa de tota la merda de la COVID? Podria ser un assetjament real? No importa, digueu que van ser els malvats antivacunes i tindreu patent de cors per reprimir els drets dels pobles. Li vaig dir al meu metge que el perseguiré i el mataré si la vacuna em fa mal. Aleshores va decidir no posar-me-la. Home intel·ligent. L'odi contra les persones que injecten verí als altres és totalment excusable. ESPERIT D'AQUEST METGE MORT, VINE A MI PER RIURE A LA TEVA CARA. Còmplice del genocidi A hores d'ara han de veure el mal que han fet. Espero el mateix per als polítics i altres mitjans d'"autoritat" Es va adonar del que feia amb les persones sense vacunar Bé. Karma. Que es cremi el cony a l'infern Ella es va llevar la vida. Va ser la seva puta elecció. Ningú la va obligar a fer-ho, excepte les seves pròpies accions. Pel temor que els seus enemics puguin interrompre les cerimònies fúnebres el funeral es va fer en secret. El memorial d'espelmes a la Catedral de Sant Esteve va ser destruït. La mare de Lisa-Maria Kellermayr és va convertir en objectiu dels radicals. Li escrivien missatges inhumans sota les seves publicacions de Facebook. Fonts: ‘Nobody helped me’: Austria shaken by suicide of doctor trolled by anti-vaccine haters, Emily Schultheis, .coda 2022 Das Leben und der Tod von Lisa-Maria Kellermayr, Kronen Zeitung 2022 Bedrohte Ärztin tot in ihrer Praxis aufgefunden, Barbara Steinbrenner, Die Presse 2022 Austrian doctors speak out after suicide of GP following Covid threats Wie der Freitod einer offenbar depressiven Ärztin instrumentalisiert wird, MFG 2022 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas ]]> #infowar /

L’any 2021 la doctora Lisa-Marie Kellermayr, de 36 anys, treballava a la clínica Wells. Quan va esclatar la pandèmia de COVID es va situar en primera línia.

Soc bastant jove, soc soltera, no tinc fills ni altres persones a les quals hagi de cuidar. Per això em vaig oferir voluntària des del principi.

Les seves vivències tractant pacients amb COVID li varen donar una experiència que molts metges encara no tenien en aquell moment. Es va adonar que un determinat medicament per a l'asma reduïa la necessitat d'hospitalització en els pacients amb problemes pulmonars, un tractament després confirmat per diversos estudis.

Durant una manifestació antivacunes va publica un tuït on es queixava de que els manifestants bloquejaven la sortida d’emergència de la clínica. La Prefectura de Policia Estatal austríaca va respondre-li dient que era una noticia falsa. El cas, aparentment irrellevant, es va difondre com la pólvora entre els opositors a la vacunació: la policia es amb nosaltres, va dir un. Amb això, la policia els va alliberar per que m’afusellessin va dir mes endavant la doctora a Die Presse. A partir d’aquell moment es va iniciar l’assetjament. Els insults que rebia anaven des de xai del sistema fins a porca estúpida, passant per pintarem les parets de la teva consulta amb el cervell dels teus treballadors. I no són les pitjors, l'amenaçaven amb tortures i mort: et lligarem a una cadira i matarem als teus empleats davant teu, després t'injectarem al cap totes les vacunes que tinguis. Els atacs verbals es varen convertir en atacs físics: encaputxats llençaven pedres a les nits contra la seva llar, un grup d'antivacunes va assaltar la seva consulta i va difondre fotografies dels seus empleats i pacients per Telegram.

La policia va dir que les amenaces no eren greus i que no es podia trobar als responsables perquè actuaven des de la Deep Web (?). El cap de l'Associació Mèdica d'Alta Àustria va oferir suport econòmic, però insinuava que la culpa era de qui parlava massa: De vegades és millor retirar-se que continuar publicant a les xarxes socials . El 21 de febrer de 2022 va rebre una nova amenaça: Dra. Kellermayr, us estem observant i us portarem davant els tribunals populars per fer escarment! El responsable darrere de l'adreça d’email era fàcil de localitzar. La policia criminal bavaresa va informar que el Sr. RM té nombrosos antecedents a Alemanya (robatori, col·laboració amb bandes, falsificació de documents, frau, infidelitat, danys corporals, sospita d'interferència en el trànsit rodat, etc.). El 13 de juny la fiscalia de Wels va rebre l’informe i va suspendre la investigació per motius legals 24 hores després.

Vaig patir assetjament. Algú va assenyalar una xerrada sobre la salut global que vaig donar el 2018 com a prova que havia causat la pandèmia de Covid-19 com a part de l'estat profund. Els atacs venien de totes direccions: antivacunes, anti mascaretes, teòrics de la conspiració, anti-Bill Gates, anti-Wellcome Trust, anti medicina, anti govern escocès, anti polítics tory, tots embolicats.

T'executaré! Amb aquest correu electrònic, el difícil moment de la metgessa comença el 22 de novembre de 2021 a les 3 a.m.

Kellermayr va deixar el seu apartament quan va veure adhesius als para-xocs dels cotxes que al·ludien a una conspiració internacional de coronavirus. Havia sentit als seus veïns de la planta baixa parlar amb aprovació sobre conspiranoies. No tenia manera de saber si aquells que desitjaven obertament la seva mort o planejaven fer-li mal eren de pobles i ciutats llunyanes o eren els seus veïns, o un pacient o algú amb qui passava cada dia pel carrer.

La mateixa persona que la va amenaçar al novembre hi va tornar, deixant-li clar que la fi de moltes restriccions pel COVID no suposaria la fi de les amenaces. Espero que no creguis que encara te'n pots sortir, oi? La COVID s'ha acabat i tot s'oblida? No per a mi, oh no, no tinc cap problema en esperar abans d'atacar.

Va deixar la feina i va invertir els seus estalvis en una nova consulta a Seewalchen. L'estat d'ànim a Àustria estava exaltat. El govern havia anunciat un nou bloqueig. Àustria va ser la primera democràcia occidental en obligar els adults a vacunar-se (la llei es va descartar després). Les protestes dels antivacunes, gairebé setmanals, es van fer més grans i més radicals. A l'Alta Àustria un nou partit polític contra les vacunes, People Freedom Fundamental Rights (MFG), havia guanyat escons al parlament estatal. El vicepresident d’aquest partit també és metge i es considera part del moviment de pensament lateral. Pensador lateral es diu Querdenker en alemany. És el nom d’un grup negacionista neonazi que l'estat alemany ha posat a la llista d'amenaces per la seguretat.

La doctora s’havia gastat 100.000 euros en mesures de seguretat: vigilant privat, alarmes, detectors de moviment, portes de seguretat, esprais de pebre pel personal i un sistema de botons de pànic. Però l’assetjament no es va aturar. El vigilant va requisar diverses navalles de papallona durant el temps que hi va treballar.

Des de la nova consulta es podia veure el llac Attersee:

Veig totes aquestes persones passejant, menjant un gelat i passant-s’ho bé. Aquí dalt es com un món diferent: durant tots aquests mesos és com si visquessin una realitat diferent de la meva. Si no estic callada, si no tinc la boca tancada, tot és culpa meva; és massa provocador dir el que penso. Però quan aquests antivacunes surten al carrer per dir el que pensen, estan assegurats per centenars de policies.

La situació es va anar deteriorant. Pocs pacients s’atrevien a anar a visitar-se, les amenaces continuaven i la doctora ja ni s’atrevia a sortir. El mes de juny va tancar la consulta, la sala de descans de l'oficina s'havia convertit en la seva cuina. Va viure segrestada a les petites dependències del personal, tement per la seva seguretat a l'exterior.

He lluitat durant set mesos, no sé què més fer. Ho he posat en coneixement de tots els partits representats al parlament, la policia i el col·legi de metges. Tinc els nervis destrossats i estic amenaçada d'insolvència. Això no s'acabarà aviat. No sé si, d'aquí a uns anys, podré viure una vida normal sense mirar cap a dreta i esquerra abans de sortir per la porta.

Quinze dies abans els seus amics havien aturat un primer intent de suïcidi.

Si renuncio al meu ordinador no podré seguir treballant, i tampoc puc continuar, perquè no tinc personal, i el suggeriment que hauria d'anar uns mesos a... Tampoc puc venir a descansar, perquè no tinc els diners per fer-ho. (...) Així que realment em queda alguna cosa?

El 24 de juliol de 2022, la doctora de l'Alta Àustria Lisa-Maria Kellermayr va enviar aquest missatge de veu a una amiga a les 15:32. La seva veu és inusualment baixa, sembla desanimada. Cinc dies més tard, es llevà la vida.

Abans de morir va escriure tres cartes: Una en què agraïa la seva comprensió a l'exministre de Salut Rudi Anschober, a la psiquiatra de Linz Heidi Kastner i al cap del DSN, Omar Haijawi-Pirchner. Una altra en què va honrar els èxits dels seus empleats. I una darrera en què acusava el col·legi de metges i la policia de l'Alta Àustria del fracàs en el seu cas. Aleshores, es va retirar a la seva cambra del pànic: una cambra insonoritzada que difícilment es podia trencar des de l'exterior. I allà es va suïcidar.

En una de les cartes va deixar escrit estic deixant un món dolent.

Grups antivacunes de Telegram van celebrar la desaparició de la metgessa: és el que es mereix per vacunar a tanta gent contra la COVID, ara ja no pot fer més mal; alguns membres ho van veure com un estímul per assetjar altres dones destacades de manera similar. Una politòloga amb seu a Viena va rebre un missatge que li deia que fes un Kellermayr i que se suïcidés. Una altra metgessa alemanya va anunciar que havia esborrat el seu compte de Twitter aquella mateixa setmana.

La policia va insinuar que la doctora tenia problemes mentals i que s’ho havia buscat per provocadora. El People Freedom Fundamental Rights va assumir el mateix argument de la policia.

Una especialista en ciberseguretat i hacktivista alemanya, Nella Al-Lami (》N̶̸E̶̴L̶̴ ̈́L̶̸A̶̴《) va rastrejar alguns dels comptes més actius, identificant un tal Claas The Killer, un neonazi ja conegut per la policia. La policia austríaca va dir que això no es podia fer i la va desacreditar. Nella va respondre bé, no tinc ni idea de què vol dir això, però s'hauria pogut fer i només hi he estat 2 hores.

Al fòrum 4Chan es podia llegir aquest fil de missatges:

Si algú d'aquí comença a sentir-se malament per aquesta metgessa, tingueu en compte totes les persones que es van suïcidar per culpa dels mandats i de la campanya contra els antivacunes. Això és només karma.

La Dra. es va suïcidar. El públic sabrem mai per què? Podria ser culpa? Perquè va despertar? Per unes condicions de treball de merda durant mesos? Per cansament mental a causa de tota la merda de la COVID? Podria ser un assetjament real? No importa, digueu que van ser els malvats antivacunes i tindreu patent de cors per reprimir els drets dels pobles.

Li vaig dir al meu metge que el perseguiré i el mataré si la vacuna em fa mal. Aleshores va decidir no posar-me-la. Home intel·ligent.

L'odi contra les persones que injecten verí als altres és totalment excusable.

ESPERIT D'AQUEST METGE MORT, VINE A MI PER RIURE A LA TEVA CARA.

Còmplice del genocidi

A hores d'ara han de veure el mal que han fet. Espero el mateix per als polítics i altres mitjans d'"autoritat"

Es va adonar del que feia amb les persones sense vacunar

Bé. Karma. Que es cremi el cony a l'infern

Ella es va llevar la vida. Va ser la seva puta elecció. Ningú la va obligar a fer-ho, excepte les seves pròpies accions.

Pel temor que els seus enemics puguin interrompre les cerimònies fúnebres el funeral es va fer en secret. El memorial d'espelmes a la Catedral de Sant Esteve va ser destruït. La mare de Lisa-Maria Kellermayr és va convertir en objectiu dels radicals. Li escrivien missatges inhumans sota les seves publicacions de Facebook.

Fonts:

‘Nobody helped me’: Austria shaken by suicide of doctor trolled by anti-vaccine haters, Emily Schultheis, .coda 2022

Das Leben und der Tod von Lisa-Maria Kellermayr, Kronen Zeitung 2022

Bedrohte Ärztin tot in ihrer Praxis aufgefunden, Barbara Steinbrenner, Die Presse 2022

Austrian doctors speak out after suicide of GP following Covid threats

Wie der Freitod einer offenbar depressiven Ärztin instrumentalisiert wird, MFG 2022

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negre-danys-colaterals-el-suicidi-de-la-dra Fri, 11 Nov 2022 17:22:39 +0000 Trames negres: L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-al-regne-unit <![CDATA[ infowar / El 2 de setembre de 2021 Distributed Denial of Secrets va publicar 10,2 gigues d’informació sobre converses en un xat de l’organització antivacunes britànica Health Advisory & Recovery Team (HART), un lobby de desinformació sobre la COVID-19 estret col·laborador d’UsforThem, un altra organització que pretén defensar els nens. Ambdós grups tenen forts vincles amb el Partit Conservador i proven de pressionar el govern, el parlament i els mitjans de comunicació, inclòs el Joint Committee on Vaccination and Immunisation (JVCI). !--more-- Entre els membres de HART s'hi pot trobar l'empresari i activista polític Narice Bernard, l'antic executiu de Pfizer àmpliament citat en els cercles antivacunes, el doctor Michael Yeadon , el patòleg doctor Clare Craig, l'especialista en crèdits a l'exportació i llibertari baró Bernie de Haldevang, la pediatra jubilada i activista d'UsForThem, Ros Jones, i Anna Rayner, que una vegada es va descriure com una homeòpata especialitzada en el tractament de l'autisme i els trastorns relacionats, el dany per la vacuna i la toxicitat per metalls pesants. L'historial dels registres de xat revela una campanya de lobby clara i ben organitzada. Un full de càlcul contenia una llista completa de membres de la Cambra dels Comuns, incloses les seves adreces de correu electrònic, els identificadors de Twitter i l'historial de votacions de bloqueig, destacant els que més sovint van votar en contra dels bloqueigs. Els rols dins de HART també estaven ben definits. Un document que enumera l'estructura organitzativa del grup mostra àrees específiques en què els membres han de treballar, inclosa la funció de coordinadora executiva d'Anna Rayner, que a causa de treballar en una àrea difamada de la salut volia romandre a l'ombra. El meu paper és fer-nos notar a Westminster, va escriure Bernie de Haldevang, com més som més forts ens tornem. L'empresari Narice Bernard descriu l'estratègia de comunicació del grup dient: No existim (sic) per implicar el públic, és una estratègia de dalt a baix. El compromís amb el públic ens faria militants i les portes es tancarien ràpidament, en gran part perquè seria una postura amenaçadora per al govern. No obstant això, tenim un pla de compromís amb el públic que consisteix a actualitzar-los a mesura que la gent s'incorpori a qualsevol discussió estratègica que sigui destacable. Tot i que alguns membres del grup diuen no estar disposats a associar-se amb figures de les teories de la conspiració, aquesta resistència es basa generalment en el desig de semblar agradable al món exterior, més que en una hostilitat a aquestes creences com a tal. Quan discutien si s'havia de reclutar el doctor Thomas Binder, un cardiòleg suís que va ser detingut sota la legislació de salut mental a l'abril, un copresident d'HART va escriure: Binder és extremadament obert i força controvertit a diversos nivells. Si voleu un titular com "El membre del grup antibloqueig és un teòric de la conspiració de l'11 de setembre", endavant, en cas contrari, ho evitaria. [Aquestes opinions] són una versió extrema de la nostra. Alguns de nosaltres també podem tenir aquestes opinions, però no ens convé que siguin el principal reclam. El 28 de setembre de 2021 el dibuixant de Telegraph Bob Moran, també membre de HART i signant d’una carta anti mascaretes d’UsforThem, va publicar un tuït per demanar que la doctora de cures pal·liatives del NHS Rachel Clarke fos assetjada verbalment durant la resta de la seva existència sense valor.Jemma Moran, cunyada del dibuixant i coordinadora de mitjans de HART, s’encarrega de guanyar publicitat per al grup a la BBC, Telegraph, Daily Mail, Talk Radio i molts altres, sovint amb un èxit considerable. Robert Dingwall, consultor sociòleg, va ser membre del JVCI i del NERVTAG mentre mantenia vincles amb les xarxes antivacunes del Regne Unit, la Declaració de Barrington i la seva sucursal, Collateral Global, per influir des de dins. En plegar degut a una actualització del govern va continuar com assessor en el Grup d’assessorament moral i ètic del director mèdic Chris Witty. Abans havia enviat una carta al govern exigint un estratègia d'infecció massiva. El maig de 2021, la fundadora d'UsforThem, Michelle Kingsley, va escriure un article rebutjant completament la vacunació per a tots els nens de tots els grups d'edat i suggerint que les vacunes contra la COVID-19 en general podrien resultar insegures a llarg termini. A l'article cita repetidament Dingwall per justificar les seves opinions sobre la prevenció de la vacunació dels nens. UsforThem havia treballat amb l'Alliance for Natural Health, un grup antivacunes que promou afirmacions desacreditades sobre la vacuna MMR i l'autisme i que també havia treballat amb el grup HART. Rosamond Jones, de l'equip de lideratge d'UsforThem, ha treballat molt estretament amb la xarxa HART per fer campanya contra la vacunació coordinant-se activament per evitar l'aprovació de la vacuna de Pfizer per a nens. Ed Barker, antic assessor de Boris Johnson, fa de relacions públiques per a UsforThem i també pel Grup de recuperació de la COVID del conservador Steve Baker). El 21 de setembre, la diputada conservadora Miriam Cates, copresidenta del Nou Pacte Social amb el diputat Danny Kruzer, secretari polític de Boris Johnson des de 2019, va dir al parlament: Vull retre homenatge a UsForThem, que treballen incansablement per defensar els nens i fer campanya perquè les seves vides tornin a la normalitat. Com a reacció davant la polèmica causada per denuncies de miocarditis en nens provocades per les vacunes contra la COVID, HART i UsforThem varen llançar la campanya Safer To Wait. El seu lloc web està farcit de referencies a persones i organitzacions sospitoses de difondre desinformació: Elizabeth Evans, fundadora de l'Aliança per la Llibertat Mèdica del Regne Unit i que forma part del consell assessor del famós grup Children's Health Defense de Robert F. Kennedy Jr., Karol Sikora i Anthony J. Brookes, tots dos signants de la Declaració de Barrington i signants de la carta de Robert Dingwall. Se sospità que Safer to Wait va començar a funcionar mesos abans del seu llançament oficial a l'estiu. El 26 de maig, els pares de l'Acadèmia Goldington de Bedford van reaccionar enfadats després que es repartissin fullets antivacunes als nens a les portes de l'escola. Els fullets anaven firmats per un grup anomenat Safer to Wait, descrit com un col·lectiu de pares, professors, metges i advocats preocupats. Els líders sindicals d'Educació es van posar en contacte amb el Departament d'Educació després que diversos directors rebessin cartes similars amenaçant amb accions legals contra les escoles que es fessin servir com a centres de vacunació. Fonts: Inside the Radicalised Anti-Vaxxer Network: ‘Influencing’ Government Vaccine Advisory Panel, Nafeez Ahmed and Karam Bales, ByLine Times 2021 The HART Files: Inside the Group Trying to Smuggle Anti-Vaccine Myths into Westminster, Jordan Wildon, Nick Backovic & Ernie Piper, Logically 2021 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas Gràfic de la trama complet EUA-UK]]> #infowar /

El 2 de setembre de 2021 Distributed Denial of Secrets va publicar 10,2 gigues d’informació sobre converses en un xat de l’organització antivacunes britànica Health Advisory & Recovery Team (HART), un lobby de desinformació sobre la COVID-19 estret col·laborador d’UsforThem, un altra organització que pretén defensar els nens. Ambdós grups tenen forts vincles amb el Partit Conservador i proven de pressionar el govern, el parlament i els mitjans de comunicació, inclòs el Joint Committee on Vaccination and Immunisation (JVCI). Entre els membres de HART s'hi pot trobar l'empresari i activista polític Narice Bernard, l'antic executiu de Pfizer àmpliament citat en els cercles antivacunes, el doctor Michael Yeadon , el patòleg doctor Clare Craig, l'especialista en crèdits a l'exportació i llibertari baró Bernie de Haldevang, la pediatra jubilada i activista d'UsForThem, Ros Jones, i Anna Rayner, que una vegada es va descriure com una homeòpata especialitzada en el tractament de l'autisme i els trastorns relacionats, el dany per la vacuna i la toxicitat per metalls pesants.

L'historial dels registres de xat revela una campanya de lobby clara i ben organitzada. Un full de càlcul contenia una llista completa de membres de la Cambra dels Comuns, incloses les seves adreces de correu electrònic, els identificadors de Twitter i l'historial de votacions de bloqueig, destacant els que més sovint van votar en contra dels bloqueigs. Els rols dins de HART també estaven ben definits. Un document que enumera l'estructura organitzativa del grup mostra àrees específiques en què els membres han de treballar, inclosa la funció de coordinadora executiva d'Anna Rayner, que a causa de treballar en una àrea difamada de la salut volia romandre a l'ombra. El meu paper és fer-nos notar a Westminster, va escriure Bernie de Haldevang, com més som més forts ens tornem.

L'empresari Narice Bernard descriu l'estratègia de comunicació del grup dient:

No existim (sic) per implicar el públic, és una estratègia de dalt a baix. El compromís amb el públic ens faria militants i les portes es tancarien ràpidament, en gran part perquè seria una postura amenaçadora per al govern. No obstant això, tenim un pla de compromís amb el públic que consisteix a actualitzar-los a mesura que la gent s'incorpori a qualsevol discussió estratègica que sigui destacable.

Tot i que alguns membres del grup diuen no estar disposats a associar-se amb figures de les teories de la conspiració, aquesta resistència es basa generalment en el desig de semblar agradable al món exterior, més que en una hostilitat a aquestes creences com a tal. Quan discutien si s'havia de reclutar el doctor Thomas Binder, un cardiòleg suís que va ser detingut sota la legislació de salut mental a l'abril, un copresident d'HART va escriure: Binder és extremadament obert i força controvertit a diversos nivells. Si voleu un titular com “El membre del grup antibloqueig és un teòric de la conspiració de l'11 de setembre”, endavant, en cas contrari, ho evitaria. [Aquestes opinions] són una versió extrema de la nostra. Alguns de nosaltres també podem tenir aquestes opinions, però no ens convé que siguin el principal reclam.

El 28 de setembre de 2021 el dibuixant de Telegraph Bob Moran, també membre de HART i signant d’una carta anti mascaretes d’UsforThem, va publicar un tuït per demanar que la doctora de cures pal·liatives del NHS Rachel Clarke fos assetjada verbalment durant la resta de la seva existència sense valor.Jemma Moran, cunyada del dibuixant i coordinadora de mitjans de HART, s’encarrega de guanyar publicitat per al grup a la BBC, Telegraph, Daily Mail, Talk Radio i molts altres, sovint amb un èxit considerable.

Robert Dingwall, consultor sociòleg, va ser membre del JVCI i del NERVTAG mentre mantenia vincles amb les xarxes antivacunes del Regne Unit, la Declaració de Barrington i la seva sucursal, Collateral Global, per influir des de dins. En plegar degut a una actualització del govern va continuar com assessor en el Grup d’assessorament moral i ètic del director mèdic Chris Witty. Abans havia enviat una carta al govern exigint un estratègia d'infecció massiva.

El maig de 2021, la fundadora d'UsforThem, Michelle Kingsley, va escriure un article rebutjant completament la vacunació per a tots els nens de tots els grups d'edat i suggerint que les vacunes contra la COVID-19 en general podrien resultar insegures a llarg termini. A l'article cita repetidament Dingwall per justificar les seves opinions sobre la prevenció de la vacunació dels nens. UsforThem havia treballat amb l'Alliance for Natural Health, un grup antivacunes que promou afirmacions desacreditades sobre la vacuna MMR i l'autisme i que també havia treballat amb el grup HART. Rosamond Jones, de l'equip de lideratge d'UsforThem, ha treballat molt estretament amb la xarxa HART per fer campanya contra la vacunació coordinant-se activament per evitar l'aprovació de la vacuna de Pfizer per a nens.

Ed Barker, antic assessor de Boris Johnson, fa de relacions públiques per a UsforThem i també pel Grup de recuperació de la COVID del conservador Steve Baker.

El 21 de setembre, la diputada conservadora Miriam Cates, copresidenta del Nou Pacte Social amb el diputat Danny Kruzer, secretari polític de Boris Johnson des de 2019, va dir al parlament: Vull retre homenatge a UsForThem, que treballen incansablement per defensar els nens i fer campanya perquè les seves vides tornin a la normalitat.

Com a reacció davant la polèmica causada per denuncies de miocarditis en nens provocades per les vacunes contra la COVID, HART i UsforThem varen llançar la campanya Safer To Wait. El seu lloc web està farcit de referencies a persones i organitzacions sospitoses de difondre desinformació: Elizabeth Evans, fundadora de l'Aliança per la Llibertat Mèdica del Regne Unit i que forma part del consell assessor del famós grup Children's Health Defense de Robert F. Kennedy Jr., Karol Sikora i Anthony J. Brookes, tots dos signants de la Declaració de Barrington i signants de la carta de Robert Dingwall.

Se sospità que Safer to Wait va començar a funcionar mesos abans del seu llançament oficial a l'estiu. El 26 de maig, els pares de l'Acadèmia Goldington de Bedford van reaccionar enfadats després que es repartissin fullets antivacunes als nens a les portes de l'escola. Els fullets anaven firmats per un grup anomenat Safer to Wait, descrit com un col·lectiu de pares, professors, metges i advocats preocupats. Els líders sindicals d'Educació es van posar en contacte amb el Departament d'Educació després que diversos directors rebessin cartes similars amenaçant amb accions legals contra les escoles que es fessin servir com a centres de vacunació.

Fonts:

Inside the Radicalised Anti-Vaxxer Network: ‘Influencing’ Government Vaccine Advisory Panel, Nafeez Ahmed and Karam Bales, ByLine Times 2021

The HART Files: Inside the Group Trying to Smuggle Anti-Vaccine Myths into Westminster, Jordan Wildon, Nick Backovic & Ernie Piper, Logically 2021

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-al-regne-unit Fri, 11 Nov 2022 13:51:27 +0000 Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-als-estats-units-ii <![CDATA[ infowar / Bernard Selz és propietari del fons d'inversió Selz Capital i la seva dona és presidenta de la Fundació Selz. Ambdós donen suport a grups antivacunes des d'abans de la pandèmia de COVID. Els grups que financen difonen, entre altres teories, que les vacunes provoquen autisme o que passar el xarampió no té riscos. La seva aportació és molt més minsa que la dels germans Koch, però entre els seus contactes destaca amb diferència la Children’s Health Defense (CHD), que ha aconseguit ressò a tot el món. !--more-- Els Selz varen finançar al Dr. Andrew Wakefield el 2012. Aquest antic gastroenteròleg va fer un estudi sobre la relació entre vacunes i autisme l'any 1998, publicat per The Lancet, que va córrer com la pólvora i va donar peu al naixement del moviment antivacunes predecessor de l’actual. El General Medical Council del Regne Unit va investigar el cas i va dictaminar que hi havien conflictes ètics i financers i que el metge havia actuat de manera irresponsable. 12 anys després The Lancet es va retractar. Des d’aleshores el doctor Wakefield, que viu a Austin, Texas, es considera víctima de les grans farmacèutiques i ha coproduït la pel·lícula Vaxxed el 2014 (ja hi ha segona part), en la que s'exposen entrevistes a pares i mares de tot el país sobre suposats efectes adversos de les vacunes en els seus fills. No es proporciona cap mena d'informació documentada i fins i tot una mare va denunciar que algú havia robat l'historial sanitari del seu fill. Una investigació sobre els diners recaptats va aixecar la sospita que se'ls havia embutxacat. Sobre el naixement del moviment antivacunes es pot veure el documental The Anti-Vax Conspiracy (castellà). El mateix any que es va estrenar Vaxxed es va fundar la Xarxa d'Acció pel Consentiment Informat (ICAN), que sembla que juga el mateix paper de coordinació que la Declaració de Barrington. El 2017 va generar ingressos per valor d'1,4 milions de dòlars. El director executiu és Del Bigtree, que no té credencials mèdiques, però es presenta com expert en seguretat de les vacunes. Treballa també per Children’s Health Defense i el 2019 es va implicar en comunitats que havien patit un gran increment en els brots de xarampió: Se'ls hauria de permetre tenir el xarampió si volen el xarampió. És una bogeria que hi hagi tant d’enrenou al voltant d'una malaltia infantil trivial Del Bigtree va ser l’altra productor de la pel·lícula Vaxxed i divideix la seva feina entre donar suport a iniciatives populars i legislatives per canviar normatives sobre vacunació i la presentació d’un programa de televisió en línia. Els Selz aporten el 75% dels fons de l’ICAN] i també financen el [National Vaccine Information Center (NVIC). Bàrbara Loe Fisher, directora del NVIC, aporta aproximadament un milió de dòlars l'any, segons documents fiscals del 2018. La Children's Health Defense, part de la xarxa de la Declaració de Barrington i, per tant, relacionada amb la xarxa Koch, també contribueix a l’ICAN. La va fundar Robert F. Kennedy Jr., nebot del president assassinat, advocat ambiental i pro-Trumpista, potser el més actiu militant antivacunes actual. Ha aparegut en esdeveniments on es proclama que les eleccions presidencials del 2020 varen ser robades i d'altres on s'ha celebrat o minimitzat l'assalt al Capitoli. S'ha especialitzat a manipular els informes VAERS i recomana ivermectina i MMS. El 2020 va recaptar 6,8 milions. Tenen un canal de TV i sucursals al Canadà, Europa i Austràlia. La seva web rebia 150000 visites abans de la pandèmia, ara 4,7 milions. També han fet una pel·lícula, Medical Racism, dirigida principalment a mares i negres americans. Estrenada el 2021 te com a objectiu difondre la desinformació i la por a les vacunes dins de la comunitat negra, afectada de manera desproporcionada pel coronavirus. La pel·lícula planteja abusos racistes a la medicina, com l'experiment de Tuskegee, quan centenars d'homes negres d'Alabama amb sífilis no van ser tractats, per qüestionar si es pot confiar en la vacuna o si és necessària. El doctor Richard Allen Williams, cardiòleg, professor de medicina a UCLA i fundador de l'Institut de Salut de les Minories, va assenyalar que Kennedy lidera un moviment de propaganda i una operació absolutament racista que és especialment perillosa per a la comunitat negra. Un equip d'investigació va trobar que la CHD, juntament amb un altre, ara tancat, anomenat Stop Mandatory Vaccination, van comprar més de la meitat de la publicitat antivacunes a Facebook abans de la pandèmia. Dirigien els anuncis a dones en edat fèrtil mitjançant dades demogràfiques. Tot i que estan organitzats per separat, els tres grups es reforcen els uns als altres. Kennedy i Bigtree sovint apareixen junts en esdeveniments públics, mentre que el lloc web d'ICAN inclou un enllaç al grup de Fisher. L'emissió setmanal en directe de Bigtree (The Highwire, ja tancada), que promovia l'ICAN, presentava sovint Kennedy. Per l'actuació d'ambdues xarxes es pot deduir que la xarxa Koch (Declaració de Barrington) defineix l'estratègia i desenvolupa material intelectual i la xarxa Kennedy (ICAN) busca augmentar el suport entre la gent fent difusió. La xarxa Kennedy fa de corretja de transmissió entre les bases i la xarxa Koch. Fonts: Meet the New York couple donating millions to the anti-vax movement, Lena H. Sun & Amy Brittain, Washington Post 2019 How a Kennedy built an anti-vaccine juggernaut amid COVID-19, Micheller R. Smith, AP News 2021 Majority of anti-vaxx ads on Facebook are funded by just two organizations, Jessica Glenza, The Guardian 2019 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas Gràfic de la trama complet EUA-UK ]]> #infowar /

Bernard Selz és propietari del fons d'inversió Selz Capital i la seva dona és presidenta de la Fundació Selz. Ambdós donen suport a grups antivacunes des d'abans de la pandèmia de COVID. Els grups que financen difonen, entre altres teories, que les vacunes provoquen autisme o que passar el xarampió no té riscos. La seva aportació és molt més minsa que la dels germans Koch, però entre els seus contactes destaca amb diferència la Children’s Health Defense (CHD), que ha aconseguit ressò a tot el món. Els Selz varen finançar al Dr. Andrew Wakefield el 2012. Aquest antic gastroenteròleg va fer un estudi sobre la relació entre vacunes i autisme l'any 1998, publicat per The Lancet, que va córrer com la pólvora i va donar peu al naixement del moviment antivacunes predecessor de l’actual. El General Medical Council del Regne Unit va investigar el cas i va dictaminar que hi havien conflictes ètics i financers i que el metge havia actuat de manera irresponsable. 12 anys després The Lancet es va retractar. Des d’aleshores el doctor Wakefield, que viu a Austin, Texas, es considera víctima de les grans farmacèutiques i ha coproduït la pel·lícula Vaxxed el 2014 (ja hi ha segona part), en la que s'exposen entrevistes a pares i mares de tot el país sobre suposats efectes adversos de les vacunes en els seus fills. No es proporciona cap mena d'informació documentada i fins i tot una mare va denunciar que algú havia robat l'historial sanitari del seu fill. Una investigació sobre els diners recaptats va aixecar la sospita que se'ls havia embutxacat. Sobre el naixement del moviment antivacunes es pot veure el documental The Anti-Vax Conspiracy (castellà).

El mateix any que es va estrenar Vaxxed es va fundar la Xarxa d'Acció pel Consentiment Informat (ICAN), que sembla que juga el mateix paper de coordinació que la Declaració de Barrington. El 2017 va generar ingressos per valor d'1,4 milions de dòlars. El director executiu és Del Bigtree, que no té credencials mèdiques, però es presenta com expert en seguretat de les vacunes. Treballa també per Children’s Health Defense i el 2019 es va implicar en comunitats que havien patit un gran increment en els brots de xarampió:

Se'ls hauria de permetre tenir el xarampió si volen el xarampió. És una bogeria que hi hagi tant d’enrenou al voltant d'una malaltia infantil trivial

Del Bigtree va ser l’altra productor de la pel·lícula Vaxxed i divideix la seva feina entre donar suport a iniciatives populars i legislatives per canviar normatives sobre vacunació i la presentació d’un programa de televisió en línia. Els Selz aporten el 75% dels fons de l’[ICAN] i també financen el National Vaccine Information Center (NVIC). Bàrbara Loe Fisher, directora del NVIC, aporta aproximadament un milió de dòlars l'any, segons documents fiscals del 2018.

La Children's Health Defense, part de la xarxa de la Declaració de Barrington i, per tant, relacionada amb la xarxa Koch, també contribueix a l’ICAN. La va fundar Robert F. Kennedy Jr., nebot del president assassinat, advocat ambiental i pro-Trumpista, potser el més actiu militant antivacunes actual. Ha aparegut en esdeveniments on es proclama que les eleccions presidencials del 2020 varen ser robades i d'altres on s'ha celebrat o minimitzat l'assalt al Capitoli. S'ha especialitzat a manipular els informes VAERS i recomana ivermectina i MMS. El 2020 va recaptar 6,8 milions. Tenen un canal de TV i sucursals al Canadà, Europa i Austràlia. La seva web rebia 150000 visites abans de la pandèmia, ara 4,7 milions. També han fet una pel·lícula, Medical Racism, dirigida principalment a mares i negres americans. Estrenada el 2021 te com a objectiu difondre la desinformació i la por a les vacunes dins de la comunitat negra, afectada de manera desproporcionada pel coronavirus. La pel·lícula planteja abusos racistes a la medicina, com l'experiment de Tuskegee, quan centenars d'homes negres d'Alabama amb sífilis no van ser tractats, per qüestionar si es pot confiar en la vacuna o si és necessària.

El doctor Richard Allen Williams, cardiòleg, professor de medicina a UCLA i fundador de l'Institut de Salut de les Minories, va assenyalar que Kennedy lidera un moviment de propaganda i una operació absolutament racista que és especialment perillosa per a la comunitat negra. Un equip d'investigació va trobar que la CHD, juntament amb un altre, ara tancat, anomenat Stop Mandatory Vaccination, van comprar més de la meitat de la publicitat antivacunes a Facebook abans de la pandèmia. Dirigien els anuncis a dones en edat fèrtil mitjançant dades demogràfiques.

Tot i que estan organitzats per separat, els tres grups es reforcen els uns als altres. Kennedy i Bigtree sovint apareixen junts en esdeveniments públics, mentre que el lloc web d'ICAN inclou un enllaç al grup de Fisher. L'emissió setmanal en directe de Bigtree (The Highwire, ja tancada), que promovia l'ICAN, presentava sovint Kennedy.

Per l'actuació d'ambdues xarxes es pot deduir que la xarxa Koch (Declaració de Barrington) defineix l'estratègia i desenvolupa material intelectual i la xarxa Kennedy (ICAN) busca augmentar el suport entre la gent fent difusió. La xarxa Kennedy fa de corretja de transmissió entre les bases i la xarxa Koch.

Fonts:

Meet the New York couple donating millions to the anti-vax movement, Lena H. Sun & Amy Brittain, Washington Post 2019

How a Kennedy built an anti-vaccine juggernaut amid COVID-19, Micheller R. Smith, AP News 2021

Majority of anti-vaxx ads on Facebook are funded by just two organizations, Jessica Glenza, The Guardian 2019

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-als-estats-units-ii Fri, 11 Nov 2022 10:07:47 +0000 Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Koch https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-als-estats-units-i <![CDATA[ infowar / Quan la COVID va començar als Estats Units i es varen ordenar mesures de bloqueig la caiguda a les vendes i el treball presencial, combinats amb els tancaments de fàbriques a llocs com la Xina, van interrompre l'economia. Un sector particularment afectat va ser la indústria dels combustibles fòssils. La demanda de petroli va caure bruscament. Sense perdre temps, les empreses del sector van començar a organitzar-se per fer front a les mesures de salut pública que amenaçaven els seus resultats, en especial les vinculades amb el multimilionari Charles Koch, propietari de Koch Industries, la companyia privada de combustibles fòssils més gran del món. L’operació va començar el 20 de març de 2020, quan Americans For Prosperity (AFP), fundada per Charles i David Koch, va emetre un comunicat de premsa demanant als estats que romanguessin oberts: Podem assolir la salut pública sense privar a les persones que més ho necessiten dels productes i serveis que ofereixen les empreses d'arreu del país. !--more-- Un mes després, l'American Legislative Exchange Council (ALEC), un lobby empresarial finançat parcialment per Koch Industries, va publicar una carta demanant al president Donald Trump que permetés la reobertura dels estats. Aquesta carta va ser signada per més de 200 legisladors estatals i altres interesats, inclosos líders de grups finançats per Koch com la Texas Public Policy Foundation i el James Madison Institute. La xarxa Koch es va inspirar en el full de ruta astroturf del moviment Tea Party. Els participants a manifestacions contra el bloqueig eren reclutats per FreedomWorks, un grup amb finançament sospitós també vinculat a Charles Koch. Diverses manifestacions del 2020 també van ser promogudes per la Convention of States Action, un grup fundat per una organització vinculada a la xarxa Koch i al multimilionari de fons de cobertura Robert Mercer, que vol reescriure la Constitució dels EUA. Els grups finançats pels Koch i els seus col·legues també van recórrer a una forma de combat més insidiosa adaptada de les estratègies del Tea Party: construir una xarxa acadèmica i intel·lectual que creés i promogués la seva pròpia ciència per atacar les polítiques de mitigació de COVID. Com es pot veure en el gràfic posterior, alguns d’aquests col·legues son: Corporació Prince – Grup empresarial fundat per Edgar Prince, enginyer i home de negocis ultraconservador, amb interessos en agricultura, mineria i química. Un dels seus 4 fills, Erik Prince, va fundar la companyia militar privada Blackwater, i un altra, Elisabeth DeVoss, va ser Secretaria d’Educació a l’administració Trump. Robert Mercer - Empresari i informàtic estatunidenc, codirector de Renaissance Technologies, un fons d'inversió. Un dels principals impulsors de la campanya de Donald Trump, donant suport a personatges com Steve Bannon. Implicat en la campanya pel Brexit al Regne Unit oferint els serveis d’anàlisi de dades de Cambridge Analytica a l’UKIP. Bernard Selz – Fundador de Selz Capital el 2003, que gestiona uns 750 milions de dòlars de 24 clients. Dona feina a 4 persones. Del seu paper, relacionat amb la Children’s Health Defense de Robert F. Kennedy Jr. en parlaré en la següent entrega. El 4 d'octubre de 2020, es publica la Declaració de Barrington, escrita pel professor de la Universitat de Stanford Jay Bhattacharya, l'antic professor de la Harvard Medical School Martin Kulldorff i la professora de la Universitat d'Oxford Sunetra Gupta. La declaració recomana que els governs permetin que les persones més joves i més sanes s'infectin amb COVID-19 mentre duen a terme una protecció centrada en els més vulnerables, per assolir així la immunitat de ramat. La missiva, criticada però influent, anima els governs a adoptar una política que permeti que el COVID-19 es propagui en gran mesura sense control, i es va escriure en una conferència organitzada per l'Institut Americà d'Investigació Econòmica (AIER) a Great Barrington, Massachusetts. En un dels paràgrafs es diu: L'enfocament més compassiu que equilibra els riscos i els beneficis d'aconseguir la immunitat del ramat és permetre que aquells que tenen un risc mínim de mort visquin la seva vida amb normalitat per acumular immunitat al virus a través d'una infecció natural. AIER, que també acull el lloc web de la declaració, és un grup de reflexió llibertari vinculat a Koch. Del 2018 al 2020, la Fundació Charles Koch va donar més de 100.000 dòlars a l'institut. Abans, havia donat prop d'1,5 milions de dòlars a Emergent Order Foundation, una empresa de relacions públiques que va dedicar centenars de milers de dòlars a consultoria de màrqueting per a AIER. També ha rebut 54.000 dòlars d’Atlas Network , un grup anti-regulació (amb influencia entre l'extrema dreta espanyola i del que parlarem en una altra entrada) que ha rebut més de mig milió de dòlars de la Fundació i l’Institut Charles Koch. També va obtenir prop de 3,9 milions de dòlars de DonorsTrust, un fons de diners foscos connectat amb donants rics de la dreta com Koch i Mercer, i el seu grup germà, Donors Capital Fund. A canvi, AIER ha proporcionat beques acadèmiques per a diversos programes finançats per Koch. Això inclou a l'economista Peter Boettke, l'antic president de la Societat Mont Pelerin, de la qual ha estat membre Charles Koch, i Michael Munger, un acadèmic adjunt de l'Institut Cato, recolzat per Koch. Entre els administradors d'AIER hi ha Benjamin Powell, director de l'Institut de Mercat Lliure de la Texas Tech University, que ha rebut milions de la xarxa Koch. Powell és conegut per la defensa dels tallers clandestins. Bhattacharya, coautor de la Declaració de Barrington, és un antic becari d'investigació de l'Institut Hoover, que va rebre 430.000 dòlars de la fundació de Charles Koch entre el 2017 i el 2018, així com 1,4 milions de dòlars del fons de DonorsTrust del 2016 al 2020 . L'assessor sobre COVID-19 de Trump, Scott Atlas, un neuroradiòleg sense antecedents en malalties infeccioses, semblava ser un dels diversos membres del personal que va donar suport a l'estratègia de la declaració. Tot i que ha negat instar l'enfocament de la immunitat natural, va afirmar públicament que les màscares no ajuden a frenar el virus i va qualificar la idea d'imposar vacunes als joves com una negació de la ciència. El president es va enamorar de la immunitat de ramat i de la solució ràpida que va prometre a la seva campanya de reelecció. A mitjans de setembre de 2020 va començar a difondre conceptes que aviat es codificarien a la Declaració de Barrington. A l'ABC News va declara: Es desenvoluparà... una mentalitat de ramat. Això passarà. Diversos estats republicans varen començar a aplicar mesures per restringir les normes anticovid. Els arguments centrals de la Declaració de Barrington també van trobar suport a l'estranger. El setembre de 2020, la coautora Gupta es va reunir a Londres amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que havia trigat a imposar bloquejos i a implementar proves després que el coronavirus s'identifiques per primera vegada al seu país. Un mes després d'aquesta reunió, Johnson va enviar una sèrie de textos fent-se ressò dels punts de la declaració, inclòs que el virus no era un risc real per a les persones menors de 60 anys. Els autors de la] declaració de Barrington han tingut un accés extraordinari a les capes més altes del govern, va dir [Gavin Yamey, professor de salut global i polítiques públiques a la Universitat de Duke. Han assolit un profund impacte en l'elaboració de les polítiques. Una vegada i una altra, hem vist que les [persones darrere de la] Declaració de Barrington obtenen el que volen. El març del 2021, el fons DonorsTrust va gastar prop de 800.000 dòlars per difondre la narrativa que el peatge de la pandèmia es devia realment a les intervencions del govern. Al maig, va emetre un comunicat de premsa en què afirmava que els bloquejos van fer mal als treballadors. Al juny, Mercatus Center, un grup de reflexió llibertari de la Universitat George Mason, molt finançat per la família Koch, va començar a finançar una base de dades gestionada per Emily Oster, una economista que ha argumentat que els inconvenients del tancament d'escoles superen els riscos d'exposició a la COVID-19. El desembre de 2021 el Hillsdale College va obrir l’Acadèmia per la Ciència i la Llibertat per educar el poble nord-americà sobre el lliure intercanvi de coneixements científics, les idees i la relació adequada entre la llibertat i la ciència en la recerca de la veritat. Hillsdale és una institució cristiana conservadora amb vincles amb l'administració Trump. I els estudiosos darrere de l'acadèmia son Scott Atlas, Jay Bhattacharya i Martin Kulldorff, tots tres connectats amb diners foscos de la dreta que ataquen mesures de salut pública, tots tres vinculats amb la Declaració de Barrington. L’operació ha tingut una gran influencia política que arriba fins avui. La Declaració de Barrington i l'estratègia d'immunitat natural van ser àmpliament rebutjades per científics de tot el món. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la va qualificar de poc ètica. Milers de professionals mèdics van demanar als governs que ignoressin les estratègies que es basen en la infecció natural. Mai en la història de la salut pública ningú ha suggerit infectar tota la població amb un patogen amb el qual no tenim experiència a llarg termini com a estratègia per gestionar una pandèmia, va dir l'epidemiòleg i metge Robert Morris, que ha assessorat diverses agències federals. No obstant això, la declaració i els seus autors van ser acceptats per una sèrie de líders polítics, ja que els seus arguments van proporcionar als seus enfocaments de laissez-faire a la pandèmia una validesa acadèmica. Dos mesos abans de la publicació de la Declaració de Barrington, Trump va rebre als autors del document a la Casa Blanca , tot i que l'assessora COVID-19, Deborah Birx, va advertir els seus col·legues que aquells metges eren un grup marginal sense fonaments en epidèmies, salut pública ni cap experiència sobre el terreny. El president Joe Biden no ha acceptat la immunitat de ramat a través de la infecció com ho va fer Trump, i va instituir un mandat de vacunació per a grans empreses que s'ha enfrontat a desafiaments judicials i rebuigs dels legisladors republicans i conservadors demòcrates. Però el seu equip de resposta a la COVID-19, encapçalat per l'antic conseller delegat d’una firma d'inversió i anomenat empresari Jeffrey Zients, ha continuat l'impuls del seu predecessor per mantenir el país obert. A finals del 2021, Biden va assegurar als periodistes que els bloquejos no tornarien, malgrat l'aparició de la variant Omicron i la contínua propagació de la Delta. L'equip de resposta al coronavirus de la Casa Blanca va fer una declaració que reafirmava el seu enfocament limitat, una postura que Biden va reiterar: Tenim la intenció de no deixar que Omicron interrompi la feina i l'escola per als vacunats. Fonts: How The Koch Network Hijacked The War On COVID, Walker Bragman & Alex Kotch, The Lever 2021 The secrets originis of Tea Party, Jeff Nesbit, Time 2016 Lliuraments: Trames negres L'operació antivacunes als Estats Units - la xarxa Kennedy L'operació antivacunes al Regne Unit - la xarxa HART Danys col·laterals – el suicidi de la Dra. Kellermayr Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Espanya i Llatinoamèrica - la xarxa Atlas Gràfic de la trama complet EUA-UK ]]> #infowar /

Quan la COVID va començar als Estats Units i es varen ordenar mesures de bloqueig la caiguda a les vendes i el treball presencial, combinats amb els tancaments de fàbriques a llocs com la Xina, van interrompre l'economia. Un sector particularment afectat va ser la indústria dels combustibles fòssils. La demanda de petroli va caure bruscament. Sense perdre temps, les empreses del sector van començar a organitzar-se per fer front a les mesures de salut pública que amenaçaven els seus resultats, en especial les vinculades amb el multimilionari Charles Koch, propietari de Koch Industries, la companyia privada de combustibles fòssils més gran del món.

L’operació va començar el 20 de març de 2020, quan Americans For Prosperity (AFP), fundada per Charles i David Koch, va emetre un comunicat de premsa demanant als estats que romanguessin oberts: Podem assolir la salut pública sense privar a les persones que més ho necessiten dels productes i serveis que ofereixen les empreses d'arreu del país. Un mes després, l'American Legislative Exchange Council (ALEC), un lobby empresarial finançat parcialment per Koch Industries, va publicar una carta demanant al president Donald Trump que permetés la reobertura dels estats. Aquesta carta va ser signada per més de 200 legisladors estatals i altres interesats, inclosos líders de grups finançats per Koch com la Texas Public Policy Foundation i el James Madison Institute. La xarxa Koch es va inspirar en el full de ruta astroturf del moviment Tea Party. Els participants a manifestacions contra el bloqueig eren reclutats per FreedomWorks, un grup amb finançament sospitós també vinculat a Charles Koch. Diverses manifestacions del 2020 també van ser promogudes per la Convention of States Action, un grup fundat per una organització vinculada a la xarxa Koch i al multimilionari de fons de cobertura Robert Mercer, que vol reescriure la Constitució dels EUA.

Els grups finançats pels Koch i els seus col·legues també van recórrer a una forma de combat més insidiosa adaptada de les estratègies del Tea Party: construir una xarxa acadèmica i intel·lectual que creés i promogués la seva pròpia ciència per atacar les polítiques de mitigació de COVID. Com es pot veure en el gràfic posterior, alguns d’aquests col·legues son:

El 4 d'octubre de 2020, es publica la Declaració de Barrington, escrita pel professor de la Universitat de Stanford Jay Bhattacharya, l'antic professor de la Harvard Medical School Martin Kulldorff i la professora de la Universitat d'Oxford Sunetra Gupta. La declaració recomana que els governs permetin que les persones més joves i més sanes s'infectin amb COVID-19 mentre duen a terme una protecció centrada en els més vulnerables, per assolir així la immunitat de ramat. La missiva, criticada però influent, anima els governs a adoptar una política que permeti que el COVID-19 es propagui en gran mesura sense control, i es va escriure en una conferència organitzada per l'Institut Americà d'Investigació Econòmica (AIER) a Great Barrington, Massachusetts. En un dels paràgrafs es diu:

L'enfocament més compassiu que equilibra els riscos i els beneficis d'aconseguir la immunitat del ramat és permetre que aquells que tenen un risc mínim de mort visquin la seva vida amb normalitat per acumular immunitat al virus a través d'una infecció natural.

AIER, que també acull el lloc web de la declaració, és un grup de reflexió llibertari vinculat a Koch. Del 2018 al 2020, la Fundació Charles Koch va donar més de 100.000 dòlars a l'institut. Abans, havia donat prop d'1,5 milions de dòlars a Emergent Order Foundation, una empresa de relacions públiques que va dedicar centenars de milers de dòlars a consultoria de màrqueting per a AIER. També ha rebut 54.000 dòlars d’Atlas Network , un grup anti-regulació (amb influencia entre l'extrema dreta espanyola i del que parlarem en una altra entrada) que ha rebut més de mig milió de dòlars de la Fundació i l’Institut Charles Koch. També va obtenir prop de 3,9 milions de dòlars de DonorsTrust, un fons de diners foscos connectat amb donants rics de la dreta com Koch i Mercer, i el seu grup germà, Donors Capital Fund. A canvi, AIER ha proporcionat beques acadèmiques per a diversos programes finançats per Koch. Això inclou a l'economista Peter Boettke, l'antic president de la Societat Mont Pelerin, de la qual ha estat membre Charles Koch, i Michael Munger, un acadèmic adjunt de l'Institut Cato, recolzat per Koch. Entre els administradors d'AIER hi ha Benjamin Powell, director de l'Institut de Mercat Lliure de la Texas Tech University, que ha rebut milions de la xarxa Koch. Powell és conegut per la defensa dels tallers clandestins.

Bhattacharya, coautor de la Declaració de Barrington, és un antic becari d'investigació de l'Institut Hoover, que va rebre 430.000 dòlars de la fundació de Charles Koch entre el 2017 i el 2018, així com 1,4 milions de dòlars del fons de DonorsTrust del 2016 al 2020 .

L'assessor sobre COVID-19 de Trump, Scott Atlas, un neuroradiòleg sense antecedents en malalties infeccioses, semblava ser un dels diversos membres del personal que va donar suport a l'estratègia de la declaració. Tot i que ha negat instar l'enfocament de la immunitat natural, va afirmar públicament que les màscares no ajuden a frenar el virus i va qualificar la idea d'imposar vacunes als joves com una negació de la ciència. El president es va enamorar de la immunitat de ramat i de la solució ràpida que va prometre a la seva campanya de reelecció. A mitjans de setembre de 2020 va començar a difondre conceptes que aviat es codificarien a la Declaració de Barrington. A l'ABC News va declara: Es desenvoluparà... una mentalitat de ramat. Això passarà. Diversos estats republicans varen començar a aplicar mesures per restringir les normes anticovid.

Els arguments centrals de la Declaració de Barrington també van trobar suport a l'estranger. El setembre de 2020, la coautora Gupta es va reunir a Londres amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que havia trigat a imposar bloquejos i a implementar proves després que el coronavirus s'identifiques per primera vegada al seu país. Un mes després d'aquesta reunió, Johnson va enviar una sèrie de textos fent-se ressò dels punts de la declaració, inclòs que el virus no era un risc real per a les persones menors de 60 anys.

[Els autors de la] declaració de Barrington han tingut un accés extraordinari a les capes més altes del govern, va dir Gavin Yamey, professor de salut global i polítiques públiques a la Universitat de Duke. Han assolit un profund impacte en l'elaboració de les polítiques. Una vegada i una altra, hem vist que les [persones darrere de la] Declaració de Barrington obtenen el que volen.

El març del 2021, el fons DonorsTrust va gastar prop de 800.000 dòlars per difondre la narrativa que el peatge de la pandèmia es devia realment a les intervencions del govern. Al maig, va emetre un comunicat de premsa en què afirmava que els bloquejos van fer mal als treballadors. Al juny, Mercatus Center, un grup de reflexió llibertari de la Universitat George Mason, molt finançat per la família Koch, va començar a finançar una base de dades gestionada per Emily Oster, una economista que ha argumentat que els inconvenients del tancament d'escoles superen els riscos d'exposició a la COVID-19.

El desembre de 2021 el Hillsdale College va obrir l’Acadèmia per la Ciència i la Llibertat per educar el poble nord-americà sobre el lliure intercanvi de coneixements científics, les idees i la relació adequada entre la llibertat i la ciència en la recerca de la veritat. Hillsdale és una institució cristiana conservadora amb vincles amb l'administració Trump. I els estudiosos darrere de l'acadèmia son Scott Atlas, Jay Bhattacharya i Martin Kulldorff, tots tres connectats amb diners foscos de la dreta que ataquen mesures de salut pública, tots tres vinculats amb la Declaració de Barrington.

L’operació ha tingut una gran influencia política que arriba fins avui. La Declaració de Barrington i l'estratègia d'immunitat natural van ser àmpliament rebutjades per científics de tot el món. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la va qualificar de poc ètica. Milers de professionals mèdics van demanar als governs que ignoressin les estratègies que es basen en la infecció natural. Mai en la història de la salut pública ningú ha suggerit infectar tota la població amb un patogen amb el qual no tenim experiència a llarg termini com a estratègia per gestionar una pandèmia, va dir l'epidemiòleg i metge Robert Morris, que ha assessorat diverses agències federals.

No obstant això, la declaració i els seus autors van ser acceptats per una sèrie de líders polítics, ja que els seus arguments van proporcionar als seus enfocaments de laissez-faire a la pandèmia una validesa acadèmica. Dos mesos abans de la publicació de la Declaració de Barrington, Trump va rebre als autors del document a la Casa Blanca , tot i que l'assessora COVID-19, Deborah Birx, va advertir els seus col·legues que aquells metges eren un grup marginal sense fonaments en epidèmies, salut pública ni cap experiència sobre el terreny.

El president Joe Biden no ha acceptat la immunitat de ramat a través de la infecció com ho va fer Trump, i va instituir un mandat de vacunació per a grans empreses que s'ha enfrontat a desafiaments judicials i rebuigs dels legisladors republicans i conservadors demòcrates. Però el seu equip de resposta a la COVID-19, encapçalat per l'antic conseller delegat d’una firma d'inversió i anomenat empresari Jeffrey Zients, ha continuat l'impuls del seu predecessor per mantenir el país obert.

A finals del 2021, Biden va assegurar als periodistes que els bloquejos no tornarien, malgrat l'aparició de la variant Omicron i la contínua propagació de la Delta. L'equip de resposta al coronavirus de la Casa Blanca va fer una declaració que reafirmava el seu enfocament limitat, una postura que Biden va reiterar: Tenim la intenció de no deixar que Omicron interrompi la feina i l'escola per als vacunats.

Fonts:

How The Koch Network Hijacked The War On COVID, Walker Bragman & Alex Kotch, The Lever 2021

The secrets originis of Tea Party, Jeff Nesbit, Time 2016

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suicidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres-loperacio-antivacunes-als-estats-units-i Thu, 10 Nov 2022 14:22:57 +0000 Trames negres https://paper.wf/kidoymos/trames-negres <![CDATA[ motivacions / El terme trames negres té un origen ben determinat inicialment relacionat amb l'activitat terrorista neofeixista durant els anys de plom a Itàlia) (1960 ~ 1980), independentment de l'ús que se'n pugui fer en relació amb conspiracions per blanquejar diners o d'altres, igual que cinquena columna no té res a veure amb el grup de resistents contra invasors aliens reptilians d'una antiga sèrie de ciència-ficció kitsch). Va ser l'època dels assassinats de Brabant (mai aclarits), la matança de Bolonya, el segrest d'Aldo Moro, els escamots de la xarxa Stay Behind i, en general, la confrontació al carrer entre diverses tendències polítiques i interessos globals empesos per la hipòtesi que l'increment de la tensió els afavoria. L'expressió va aparèixer cap al 1972 quan Giorgio Fredda i Giovanni Ventura van ser detinguts com a presumptes implicats en l'atemptat a la Banca d'Agricultura de Milà. Anteriorment, per unir sota un mateix denominador els atemptats, intents de cop d'estat, manifestacions i proclames neofeixistes, s'havien provat altres termes —pista negra, conspiracions eversives, etc. Per descobrir l'inici de tots aquests afers ens hem de remuntar a 1960-61 quan l'OAS feia estralls tant a Algèria com a la metròpoli. !--more-- En aquells anys els neofeixistes italians pretenien col·laborar activament amb els seus camarades francesos, compromesos en aquells moments en una dura lluita armada. L'OAS mantenia contactes amb desenes d'organitzacions i governs i estava composta per diverses tendències ideològiques. A la llarga tots aquests contactes van afavorir l'entrada a les seves files de provocadors i agents d'intel·ligència de tal manera que molts estats van decidir jugar la carta de l'OAS discretament mentre oficialment donaven suport a De Gaulle, com l'Estat d'Israel que, d'una banda, contactava amb l'OAS-CNR i per l'altra donava suport polític a De Gaulle. Diverses organitzacions juvenils de caràcter extraparlamentari (Ordine Nuovo, Avanguardia), Forza Nazionale Giovanile...) van organitzar pintades, manifestacions i mítings de suport als neofeixistes de l'OAS. Un triomf dels ultres francesos hauria precipitat un canvi en la correlació de forces a l'Europa Occidental que sens dubte hagués afavorit els extremistes. Era lògic, doncs, que els ultres italians els hi donessin suport. La premsa, especialment la premsa socialista i comunista va descobrir (després es va veure que era un muntatge) en tots aquests moviments un nonat cop d'estat. Els oficials de l'OAS, anomenats soldats perduts, la majoria d'ells procedents de l'Escola de Guerra Psicològica de Philipeville, estudiosos tots de les tècniques de guerra revolucionària que s'havien aplicat contra ells a Indoxina i a Algèria, van conscienciar als neofeixistes de la necessitat de continuar lluitant però emparats amb una tècnica. Fruit d'això va ser la revolta de Reggio Calabria (1970-71), que responia precisament al plantejament revolucionari estudiat pels oficials de l'OAS. Més importància tindrien els successos de 1967, que varen marcar l'inici de la implicació de les forces de centreesquerra en l'estratègia del terror. A mitjans d'any el setmanari filocomunista L'Espresso va publicar un article denunciant les fosques maniobres del cap de l'Estat Major i del SIFAR (Serveis d'Informació de les Forces Armades), general Giovanni de Lorenzo, un conegut oficial de l'exèrcit que no dissimulava les seves simpaties vers el Partit Democràtic d'Unió Monàrquica, i membre de la lògia maçònica Propaganda Dos, que apareix molt sovint en la història de les trames negres. El SIFAR tenia atribucions més enllà de les purament militars: es tractava de l'agència d'informació amb més àmplies ramificacions en la vida política italiana. Fundat el 1948, va obtenir immediatament el suport de la CIA, a l'abric de la qual es van formar els seus primers quadres. A poc a poc va anar ampliant les seves àrees d'interès, sobrepassant aviat les seves funcions estrictament militars. En el moment de la seva dissolució havia elaborat informes personals sobre 150.000 ciutadans italians: costums, enumeració d'amants en actiu, tares psicològiques, fraus financers, petites multes impagades, aspectes vergonyosos o tèrbols en general. El 1966, davant el desordre creixent, dels constants èxits electorals dels grups esquerrans i de la desintegració dels partits no-marxistes, el general va pensar a forçar una situació crítica que desemboqués en un pronunciament militar clàssic per constituir un estat de tipus gaullista, és a dir presidencialista i amb una forta concentració de poders a les mans d'un sol home. Recolzat en les seves fonts d'informació, va tractar d'establir contactes amb personalitats disconformes amb el rumb de la política italiana i que eventualment podrien estar interessades. Però, tot i moure's bé en ambients militars i industrials, no va poder evitar que una part del propi SIFAR es posés en alerta i desbaratés els seus plans mitjançant l'entrega d'un dossier a la revista L'Espresso. Com tota conspiració, en ser desvelada es va dissoldre. De Lorenzo va denunciar la falsedat de les acusacions i va demandar judicialment Eugenio Scalfari i Lino Jannuzzi, periodistes de L'Espresso, que van ser condemnats (posteriorment serien diputats del Partit Socialista Italià). La llei va donar la raó a de Lorenzo, tot i que faltaven proves tangibles, però n'hi havia prou per al govern de centreesquerra per dissoldre el SIFAR i destituir al general. El SID va venir a substituir-lo, proveït d'idèntiques missions i amb el mateix personal que abans havia servit a de Lorenzo, depurat només lleument. Fins aquí els feixistes havien estat els amos de les trames negres, a partir d'ara el poder —centreesquerra— veuria en el terrorisme i en les amenaces reals o suposades de cop d'estat, excuses tant per justificar la seva política com per explicar convincentment els seus errors (~1969). El centreesquerra estava gestant l'estratègia de la tensió, creada pels seus antagonistes, que consisteix essencialment a traspassar les relacions i contradiccions entre les forces socials, polítiques i econòmiques a una mera disputa sobre l'ordre públic contra el terrorisme. S'estava descobrint a principis dels anys 70 la utilitat del terrorisme com a arma política que decantaria una conjuntura cap a un costat o l'altre de la balança si sobre ella s'aplicava, acuradament emmascarat i dosificat, el terrorisme polític. Tanmateix, el terme ha arribat fins avui en dia aplicant-se únicament a conxorxes i accions d'origen ultradretà i neofeixista. Avui l'ús de la violència de nivell militar (alguns en diuen cinètica) als carrers, amb morts i ferits, ha quedat descartada per la majoria de forces polítiques, que la consideren contraproduent, però les tensions s'han desplaçat cap a un altre escenari: les xarxes socials. Aquestes mateixes forces polítiques han après a decantar la balança difonent el seu ideari populista i a polaritzar l'opinió pública aplicant pressió allà on els convé per provocar amenaces que reagrupin als seus i captin nous activistes, amb l'ajuda inestimable de les tècniques d'extracció de dades i modificació de la conducta de les empreses del ram. Això s'ha vist molt clar amb la difusió de teories de la conspiració durant la pandèmia de la COVID, que, rascant una mica, ens adonarem de com beneficien a certs grups econòmics tradicionalment alineats amb sectors políticament dretans o directament ultres. Font: L'ofensiva neofeixista (castellà). Ernesto Cadena. Acervo 1978. Lliuraments: Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy Trames negres: L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART Trames negres: Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr Trames negres: Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats Trames negres: Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas]]> #motivacions /

El terme trames negres té un origen ben determinat inicialment relacionat amb l'activitat terrorista neofeixista durant els anys de plom a Itàlia (1960 ~ 1980), independentment de l'ús que se'n pugui fer en relació amb conspiracions per blanquejar diners o d'altres, igual que cinquena columna no té res a veure amb el grup de resistents contra invasors aliens reptilians d'una antiga sèrie de ciència-ficció kitsch. Va ser l'època dels assassinats de Brabant (mai aclarits), la matança de Bolonya, el segrest d'Aldo Moro, els escamots de la xarxa Stay Behind i, en general, la confrontació al carrer entre diverses tendències polítiques i interessos globals empesos per la hipòtesi que l'increment de la tensió els afavoria.

L'expressió va aparèixer cap al 1972 quan Giorgio Fredda i Giovanni Ventura van ser detinguts com a presumptes implicats en l'atemptat a la Banca d'Agricultura de Milà. Anteriorment, per unir sota un mateix denominador els atemptats, intents de cop d'estat, manifestacions i proclames neofeixistes, s'havien provat altres termes —pista negra, conspiracions eversives, etc. Per descobrir l'inici de tots aquests afers ens hem de remuntar a 1960-61 quan l'OAS feia estralls tant a Algèria com a la metròpoli. En aquells anys els neofeixistes italians pretenien col·laborar activament amb els seus camarades francesos, compromesos en aquells moments en una dura lluita armada. L'OAS mantenia contactes amb desenes d'organitzacions i governs i estava composta per diverses tendències ideològiques. A la llarga tots aquests contactes van afavorir l'entrada a les seves files de provocadors i agents d'intel·ligència de tal manera que molts estats van decidir jugar la carta de l'OAS discretament mentre oficialment donaven suport a De Gaulle, com l'Estat d'Israel que, d'una banda, contactava amb l'OAS-CNR i per l'altra donava suport polític a De Gaulle. Diverses organitzacions juvenils de caràcter extraparlamentari (Ordine Nuovo, Avanguardia, Forza Nazionale Giovanile...) van organitzar pintades, manifestacions i mítings de suport als neofeixistes de l'OAS. Un triomf dels ultres francesos hauria precipitat un canvi en la correlació de forces a l'Europa Occidental que sens dubte hagués afavorit els extremistes. Era lògic, doncs, que els ultres italians els hi donessin suport. La premsa, especialment la premsa socialista i comunista va descobrir (després es va veure que era un muntatge) en tots aquests moviments un nonat cop d'estat.

Els oficials de l'OAS, anomenats soldats perduts, la majoria d'ells procedents de l'Escola de Guerra Psicològica de Philipeville, estudiosos tots de les tècniques de guerra revolucionària que s'havien aplicat contra ells a Indoxina i a Algèria, van conscienciar als neofeixistes de la necessitat de continuar lluitant però emparats amb una tècnica. Fruit d'això va ser la revolta de Reggio Calabria (1970-71), que responia precisament al plantejament revolucionari estudiat pels oficials de l'OAS.

Més importància tindrien els successos de 1967, que varen marcar l'inici de la implicació de les forces de centreesquerra en l'estratègia del terror. A mitjans d'any el setmanari filocomunista L'Espresso va publicar un article denunciant les fosques maniobres del cap de l'Estat Major i del SIFAR (Serveis d'Informació de les Forces Armades), general Giovanni de Lorenzo, un conegut oficial de l'exèrcit que no dissimulava les seves simpaties vers el Partit Democràtic d'Unió Monàrquica, i membre de la lògia maçònica Propaganda Dos, que apareix molt sovint en la història de les trames negres.

El SIFAR tenia atribucions més enllà de les purament militars: es tractava de l'agència d'informació amb més àmplies ramificacions en la vida política italiana. Fundat el 1948, va obtenir immediatament el suport de la CIA, a l'abric de la qual es van formar els seus primers quadres. A poc a poc va anar ampliant les seves àrees d'interès, sobrepassant aviat les seves funcions estrictament militars. En el moment de la seva dissolució havia elaborat informes personals sobre 150.000 ciutadans italians: costums, enumeració d'amants en actiu, tares psicològiques, fraus financers, petites multes impagades, aspectes vergonyosos o tèrbols en general.

El 1966, davant el desordre creixent, dels constants èxits electorals dels grups esquerrans i de la desintegració dels partits no-marxistes, el general va pensar a forçar una situació crítica que desemboqués en un pronunciament militar clàssic per constituir un estat de tipus gaullista, és a dir presidencialista i amb una forta concentració de poders a les mans d'un sol home. Recolzat en les seves fonts d'informació, va tractar d'establir contactes amb personalitats disconformes amb el rumb de la política italiana i que eventualment podrien estar interessades. Però, tot i moure's bé en ambients militars i industrials, no va poder evitar que una part del propi SIFAR es posés en alerta i desbaratés els seus plans mitjançant l'entrega d'un dossier a la revista L'Espresso. Com tota conspiració, en ser desvelada es va dissoldre. De Lorenzo va denunciar la falsedat de les acusacions i va demandar judicialment Eugenio Scalfari i Lino Jannuzzi, periodistes de L'Espresso, que van ser condemnats (posteriorment serien diputats del Partit Socialista Italià). La llei va donar la raó a de Lorenzo, tot i que faltaven proves tangibles, però n'hi havia prou per al govern de centreesquerra per dissoldre el SIFAR i destituir al general. El SID va venir a substituir-lo, proveït d'idèntiques missions i amb el mateix personal que abans havia servit a de Lorenzo, depurat només lleument.

Fins aquí els feixistes havien estat els amos de les trames negres, a partir d'ara el poder —centreesquerra— veuria en el terrorisme i en les amenaces reals o suposades de cop d'estat, excuses tant per justificar la seva política com per explicar convincentment els seus errors (~1969). El centreesquerra estava gestant l'estratègia de la tensió, creada pels seus antagonistes, que consisteix essencialment a traspassar les relacions i contradiccions entre les forces socials, polítiques i econòmiques a una mera disputa sobre l'ordre públic contra el terrorisme. S'estava descobrint a principis dels anys 70 la utilitat del terrorisme com a arma política que decantaria una conjuntura cap a un costat o l'altre de la balança si sobre ella s'aplicava, acuradament emmascarat i dosificat, el terrorisme polític. Tanmateix, el terme ha arribat fins avui en dia aplicant-se únicament a conxorxes i accions d'origen ultradretà i neofeixista.

Avui l'ús de la violència de nivell militar (alguns en diuen cinètica) als carrers, amb morts i ferits, ha quedat descartada per la majoria de forces polítiques, que la consideren contraproduent, però les tensions s'han desplaçat cap a un altre escenari: les xarxes socials. Aquestes mateixes forces polítiques han après a decantar la balança difonent el seu ideari populista i a polaritzar l'opinió pública aplicant pressió allà on els convé per provocar amenaces que reagrupin als seus i captin nous activistes, amb l'ajuda inestimable de les tècniques d'extracció de dades i modificació de la conducta de les empreses del ram. Això s'ha vist molt clar amb la difusió de teories de la conspiració durant la pandèmia de la COVID, que, rascant una mica, ens adonarem de com beneficien a certs grups econòmics tradicionalment alineats amb sectors políticament dretans o directament ultres.

Font:

L'ofensiva neofeixista (castellà). Ernesto Cadena. Acervo 1978.

Lliuraments:

Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

Trames negres: L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

Trames negres: L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Trames negres: Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Trames negres: Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Trames negres: Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

]]> https://paper.wf/kidoymos/trames-negres Tue, 08 Nov 2022 16:07:08 +0000 Deu arguments per suprimir els vostres comptes de xarxes socials ara mateix https://paper.wf/kidoymos/deu-arguments-per-suprimir-els-vostres-comptes-de-xarxes-socials-ara-mateix <![CDATA[ motivacions / Un llibre que s'ha de regalar. El va escriure Jaron Lanier, informàtic, compositor de música clàssica, col·leccionista d'instruments rars (en té més de mil) i pioner en la realitat virtual. El 1985 va abandonar Atari i va fundar la primera companyia que va vendre ulleres i guants de realitat virtual. Ha treballat en aplicacions d'Internet2, com a científic visitant a Silicon Graphics i altres universitats. Ara treballa per a Microsoft Research com a científic interdisciplinari. Ha rebut un munt de guardons i el 2010 va ser anomenat una de les 100 persones més influents del món per la revista Time. La seva bibliografia consta de cinc títols on expressa les seves idees i critiques sobre la manera que s'estan desenvolupant els usos de la xarxa, el totalitarisme cibernètic (la tendència a tractar als humans com ordinadors biològics), la saviesa col·lectiva (la ment ruc), l'expropiació de codi i contingut obert, l'exclusió de la classe mitjana de les economies en línia o la realitat virtual. !--more-- El 2018 va publicar Deu arguments per suprimir els vostres comptes de xarxes socials ara mateix on amb un to lleugerament irritat, però sense perdre el bon humor explica 10 motius per abandonar les xarxes socials gestionades per empreses amb ànim de lucre. Per concretar de què està parlant l'autor anomena INCORDI a aquestes xarxes i les empreses que les gestionen. La raó 9 és especialment esfereïdora. Les raons que exposa són: Estàs perdent el lliure albir El procés essencial que permet que les xarxes socials guanyin diners i que, al mateix temps, provoca danys en la societat és la modificació de la conducta. Aquesta modificació de la conducta comporta tècniques metòdiques que alteren els patrons de comportament en animals i persones, i, si bé es pot emprar per tractar addiccions, també serveix per crear-les. Renunciar-hi és la millor manera de resistir a la bogeria del nostre temps El problema no és el telèfon intel·ligent [...] el problema no és internet [...] Hi ha alguna cosa concreta relacionada amb la tecnologia que és tòxica fins i tot en petites dosis. [...] La qüestió és, en part, que tots portem dispositius susceptibles de fer-se servir per modificar la conducta. [...] La qüestió no és només que els usuaris s'amunteguin en entorns virtuals que treuen el pitjor de cadascú. No només que tant de poder estigui concentrat en un reduït grup de persones [...] La qüestió és quan tots aquests fenòmens estan impulsats per un model de negoci basat a trobar clients disposats a pagar per modificar el comportament d'altres persones. Les xarxes socials t'estan convertint en un idiota [...] un addicte a INCORDI acaba sent extraordinàriament sensible a l'ofensa, com si estigués desitjant veure's embolicat en una baralla. Els addictes també es tornen agressius, tot i que senten que actuen així per necessitat. Han de triar entre ser víctima o agressor. Fins i tot els addictes a INCORDI simpàtics i triomfadors, com els principals influencers a les xarxes socials, reconeixen que no han de ser gaire amables amb els altres, ja que això és una mostra de debilitat en una peixera tan competitiva. Per guardar les aparences, un ha de ser líder més que seguidor. Les xarxes socials soscaven la veritat La capacitat dels humans per gaudir dels luxes moderns, com la disminució de mortíferes epidèmies, alhora que rebutgem, tan sols temporalment, els beneficis de les veritats que tant d'esforç va costar assolir, reflecteix el lluny que hem arribat com a espècie tecnològica. Alguns podem permetre'ns breument suposar que la gent no emmalaltirà sense vacunes, com si la salut fos el nostre estat natural. Les xarxes socials buiden de contingut tot el que dius [Els] casos extrems es produeixen únicament perquè, segons les regles del joc INCORDI, desconeixem el context en què expressem qualsevol cosa i no disposem d'una manera fiable de saber com se li presentarà a una altra persona. Les xarxes socials destrueixen la teva capacitat d'empatitzar S'han reduït les mides de l'espai públic i, en general, els àmbits comuns han perdut vitalitat. Les xarxes socials et fan infeliç No m'agrada que un programa porti el compte de si tinc més o menys amics que altres persones, de si a la gent li agrada o no, o de si soc d'alguna manera millor o més interessant, de si és més probable que em faci ric o de qualsevol altra cosa. Els algoritmes d'INCORDI han de col·locar-nos en categories i classificar-nos per poder fer qualsevol cosa mínimament incordiant. Les xarxes socials no volen que tinguis dignitat econòmica Ara, si algú aporta coneixement, creativitat i experiència al món, ha de saber que tard o d'hora INCORDI canalitzarà el seu valor a través d'un servei al núvol —probablement, un servei de suposada IA— i el despullarà de la seva seguretat econòmica, encara que les dades que generi no hagin deixat de ser necessàries. Les xarxes socials fan impossible la política Una de les majors catàstrofes humanitàries a tot el món ...] és la greu situació dels [rohinyà a Myanmar. Es dona la circumstància que aquesta crisi va coincidir amb l'arribada de Facebook, que de seguida es va omplir de publicacions brutes dirigides contra els rohinyà. Alhora, les mentides virals sobre segrestos de menors, principalment per WhatsApp, han desestabilitzat regions d'Índia. Segons un informe de Nacions Unides, les xarxes socials han estat també, en sentit literal, una arma enormement mortífera al Sudan del Sud a causa de les publicacions escombraries. INCORDI guanya diners quan la gent està irascible i obsessionada, dividida i enfadada [...] INCORDI és una maquinària per llançar porqueria. Transforma l'organització sincera en cínica disrupció. És una estafa intrínsecament cruel. Les xarxes socials avorreixen la teva ànima La IA és una fantasia, un conte sobre el nostre codi. És, a més, una tapadora per ocultar enginyeria destralera. Dona menys feina fer un programa suposadament d'IA per personalitzar un fil de contingut que crear una bona interfície d'usuari que permeti als usuaris temptejar i millorar a la seva manera el que veuen; i això es deu al fet que la IA no té criteris objectius d'èxit. Es pot descarregar aquí en castellà. La resta de títols es poden trobar també en diversos idiomes.]]> #motivacions /

Un llibre que s'ha de regalar. El va escriure Jaron Lanier, informàtic, compositor de música clàssica, col·leccionista d'instruments rars (en té més de mil) i pioner en la realitat virtual. El 1985 va abandonar Atari i va fundar la primera companyia que va vendre ulleres i guants de realitat virtual. Ha treballat en aplicacions d'Internet2, com a científic visitant a Silicon Graphics i altres universitats. Ara treballa per a Microsoft Research com a científic interdisciplinari. Ha rebut un munt de guardons i el 2010 va ser anomenat una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.

La seva bibliografia consta de cinc títols on expressa les seves idees i critiques sobre la manera que s'estan desenvolupant els usos de la xarxa, el totalitarisme cibernètic (la tendència a tractar als humans com ordinadors biològics), la saviesa col·lectiva (la ment ruc), l'expropiació de codi i contingut obert, l'exclusió de la classe mitjana de les economies en línia o la realitat virtual. El 2018 va publicar Deu arguments per suprimir els vostres comptes de xarxes socials ara mateix on amb un to lleugerament irritat, però sense perdre el bon humor explica 10 motius per abandonar les xarxes socials gestionades per empreses amb ànim de lucre. Per concretar de què està parlant l'autor anomena INCORDI a aquestes xarxes i les empreses que les gestionen. La raó 9 és especialment esfereïdora. Les raons que exposa són:

Estàs perdent el lliure albir

El procés essencial que permet que les xarxes socials guanyin diners i que, al mateix temps, provoca danys en la societat és la modificació de la conducta. Aquesta modificació de la conducta comporta tècniques metòdiques que alteren els patrons de comportament en animals i persones, i, si bé es pot emprar per tractar addiccions, també serveix per crear-les.

Renunciar-hi és la millor manera de resistir a la bogeria del nostre temps

El problema no és el telèfon intel·ligent [...] el problema no és internet [...] Hi ha alguna cosa concreta relacionada amb la tecnologia que és tòxica fins i tot en petites dosis. [...] La qüestió és, en part, que tots portem dispositius susceptibles de fer-se servir per modificar la conducta. [...] La qüestió no és només que els usuaris s'amunteguin en entorns virtuals que treuen el pitjor de cadascú. No només que tant de poder estigui concentrat en un reduït grup de persones [...] La qüestió és quan tots aquests fenòmens estan impulsats per un model de negoci basat a trobar clients disposats a pagar per modificar el comportament d'altres persones.

Les xarxes socials t'estan convertint en un idiota

[...] un addicte a INCORDI acaba sent extraordinàriament sensible a l'ofensa, com si estigués desitjant veure's embolicat en una baralla. Els addictes també es tornen agressius, tot i que senten que actuen així per necessitat. Han de triar entre ser víctima o agressor. Fins i tot els addictes a INCORDI simpàtics i triomfadors, com els principals influencers a les xarxes socials, reconeixen que no han de ser gaire amables amb els altres, ja que això és una mostra de debilitat en una peixera tan competitiva. Per guardar les aparences, un ha de ser líder més que seguidor.

Les xarxes socials soscaven la veritat

La capacitat dels humans per gaudir dels luxes moderns, com la disminució de mortíferes epidèmies, alhora que rebutgem, tan sols temporalment, els beneficis de les veritats que tant d'esforç va costar assolir, reflecteix el lluny que hem arribat com a espècie tecnològica. Alguns podem permetre'ns breument suposar que la gent no emmalaltirà sense vacunes, com si la salut fos el nostre estat natural.

Les xarxes socials buiden de contingut tot el que dius

[Els] casos extrems es produeixen únicament perquè, segons les regles del joc INCORDI, desconeixem el context en què expressem qualsevol cosa i no disposem d'una manera fiable de saber com se li presentarà a una altra persona.

Les xarxes socials destrueixen la teva capacitat d'empatitzar

S'han reduït les mides de l'espai públic i, en general, els àmbits comuns han perdut vitalitat.

Les xarxes socials et fan infeliç

No m'agrada que un programa porti el compte de si tinc més o menys amics que altres persones, de si a la gent li agrada o no, o de si soc d'alguna manera millor o més interessant, de si és més probable que em faci ric o de qualsevol altra cosa. Els algoritmes d'INCORDI han de col·locar-nos en categories i classificar-nos per poder fer qualsevol cosa mínimament incordiant.

Les xarxes socials no volen que tinguis dignitat econòmica

Ara, si algú aporta coneixement, creativitat i experiència al món, ha de saber que tard o d'hora INCORDI canalitzarà el seu valor a través d'un servei al núvol —probablement, un servei de suposada IA— i el despullarà de la seva seguretat econòmica, encara que les dades que generi no hagin deixat de ser necessàries.

Les xarxes socials fan impossible la política

Una de les majors catàstrofes humanitàries a tot el món [...] és la greu situació dels rohinyà a Myanmar. Es dona la circumstància que aquesta crisi va coincidir amb l'arribada de Facebook, que de seguida es va omplir de publicacions brutes dirigides contra els rohinyà. Alhora, les mentides virals sobre segrestos de menors, principalment per WhatsApp, han desestabilitzat regions d'Índia. Segons un informe de Nacions Unides, les xarxes socials han estat també, en sentit literal, una arma enormement mortífera al Sudan del Sud a causa de les publicacions escombraries.

INCORDI guanya diners quan la gent està irascible i obsessionada, dividida i enfadada [...] INCORDI és una maquinària per llançar porqueria. Transforma l'organització sincera en cínica disrupció. És una estafa intrínsecament cruel.

Les xarxes socials avorreixen la teva ànima

La IA és una fantasia, un conte sobre el nostre codi. És, a més, una tapadora per ocultar enginyeria destralera. Dona menys feina fer un programa suposadament d'IA per personalitzar un fil de contingut que crear una bona interfície d'usuari que permeti als usuaris temptejar i millorar a la seva manera el que veuen; i això es deu al fet que la IA no té criteris objectius d'èxit.

Es pot descarregar aquí en castellà. La resta de títols es poden trobar també en diversos idiomes.

]]> https://paper.wf/kidoymos/deu-arguments-per-suprimir-els-vostres-comptes-de-xarxes-socials-ara-mateix Mon, 07 Nov 2022 15:15:06 +0000