La guerra hibrida III: La guerra és una arrel, no una branca, del capital
Independentment de si la guerra hibrida és un informe de situació amb propostes per aprofitar-la a favor o una doctrina, resulta del tot evident que el ciberespai ja és de ple dret un espai econòmic ocupat on es provoquen i dirimeixen tensions en l'àmbit militar. Internet va néixer els anys 60 sota tutela militar (ARPANET, se'n va lliurar (aparentment) durant els 80, i en el segle XXI hi torna (el 2009 es va crear l'US Cyber Command, que va declarar el ciberespai com a domini militar equivalent a terra, mar, aire, i l'espai exterior). Tanmateix, si considerem que la guerra i la cosa militar són el gresol on el capitalisme desenvolupa i posa a prova les tècniques i automatismes que li calen per assolir el seu objectiu de creixement indefinit, se'ns farà evident que és un fals alliberament.
Karl Marx va anotar en els Grundisse la idea, mai represa, que
la guerra es va desenvolupar abans que la pau; determinades relacions econòmiques com el treball assalariat, la maquinària, etc. es varen desenvolupar abans, a causa de la guerra i en els exèrcits, etc., que a l'interior de la societat burgesa. Les relacions entre forces productives i les relacions d'intercanvi són especialment intenses a l'exèrcit
El capital es renova periòdicament amb revolucions tecnològiques que augmenten la productivitat, obren mercats, superen estancaments i disminucions de les taxes de benefici, destrueixen velles indústries i en creen de noves. L'aparició de la ciberguerra és una manifestació de trets del mercat mundial no reconeguts en el discurs neoliberal de la globalització, com la profunda agressivitat i destructivitat intrínseca d'un ordre basat en la competència, la privatització i cada cop més maquinista.
Les llavors de la modernitat capitalista es poden trobar al segle XVI durant la revolució en els afers militars amb el descobriment d'armes de foc, que exigia fabricació a gran escala i exèrcits permanents de soldats pagats: els primers treballadors assalariats. Els vaixells de guerra del segle XVIII no eren només vehicles marítims d'expansió mercantil sinó que varen proporcionar un prototip per a l'organització disciplinada de mà d'obra a les fàbriques. La producció d'artilleria i armes segons requisits estandarditzats durant la Guerra Civil als EUA va ser un precedent per l'adopció industrial i militar de la tecnologia cibernètica.
La guerra esdevé ciber el 1945, molt abans que en altres esferes del capital. Això també significa que l'arrel de la cibernètica no és només la geopolítica sinó també el conflicte de classes. El desenvolupament dels ordinadors per part dels Estats Units i els seus aliats va ser impulsat inicialment per la lluita contra el feixisme, però aquesta força institucional propulsora va canviar molt ràpidament per enfrontar-se amb l'antic aliat de la guerra, l'URSS. És durant la Guerra Freda quan el ciber entra realment en guerra, incubat dins del triangle de ferro dels interessos militars, corporatius i acadèmics als Estats Units, sobre el qual ja va alertar Eisenhower.
La cibernètica també va trobar el seu camí als camps de batalla calents de la Guerra Freda, les baixes de la qual es comptabilitzen per milions. L'operació Igloo White a Vietnam va ser una important operació per evitar l'abastiment del Vietcong, sembrant la ruta Ho Chi Minh amb sensors de moviment comunicats amb una sala de control secreta a les selves de Tailàndia on tècnics d'IBM processaven un flux de dades dubtoses als superordinadors de l'època per ordenar atacs aeris contra combois de tropes o pagesos mal identificats. La mateixa IBM que havia col·laborat amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Per entendre molt clarament l'enfocament i la fe que es tenia en l'època sobre l'aplicació de principis i tecnologia cibernètica als camps de batalla es molt aclaridor el documental Fog of War, on el secretari de defensa d'EUA durant el conflicte amb Vietnam, Robert McNamara, explica com pretenien quantificar-ho, tabular-ho i informatitzar-ho tot.
El perill de guerra nuclear també va originar Internet. Paul Baran, empleat de la corporació RAND, va desenvolupar la idea de la commutació digital de paquets per mirar de garantir la supervivència de les comunicacions militars enmig d'una guerra nuclear. Des de 1945 a 1975 totes les característiques de les armes nuclears modernes es van dissenyar utilitzant molts dels dispositius de processament de dades dels Estats Units, el desenvolupament de la tecnologia informàtica va ser impulsada pel programa d'armes nuclears.
Les noves generacions d'armes nuclears desplegades per l'administració Reagan, com els míssils creuer, basats en els míssils balístics intercontinentals de l'arsenal dels submarins Trident, i els sistemes Star Wars de la Iniciativa de Defensa Estratègica, tots ells profundament dependents de l'orientació i la navegació informatitzades, varen crear un escenari on l'Unió Soviètica es va trobar atrapada en una carrera armamentista inassequible. Els seus planificadors es van enfrontar a una elecció insoluble entre pistoles o mantega. Aquesta pressió militar directa va formar part, al seu torn, d'una derrota econòmica més amplia, ja que les fortaleses industrials de l'URSS van ser superades per noves forces de producció que es van separar de la matriu del Pentàgon i van germinar ràpidament a Silicon Valley. No és descartable que darrere la propaganda occidental sobre la guerra hibrida russa hi hagi una intenció semblant.
El relat més comú sobre l'origen d'Internet diu que va ser ràpidament piratejada i alliberada de la tutela militar per administradors de sistemes i estudiants de grans universitats, afavorint així l'ús general per part d'investigadors i experimentadors contraculturals, i després per desenvolupadors comercials, que varen allunyar el món digital de la supervisió governamental. És cert que avui en dia empreses com les GAFA exerceixen un nivell de control sobre la innovació tecnològica i la política que sembla superar la del mateix govern que va promoure inicialment la revolució informàtica. Però la fugida del capital digital del seu tutor militar també ha servit per enfosquir la contínua implicació del triangle de ferro dels interessos militars, industrials i acadèmics a Internet i el desenvolupament informàtic, com a instigadors de la recerca de la qual deriva la innovació civil i, al seu torn, com a destinatari de tecnologies civils adaptades a finalitats militars.
La guerra es una arrel, no una branca, del capital. Actualment, amb les noves tècniques d'extracció de dades, transvasades des de l'indústria civil a la militar, amb les que som classificats, categoritzats i ordenats (datificats) per preveure i modificar el nostre comportament, ens podem veure empesos a participar passivament i inconscientment en guerres, a donar suport a uns o altres i a col·laborar en la pressió que polaritza les societats de mica en mica. Es pot dir que la ciberguerra genera un nou tipus de reclutament massiu, iniciat a França a conseqüència de la revolució de 1789 per superar la professionalitat dels exercits de l'Ancient Regime, que avui equival a la mobilització massiva a través de les xarxes. Les mobilitzacions actuals no produeixen masses de soldats creuant Europa, sinó aixecaments subterranis que provoquen efectes fora del camp de batalla diàriament. L'aprofitament de la ciber mobilització, incidint en elements socials, ideològics i polítics, es considera clau per assolir avantatges en guerres futures. Després dels atemptats de 9/11 a EUA l'estament militar va concloure que l'era de la informació està provocant un gran canvi en l'evolució dels conflictes, i ens estem quedant endarrere.
Fonts:
Cyberwar and Revolution, Digital Subterfuge in Global Capitalism; Nick Dyer-Witheford i Svitlana Matviyenko, University of Minnesota Press 2019
information Bomb, Paul Virilio, Verso 2000
Subtítols documental Fog of War en català
Dark Star, Alan Furst, Random House 1991
Primera part: La Doctrina Gerasimov
Segona part: Això només se li acut a Rússia