Vlad Draculea: polític extrem o monstre psicòpata?
El segle XV, mentre Erasme de Rotterdam rumiava les bases del pensament lliure forjant les bases del Renaixement i Joana d'Arc liderava als francesos contra els anglesos a les acaballes de la Guerra dels Cent Anys, a l'est d'Europa, al sud de l'actual Romania i fent frontera amb l'Imperi Otomà, en un principat anomenat Valàquia, més de dues vegades més gran que Catalunya, regnava el voivoda (príncep) Vlad III, anomenat Vlad Tepes (l'Empalador) o Vlad Draculea, nascut el novembre o desembre de 1431 a la ciutat transsilvana de Sighișoara. La casa on va néixer encara existeix.
Posteriorment famós per haver inspirat el Dràcula de Bram Stoker, aplicava al seu poble un estricte codi moral i es diu que entre 40.000 i 100.000 persones varen morir empalades per ordre seva. De caràcter fosc i depressiu, nascut en una família de tradició catòlica, Vlad Draculea va ser obligat a educar-se en l'Islam en la seva preadolescència per motius polítics i la seva vida va girar entorn de la disputa pel tron de Valàquia, un joc geopolític mortal contra amenaces interiors i exteriors on qualsevol podia ser un aliat però de segur mai un amic. Potser el príncep era més conscient que ningú dels perills que l'envoltaven, així com de les seves debilitats, i ho va resoldre amb els actes extrems que se li atribueixen. Potser va ser una personalitat malalta i realment gaudia d'aquests actes. Va ser un heroi, com se'l considera en el seu país natal, o un malvat?