Kidoymos

#motivacions /

El segle XV, mentre Erasme de Rotterdam rumiava les bases del pensament lliure forjant les bases del Renaixement i Joana d'Arc liderava als francesos contra els anglesos a les acaballes de la Guerra dels Cent Anys, a l'est d'Europa, al sud de l'actual Romania i fent frontera amb l'Imperi Otomà, en un principat anomenat Valàquia, més de dues vegades més gran que Catalunya, regnava el voivoda (príncep) Vlad III, anomenat Vlad Tepes (l'Empalador) o Vlad Draculea, nascut el novembre o desembre de 1431 a la ciutat transsilvana de Sighișoara. La casa on va néixer encara existeix.

Posteriorment famós per haver inspirat el Dràcula de Bram Stoker, aplicava al seu poble un estricte codi moral i es diu que entre 40.000 i 100.000 persones varen morir empalades per ordre seva. De caràcter fosc i depressiu, nascut en una família de tradició catòlica, Vlad Draculea va ser obligat a educar-se en l'Islam en la seva preadolescència per motius polítics i la seva vida va girar entorn de la disputa pel tron de Valàquia, un joc geopolític mortal contra amenaces interiors i exteriors on qualsevol podia ser un aliat però de segur mai un amic. Potser el príncep era més conscient que ningú dels perills que l'envoltaven, així com de les seves debilitats, i ho va resoldre amb els actes extrems que se li atribueixen. Potser va ser una personalitat malalta i realment gaudia d'aquests actes. Va ser un heroi, com se'l considera en el seu país natal, o un malvat?

#infowar /

Atlas Network, surgida de la xarxa Koch, es un lobby o think tank ultraconservador que te com a objectiu generar xarxes per entrar i influir en tots els àmbits possibles de la comunicació per expandir la seva manera d'entendre el mon i la societat. Un dels líders mediàtics mes destacats del lobby es l'escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel peruà que va dir que el que importa en unes eleccions no és que hi hagi llibertat sinó que es voti bé i que ha defensat la teoria del frau electoral, promocionada per la ultradreta a escala mundial des que la va iniciar Donald Trump. Entre els membres i organitzacions reconegudes com a participants en aquesta xarxa i trobem:

#infowar /

Pia Lamberty, directora del CeMAS, organització alemanya que monitora narratives conspiranoiques i extremistes a les xarxes, va denunciar que el cas de la doctora Kellermayr no és l'únic: Hi ha un munt de metges partidaris de la vacunació que estan sent amenaçats, i la majoria es troben sols i s'han de procurar mesures de seguretat amb els seus propis mitjans.

Davant d'un virus mortal que requeria una resposta excepcional, els científics s’han convertit en un boc expiatori fàcil. Molts metges, científics i professionals mèdics s'han retirat perquè han decidit que no paga la pena el cost personal. Estan esgotats i cremats. S'estima que 7.000 treballadors sanitaris surten del NHS cada mes. Els científics cada cop rebutgen més entrevistes sobre vacunes a la televisió i als diaris perquè desconfien de la reacció que poden patir dels antivacunes.

#infowar /

L’any 2021 la doctora Lisa-Marie Kellermayr, de 36 anys, treballava a la clínica Wells. Quan va esclatar la pandèmia de COVID es va situar en primera línia.

Soc bastant jove, soc soltera, no tinc fills ni altres persones a les quals hagi de cuidar. Per això em vaig oferir voluntària des del principi.

Les seves vivències tractant pacients amb COVID li varen donar una experiència que molts metges encara no tenien en aquell moment. Es va adonar que un determinat medicament per a l'asma reduïa la necessitat d'hospitalització en els pacients amb problemes pulmonars, un tractament després confirmat per diversos estudis.

Durant una manifestació antivacunes va publica un tuït on es queixava de que els manifestants bloquejaven la sortida d’emergència de la clínica. La Prefectura de Policia Estatal austríaca va respondre-li dient que era una noticia falsa. El cas, aparentment irrellevant, es va difondre com la pólvora entre els opositors a la vacunació: la policia es amb nosaltres, va dir un. Amb això, la policia els va alliberar per que m’afusellessin va dir mes endavant la doctora a Die Presse.

#infowar /

El 2 de setembre de 2021 Distributed Denial of Secrets va publicar 10,2 gigues d’informació sobre converses en un xat de l’organització antivacunes britànica Health Advisory & Recovery Team (HART), un lobby de desinformació sobre la COVID-19 estret col·laborador d’UsforThem, un altra organització que pretén defensar els nens. Ambdós grups tenen forts vincles amb el Partit Conservador i proven de pressionar el govern, el parlament i els mitjans de comunicació, inclòs el Joint Committee on Vaccination and Immunisation (JVCI).

#infowar /

Bernard Selz és propietari del fons d'inversió Selz Capital i la seva dona és presidenta de la Fundació Selz. Ambdós donen suport a grups antivacunes des d'abans de la pandèmia de COVID. Els grups que financen difonen, entre altres teories, que les vacunes provoquen autisme o que passar el xarampió no té riscos. La seva aportació és molt més minsa que la dels germans Koch, però entre els seus contactes destaca amb diferència la Children’s Health Defense (CHD), que ha aconseguit ressò a tot el món.

#infowar /

Quan la COVID va començar als Estats Units i es varen ordenar mesures de bloqueig la caiguda a les vendes i el treball presencial, combinats amb els tancaments de fàbriques a llocs com la Xina, van interrompre l'economia. Un sector particularment afectat va ser la indústria dels combustibles fòssils. La demanda de petroli va caure bruscament. Sense perdre temps, les empreses del sector van començar a organitzar-se per fer front a les mesures de salut pública que amenaçaven els seus resultats, en especial les vinculades amb el multimilionari Charles Koch, propietari de Koch Industries, la companyia privada de combustibles fòssils més gran del món.

L’operació va començar el 20 de març de 2020, quan Americans For Prosperity (AFP), fundada per Charles i David Koch, va emetre un comunicat de premsa demanant als estats que romanguessin oberts: Podem assolir la salut pública sense privar a les persones que més ho necessiten dels productes i serveis que ofereixen les empreses d'arreu del país.

#motivacions /

El terme trames negres té un origen ben determinat inicialment relacionat amb l'activitat terrorista neofeixista durant els anys de plom a Itàlia (1960 ~ 1980), independentment de l'ús que se'n pugui fer en relació amb conspiracions per blanquejar diners o d'altres, igual que cinquena columna no té res a veure amb el grup de resistents contra invasors aliens reptilians d'una antiga sèrie de ciència-ficció kitsch. Va ser l'època dels assassinats de Brabant (mai aclarits), la matança de Bolonya, el segrest d'Aldo Moro, els escamots de la xarxa Stay Behind i, en general, la confrontació al carrer entre diverses tendències polítiques i interessos globals empesos per la hipòtesi que l'increment de la tensió els afavoria.

L'expressió va aparèixer cap al 1972 quan Giorgio Fredda i Giovanni Ventura van ser detinguts com a presumptes implicats en l'atemptat a la Banca d'Agricultura de Milà. Anteriorment, per unir sota un mateix denominador els atemptats, intents de cop d'estat, manifestacions i proclames neofeixistes, s'havien provat altres termes —pista negra, conspiracions eversives, etc. Per descobrir l'inici de tots aquests afers ens hem de remuntar a 1960-61 quan l'OAS feia estralls tant a Algèria com a la metròpoli.

#motivacions /

Un llibre que s'ha de regalar. El va escriure Jaron Lanier, informàtic, compositor de música clàssica, col·leccionista d'instruments rars (en té més de mil) i pioner en la realitat virtual. El 1985 va abandonar Atari i va fundar la primera companyia que va vendre ulleres i guants de realitat virtual. Ha treballat en aplicacions d'Internet2, com a científic visitant a Silicon Graphics i altres universitats. Ara treballa per a Microsoft Research com a científic interdisciplinari. Ha rebut un munt de guardons i el 2010 va ser anomenat una de les 100 persones més influents del món per la revista Time.

La seva bibliografia consta de cinc títols on expressa les seves idees i critiques sobre la manera que s'estan desenvolupant els usos de la xarxa, el totalitarisme cibernètic (la tendència a tractar als humans com ordinadors biològics), la saviesa col·lectiva (la ment ruc), l'expropiació de codi i contingut obert, l'exclusió de la classe mitjana de les economies en línia o la realitat virtual.