Aquest joc és un trencaclosques amb final obert basat en la teoria més fonamental dels ordinadors moderns: la màquina de Turing. Hem de fer el paper d'un enginyer a les ordres de l'empresari Alan, que ens farà de guia per aprendre com funcionen els seus dispositius, en un laboratori steampunk. S'han de fer servir estats i lògica de transició per crear autòmats que mai s'han vist abans, com a mà d'obra, per oferir entreteniment o per qualsevol altre encàrrec. A mesura que les nostres creacions siguin més potents haurem de vigilar amb els serveis d'intel·ligència. Més de 40 nivells.
El funcionament dels dispositius s'aprèn prou de pressa, es poden fer i provar dissenys personalitzats, editar nivells i es disposa d'un mode sandbox per fer experiments. Interessant per a qui li agradi la programació o fins i tot per qui vulgui aprendre'n les bases.
Independentment de si la guerra hibrida és un informe de situació amb propostes per aprofitar-la a favor o una doctrina, resulta del tot evident que el ciberespai ja és de ple dret un espai econòmic ocupat on es provoquen i dirimeixen tensions en l'àmbit militar. Internet va néixer els anys 60 sota tutela militar (ARPANET, se'n va lliurar (aparentment) durant els 80, i en el segle XXI hi torna (el 2009 es va crear l'US Cyber Command, que va declarar el ciberespaicom a domini militar equivalent a terra, mar, aire, i l'espai exterior). Tanmateix, si considerem que la guerra i la cosa militar són el gresol on el capitalisme desenvolupa i posa a prova les tècniques i automatismes que li calen per assolir el seu objectiu de creixement indefinit, se'ns farà evident que és un fals alliberament.
Peata Beag (animaló) es una cançó popular irlandesa del segle XIX recopilada per un artista i antiquari de Dublín, George Petrie. En les seves paraules, que són prou curioses si pensem que en aquells anys el país encara patia les conseqüències de la Gran Fam:
La següent melodia lúdica, amb la lletra, va ser obtinguda durant l'estiu de 1853 d'un camperol cec del comtat de Clare, Teige MacMahon. La lletra, sense ser poèticament rellevant, no deixa de tenir interès, dins la seva simplicitat, com a il·lustració dels pensaments de la vida camperola irlandesa.
En aquesta segona part sobre la guerra hibrida s'exposa un resum del punt de vista rus, publicat a geopolitika.ru el 2021.
A Rússia es pot sentir sovint per televisió o llegint diaris o publicacions científiques que els EUA i l'OTAN estan lliurant una guerra hibrida contra Rússia. Per la seva part, als EUA, als països de l'OTAN i als seus clients es diu que Rússia està lliurant un guerra del mateix estil. Ambdues parts es refereixen a una forma especifica d'accions indirectes que suposen una amenaça tant per un bàndol com per l'altre.
Durant la Guerra Freda la dissuasió nuclear exigia un esforç asimètric per part dels dos bàndols, i aquesta asimetria persisteix actualment, ja que, per una banda, tenim un estat amb capacitats internacionals limitades, Rússia, i per l'altra un gran grup de països i una aliança politicomilitar. Tanmateix, diverses potencies d'aquest grup son força sofisticades en tota mena d'operacions subversives dins d'una gama molt amplia: guerra política, contra insurgència, operacions especials... Es pot notar també com darrerament la menció de guerra hibrida s'està utilitzant com una mena d’estratègia paraigua amb un caràcter polític global, sobretot després de que els representants dels països de l'OTAN i els seus socis comencessin a acusar a Rússia d'agressions i d'accions malicioses a partir del 2014.
Aquesta entrada és la primera de tres sobre la guerra híbrida on s'exposa el punt de vista occidental, a la segona la rèplica russa i a la tercera el que jo en penso. Si vols dir-me alguna cosa em pots contactar a mastodont.cat.
Fa uns anys que la informació pública sobre estratègia militar gira al voltant de la guerra hibrida, especialment des de la revolució ucraïnesa del 2014. El febrer d'aquell any el cap de l'estat major de les Forces Armades de la Revolució Russa, el general Valery Gerasimov, va descriure un nou marc operatiu basat en les lliçons apreses als conflictes d'Estònia i Geòrgia on explicava que s'estaven desenvolupat models de planificació únics per aplicar mitjans militars i no militars: forces d'operacions especials, forces proxi (nova terminologia per anomenar paramilitars, mercenaris i estats-ninot), mitjans civils i capacitats cibernètiques. Es tracta d'influir en tots els actors, pertorbar la comunicació i desestabilitzat les regions per assolir els objectius.
Treball de l'artista russa resident a Londres Anna Engelhardt, àlies d'Aleksandra Alekseeva per raons polítiques: és molt crítica amb el govern del seu país. Segons el seu currículum:
Arrelat en pràctiques d'investigació forense, el meu treball examina escenaris polítics postsoviètics a través de mitjans de comunicació basats en el temps, com ara vídeos, programari, performances i instal·lacions. El meu enfocament interdisciplinari em permet explorar esdeveniments polítics de manera oberta tot desafiant els límits de la propaganda i altres narracions didàctiques. Aquesta actitud experimental s'estén a les meves instal·lacions i accions multimèdia, que conviden al públic a combinar elements reals i narratius dels meus projectes a les seves pròpies històries.
La saga FAR (Lone Sails i Changing Tides) són dos jocs d'estil steampunk, el primer dels quals va guanyar un munt de premis. La mecànica és molt senzilla: s'ha de viatjar a través d'un oceà sec seguint pistes que es troben a les restes de la civilització mentre es resolen trencaclosques per superar els bloquejos mantenint el vehicle en marxa.
Tot i estar ambientat amb desolats escenaris postapocalíptics el funcionament és purament 2D, el ninot es pot desplaçar endavant, endarrere, amunt i avall en un sol pla. A la segona part el personatge també pot nadar i bussejar. Les instruccions són inexistents per la qual cosa s'ha d'aprendre el funcionament del vehicle per prova i error i la dificultat dels reptes s'incrementa sense arribar a ser extrema. És un joc tranquil i relaxat, amb un acompanyament musical del mateix estil, prou interessant per voler arribar al final sense caure en crisis nervioses en cap moment, tot i que alguns trencaclosques poden ser una mica enrevessats d'entendre.
Fa temps que arronso el nas cada vegada que sento parlar de criptomonedes i, sobretot, quan me les volen justificar i m'expliquen els suposats avantatges descentralitzadors i d'altres. Trobo molt poca informació crítica, i encara menys anàlisis del que s'amaga en el discurs de legitimació d'aquests nou sistemes per intercanvis econòmics. Per això em vaig alegrar en trobar dos escrits: Somien els liberals amb monedes elèctriques? (castellà), del Col·lectiu Dissonància, i Les polítiques del Bitcoin: el programari com a extremisme d'extrema dreta (anglès), de David Golumbia. Resumeixo alguns punts del primer escrit:
Els experts consideren que la intel·ligència artificial causarà un terratrèmol social comparable al de la revolució industrial, o pitxor. Aquest documental del 2019, produït per FRONTLINE, explora els vessants polítics i econòmics del fenomen i les conseqüències en la societat, especialment en l'àmbit laboral. Bàsicament, s'estructura al voltant de tres temes:
La competència USA-Xina en aquest camp, que es va desfermar el 2015 quan el programa AlphaGo de Google va derrotar al xinès Fan Hui, campió mundial de Go, joc considerat irresoluble per les màquines. Aquest fet es va viure entre els xinesos gairebé com una tragèdia nacional (The Sputnik Moment) i va provocar que el govern i la classe empresarial veiessin el potencial d'aquesta tecnologia.
La problemàtica laboral, amb la pèrdua de llocs de treball provocada per l'automatització, i les conseqüències en les comunitats.
El cantó fosc, com la fusió amb tecnologies de vigilància (exposa les tècniques emprades en la repressió de la minoria uigur a la Xina) i els dubtes sobre l'ús ètic, donat que el desenvolupament és en mans d'empreses amb ànim de lucre que, en gran part, obtenen els seus ingressos de l'extracció de dades.
Red Room #1 comença amb la dona i la filla de Davis Fairfield, un empleat del jutjat, mortes en un accident de cotxe. Davis i la seva filla supervivent, Brianna, lluiten per superar la tragèdia mentre s'acumulen les factures i Brianna es prepara per marxar cap a la universitat. El dol de Davis fa renéixer vells passatemps del seu passat i aviat es troba tornant a veure vídeos il·legals de la Red Room a la dark web. Aquests vídeos, produïts per la clandestina Mistress Pentagram i un repartiment d'intèrprets macabres, representen escenes de la vida real de tortura i assassinat. Mistress Pentagram i els seus empleats produeixen aquests vídeos il·legals des d'un lloc secret i els transmeten en directe per la dark web pels fans que paguen quantitats de diners obscenes per veure'ls.
#jocs /
