Atlas Network, surgida de la xarxa Koch, es un lobby o think tank ultraconservador que te com a objectiu generar xarxes per entrar i influir en tots els àmbits possibles de la comunicació per expandir la seva manera d'entendre el mon i la societat. Un dels líders mediàtics mes destacats del lobby es l'escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel peruà que va dir que el que importa en unes eleccions no és que hi hagi llibertat sinó que es voti bé i que ha defensat la teoria del frau electoral, promocionada per la ultradreta a escala mundial des que la va iniciar Donald Trump. Entre els membres i organitzacions reconegudes com a participants en aquesta xarxa i trobem: * Espanya José Maria Aznar, expresident del govern. Fundació FAES. Institut Juan de Mariana, on treballa l'economista Juan Ramón Rallo. Isabel Díaz Ayuso: suport mediàtic, per congressos i xerrades, i finançament. Legionarios de Cristo a través de Daniel Sada, rector de la Universitat Francisco de Vitòria, estretament vinculat amb José Maria Aznar i la seva dona, Ana Botella.

• Brasil Moviment Brasil Lliure contra l'expresidenta Dilma Roussef, subvencionat.

• Argentina Alejandro Chafuén, president d'Atlas Network des de 1991 a 2018. Va donar suport a la dictadura de Jorge Rafael Videla. Finançament de la Fundació Pensar, un think tank que es va fusionar amb el partit polític de Mauricio Macri, posteriorment president del país. Jaime Duran Barba, assessor de Macri. Mariano Macri, germà de l'expresident.

• Hondures Fundació Eléuter, finançament.

• Veneçuela Finançament del moviment opositor.

• Xile Sebastian Piñera, president (finançament de la campanya). Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses.

• Mèxic Roberto Salinas León, director d'Atlas Network des de 2018 i professor del Cato Institute – Atlas Foundation, que participa en diversos mitjans com TV Azteca, The Wall Street Journal o The Washington Post. Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses.

• Equador Guillermo Lasso, president. Fundació Equador Lliure, fundada per Guillermo Lasso.

• República Dominicana Luis Abinader, president. Centre d'Anàlisis de Polítiques Públiques.

• Colòmbia Cèsar Gaviria, expresident. Andrés Pastrana Arango, expresident, també relacionat amb la Fundació FAES. Marta Lucía Ramírez, vicepresidenta. Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses.

• El Salvador Alfredo Felix Cristiani Burkard, expresident.

• Panamà Ernesto Pérez Balladares, expresident.

• Bolívia Sospites de fer servir bots i comptes falsos per difondre notícies falses.

El novembre del 2021 es va celebrar la IV Cimera Transatlàntica a Budapest, Hongria, organitzada per la Xarxa Política pels Valors (XPV), una plataforma que es defineix com a transcontinental i que promou la protecció de la vida humana, el matrimoni, la família i la llibertat religiosa i de consciència. L'espanyol Jaime Mayor Oreja es el president d'honor i Ignacio Arsuaga, fundador de Hazte Oir, figura a la junta directiva. Entre la trentena de representants d'organitzacions i lobbies ultres que hi varen assistir i trobem:

• Alejandro Chafuén, antic director d'Atlas Network i actual director gerent de l'Action Institute, una de les organitzacions més influents dins la xarxa

• Hazte Oir, organització ultracatòlica espanyola

• Membres del govern de Viktor Orban i del seu partit, Fidesz

• CitizenGo, plataforma internacional associada a HazteOir, representada també per Ignacio Arsuaga

• Organització Internacional per la Família

• The Family Watch

• Centre Internacional d'Explotació Sexual

• Lourdes Mendéz Monasterio, de VOX

• Hermann Tertsh, de VOX

• Luis Peral, exconseller del govern de la comunitat de Madrid amb Alberto Luis Gallardón i membre de la junta directiva de la XPV. Pablo Casado el va nomenar responsable de la Comissió de Família del PP

• José Antonio Kast, líder del Partit Republicà xilè i admirador d'Augusto Pinochet

• Paola Holguin, senadora colombiana i exassessora de l’expresident Álvaro Uribe

• Amy Sinclaire, senadora republicana del Estats Units antiavortista

• Katalin Novák, ministra de família del govern hongarès i presidenta de la XPV

• Marlena Malag, ministra de Família, Treball i Política Social de Polònia

Fonts:

Legionarios de Cristo, Vargas Llosa, Atlas Network… la relación entre los Papeles de Pandora y la ultraderecha, Álvaro Soler, Al Descubierto 2021

Hazte Oír patrocina una cumbre internacional ultraderechista en Hungría con socios de Atlas Network, Adrià Juste, Al Descubierto 2021

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Gràfic de la trama complet EUA-UK

Pia Lamberty, directora del CeMAS, organització alemanya que monitora narratives conspiranoiques i extremistes a les xarxes, va denunciar que el cas de la doctora Kellermayr no és l'únic: Hi ha un munt de metges partidaris de la vacunació que estan sent amenaçats, i la majoria es troben sols i s'han de procurar mesures de seguretat amb els seus propis mitjans.

Davant d'un virus mortal que requeria una resposta excepcional, els científics s’han convertit en un boc expiatori fàcil. Molts metges, científics i professionals mèdics s'han retirat perquè han decidit que no paga la pena el cost personal. Estan esgotats i cremats. S'estima que 7.000 treballadors sanitaris surten del NHS cada mes. Els científics cada cop rebutgen més entrevistes sobre vacunes a la televisió i als diaris perquè desconfien de la reacció que poden patir dels antivacunes. Un home que va enviar per correu electrònic amenaces de mort a l'assessor sobre COVID-19 de la Casa Blanca Tony Fauci va rebre una condemna de tres anys de presó. Això s'hauria d'informar àmpliament, com advertència que hi ha sancions reals per amenaçar persones, sigui en línia o a la vida real. Es podria trobar una solució parcial en la prohibició de comptes anònims en línia. Si la gent hagués d'utilitzar el seu nom real a les xarxes socials, és difícil d'imaginar que se sentirien tan segurs com per abusar dels científics.

Peter Bobbert, president de l'Associació de Metges de Berlín, va dir que el més important que tenim en la nostra professió —la relació metge-pacient, la confiança— està canviant. La confiança se substitueix per la desconfiança. Tot això porta a un ambient molt, molt desagradable en el camp mèdic, que en última instància condueix a un deteriorament de la nostra feina mèdica. És un desenvolupament inquietant. La retirada d'experts per por deixa via lliure a la difusió de brossa insidiosa, com el mite que les vacunes porten microxips o que la COVID-19 forma part d'un engany global. Això genera ràbia i ressentiment, però no fa res per millorar la societat o el benestar de les persones. Necessitem un canvi legal i estructural per protegir aquells que intenten fer una contribució valuosa a la societat.

La Dra. Natalie Grams, metgessa i divulgadora científica, crítica de l'homeopatia i les medicines alternatives, va tancar els seus comptes en xarxes socials després del suïcidi de la Dra. Kellermayr:

El treball educatiu, la comunicació del coneixement científic s'ha tornat massa perillós [...] què hauria de passar perquè els meus companys i jo tornéssim a sentir-nos segurs als nostres consultoris, clíniques, instituts, laboratoris i sí, també a les xarxes socials?

El problema s'ha de prendre seriosament. Necessitem investigacions més ràpides i més informades sobre delictes digitals. Cal deixar clar als polítics i a les autoritats que Internet i les plataformes de xarxes socials no són un buit legal. Hi ha lleis dissenyades per protegir les persones d'insults, amenaces i difamacions. Qui no ha tingut la impressió que valen menys quan es tracta de l'àmbit digital? Mai més vull sentir de les autoritats protectores: 'És culpa teva, no t'exposis així a Internet'.

Però no només hem de dirigir la responsabilitat als polítics, les plataformes i al món exterior en general, també podem fer alguna cosa nosaltres mateixos, que no vull que s'entengui com un retret: tots podem contribuir a la desescalada, moderar-nos. Podem oposar-nos a l'odi, donar suport a les persones que estan sent atacades sense atacar-nos a nosaltres mateixos, podem denunciar l'odi i la injustícia. “Xarxes socials” no només és un mot, és un reflex de la riquesa social que hi invertim. No pot ser que la gent primer hagi de trobar la mort perquè ens n'adonem realment.

Demanem normes clares i implementació coherent a les plataformes, demanem als legisladors que es prenguin seriosament el problema, expliquem a les autoritats, la policia i la justícia què és realment necessari per protegir no només els afectats, sinó la societat lliure!

Fa dos anys i mig que tenim una pandèmia que ha fet molt visible l'odi i la voluntat de fer servir la violència, però encara no en sabem prou sobre els orígens perquè fins ara no l'hem investigat amb prou rigor. Aleshores, com ho afrontem? Les interseccions amb escenaris d'amenaça de l'extrema dreta també s'han de nomenar de manera coherent. No soc l'única que es pregunta per què, almenys a Alemanya, s'està retallant el finançament per a la investigació de l'extremisme de dreta ara mateix.

Fonts:

Dr Kellermayr begged for help – from politicians, from the police, from her medical association. It never came. Now she is dead, Edzard Ernst 2022

A scientist in the public eye has taken her own life. This has to be a wake-up call, Devi Sridhar, The Guardian 2022

“Mein Postfach muss nicht jede Beleidigung der Welt schlucken”, Marc Zimmer, MDR Aktuell 2022

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

L’any 2021 la doctora Lisa-Marie Kellermayr, de 36 anys, treballava a la clínica Wells. Quan va esclatar la pandèmia de COVID es va situar en primera línia.

Soc bastant jove, soc soltera, no tinc fills ni altres persones a les quals hagi de cuidar. Per això em vaig oferir voluntària des del principi.

Les seves vivències tractant pacients amb COVID li varen donar una experiència que molts metges encara no tenien en aquell moment. Es va adonar que un determinat medicament per a l'asma reduïa la necessitat d'hospitalització en els pacients amb problemes pulmonars, un tractament després confirmat per diversos estudis.

Durant una manifestació antivacunes va publica un tuït on es queixava de que els manifestants bloquejaven la sortida d’emergència de la clínica. La Prefectura de Policia Estatal austríaca va respondre-li dient que era una noticia falsa. El cas, aparentment irrellevant, es va difondre com la pólvora entre els opositors a la vacunació: la policia es amb nosaltres, va dir un. Amb això, la policia els va alliberar per que m’afusellessin va dir mes endavant la doctora a Die Presse. A partir d’aquell moment es va iniciar l’assetjament. Els insults que rebia anaven des de xai del sistema fins a porca estúpida, passant per pintarem les parets de la teva consulta amb el cervell dels teus treballadors. I no són les pitjors, l'amenaçaven amb tortures i mort: et lligarem a una cadira i matarem als teus empleats davant teu, després t'injectarem al cap totes les vacunes que tinguis. Els atacs verbals es varen convertir en atacs físics: encaputxats llençaven pedres a les nits contra la seva llar, un grup d'antivacunes va assaltar la seva consulta i va difondre fotografies dels seus empleats i pacients per Telegram.

La policia va dir que les amenaces no eren greus i que no es podia trobar als responsables perquè actuaven des de la Deep Web (?). El cap de l'Associació Mèdica d'Alta Àustria va oferir suport econòmic, però insinuava que la culpa era de qui parlava massa: De vegades és millor retirar-se que continuar publicant a les xarxes socials . El 21 de febrer de 2022 va rebre una nova amenaça: Dra. Kellermayr, us estem observant i us portarem davant els tribunals populars per fer escarment! El responsable darrere de l'adreça d’email era fàcil de localitzar. La policia criminal bavaresa va informar que el Sr. RM té nombrosos antecedents a Alemanya (robatori, col·laboració amb bandes, falsificació de documents, frau, infidelitat, danys corporals, sospita d'interferència en el trànsit rodat, etc.). El 13 de juny la fiscalia de Wels va rebre l’informe i va suspendre la investigació per motius legals 24 hores després.

Vaig patir assetjament. Algú va assenyalar una xerrada sobre la salut global que vaig donar el 2018 com a prova que havia causat la pandèmia de Covid-19 com a part de l'estat profund. Els atacs venien de totes direccions: antivacunes, anti mascaretes, teòrics de la conspiració, anti-Bill Gates, anti-Wellcome Trust, anti medicina, anti govern escocès, anti polítics tory, tots embolicats.

T'executaré! Amb aquest correu electrònic, el difícil moment de la metgessa comença el 22 de novembre de 2021 a les 3 a.m.

Kellermayr va deixar el seu apartament quan va veure adhesius als para-xocs dels cotxes que al·ludien a una conspiració internacional de coronavirus. Havia sentit als seus veïns de la planta baixa parlar amb aprovació sobre conspiranoies. No tenia manera de saber si aquells que desitjaven obertament la seva mort o planejaven fer-li mal eren de pobles i ciutats llunyanes o eren els seus veïns, o un pacient o algú amb qui passava cada dia pel carrer.

La mateixa persona que la va amenaçar al novembre hi va tornar, deixant-li clar que la fi de moltes restriccions pel COVID no suposaria la fi de les amenaces. Espero que no creguis que encara te'n pots sortir, oi? La COVID s'ha acabat i tot s'oblida? No per a mi, oh no, no tinc cap problema en esperar abans d'atacar.

Va deixar la feina i va invertir els seus estalvis en una nova consulta a Seewalchen. L'estat d'ànim a Àustria estava exaltat. El govern havia anunciat un nou bloqueig. Àustria va ser la primera democràcia occidental en obligar els adults a vacunar-se (la llei es va descartar després). Les protestes dels antivacunes, gairebé setmanals, es van fer més grans i més radicals. A l'Alta Àustria un nou partit polític contra les vacunes, People Freedom Fundamental Rights (MFG), havia guanyat escons al parlament estatal. El vicepresident d’aquest partit també és metge i es considera part del moviment de pensament lateral. Pensador lateral es diu Querdenker en alemany. És el nom d’un grup negacionista neonazi que l'estat alemany ha posat a la llista d'amenaces per la seguretat.

La doctora s’havia gastat 100.000 euros en mesures de seguretat: vigilant privat, alarmes, detectors de moviment, portes de seguretat, esprais de pebre pel personal i un sistema de botons de pànic. Però l’assetjament no es va aturar. El vigilant va requisar diverses navalles de papallona durant el temps que hi va treballar.

Des de la nova consulta es podia veure el llac Attersee:

Veig totes aquestes persones passejant, menjant un gelat i passant-s’ho bé. Aquí dalt es com un món diferent: durant tots aquests mesos és com si visquessin una realitat diferent de la meva. Si no estic callada, si no tinc la boca tancada, tot és culpa meva; és massa provocador dir el que penso. Però quan aquests antivacunes surten al carrer per dir el que pensen, estan assegurats per centenars de policies.

La situació es va anar deteriorant. Pocs pacients s’atrevien a anar a visitar-se, les amenaces continuaven i la doctora ja ni s’atrevia a sortir. El mes de juny va tancar la consulta, la sala de descans de l'oficina s'havia convertit en la seva cuina. Va viure segrestada a les petites dependències del personal, tement per la seva seguretat a l'exterior.

He lluitat durant set mesos, no sé què més fer. Ho he posat en coneixement de tots els partits representats al parlament, la policia i el col·legi de metges. Tinc els nervis destrossats i estic amenaçada d'insolvència. Això no s'acabarà aviat. No sé si, d'aquí a uns anys, podré viure una vida normal sense mirar cap a dreta i esquerra abans de sortir per la porta.

Quinze dies abans els seus amics havien aturat un primer intent de suïcidi.

Si renuncio al meu ordinador no podré seguir treballant, i tampoc puc continuar, perquè no tinc personal, i el suggeriment que hauria d'anar uns mesos a... Tampoc puc venir a descansar, perquè no tinc els diners per fer-ho. (...) Així que realment em queda alguna cosa?

El 24 de juliol de 2022, la doctora de l'Alta Àustria Lisa-Maria Kellermayr va enviar aquest missatge de veu a una amiga a les 15:32. La seva veu és inusualment baixa, sembla desanimada. Cinc dies més tard, es llevà la vida.

Abans de morir va escriure tres cartes: Una en què agraïa la seva comprensió a l'exministre de Salut Rudi Anschober, a la psiquiatra de Linz Heidi Kastner i al cap del DSN, Omar Haijawi-Pirchner. Una altra en què va honrar els èxits dels seus empleats. I una darrera en què acusava el col·legi de metges i la policia de l'Alta Àustria del fracàs en el seu cas. Aleshores, es va retirar a la seva cambra del pànic: una cambra insonoritzada que difícilment es podia trencar des de l'exterior. I allà es va suïcidar.

En una de les cartes va deixar escrit estic deixant un món dolent.

Grups antivacunes de Telegram van celebrar la desaparició de la metgessa: és el que es mereix per vacunar a tanta gent contra la COVID, ara ja no pot fer més mal; alguns membres ho van veure com un estímul per assetjar altres dones destacades de manera similar. Una politòloga amb seu a Viena va rebre un missatge que li deia que fes un Kellermayr i que se suïcidés. Una altra metgessa alemanya va anunciar que havia esborrat el seu compte de Twitter aquella mateixa setmana.

La policia va insinuar que la doctora tenia problemes mentals i que s’ho havia buscat per provocadora. El People Freedom Fundamental Rights va assumir el mateix argument de la policia.

Una especialista en ciberseguretat i hacktivista alemanya, Nella Al-Lami (》N̶̸E̶̴L̶̴ ̈́L̶̸A̶̴《) va rastrejar alguns dels comptes més actius, identificant un tal Claas The Killer, un neonazi ja conegut per la policia. La policia austríaca va dir que això no es podia fer i la va desacreditar. Nella va respondre bé, no tinc ni idea de què vol dir això, però s'hauria pogut fer i només hi he estat 2 hores.

Al fòrum 4Chan es podia llegir aquest fil de missatges:

Si algú d'aquí comença a sentir-se malament per aquesta metgessa, tingueu en compte totes les persones que es van suïcidar per culpa dels mandats i de la campanya contra els antivacunes. Això és només karma.

La Dra. es va suïcidar. El públic sabrem mai per què? Podria ser culpa? Perquè va despertar? Per unes condicions de treball de merda durant mesos? Per cansament mental a causa de tota la merda de la COVID? Podria ser un assetjament real? No importa, digueu que van ser els malvats antivacunes i tindreu patent de cors per reprimir els drets dels pobles.

Li vaig dir al meu metge que el perseguiré i el mataré si la vacuna em fa mal. Aleshores va decidir no posar-me-la. Home intel·ligent.

L'odi contra les persones que injecten verí als altres és totalment excusable.

ESPERIT D'AQUEST METGE MORT, VINE A MI PER RIURE A LA TEVA CARA.

Còmplice del genocidi

A hores d'ara han de veure el mal que han fet. Espero el mateix per als polítics i altres mitjans d'"autoritat"

Es va adonar del que feia amb les persones sense vacunar

Bé. Karma. Que es cremi el cony a l'infern

Ella es va llevar la vida. Va ser la seva puta elecció. Ningú la va obligar a fer-ho, excepte les seves pròpies accions.

Pel temor que els seus enemics puguin interrompre les cerimònies fúnebres el funeral es va fer en secret. El memorial d'espelmes a la Catedral de Sant Esteve va ser destruït. La mare de Lisa-Maria Kellermayr és va convertir en objectiu dels radicals. Li escrivien missatges inhumans sota les seves publicacions de Facebook.

Fonts:

‘Nobody helped me’: Austria shaken by suicide of doctor trolled by anti-vaccine haters, Emily Schultheis, .coda 2022

Das Leben und der Tod von Lisa-Maria Kellermayr, Kronen Zeitung 2022

Bedrohte Ärztin tot in ihrer Praxis aufgefunden, Barbara Steinbrenner, Die Presse 2022

Austrian doctors speak out after suicide of GP following Covid threats

Wie der Freitod einer offenbar depressiven Ärztin instrumentalisiert wird, MFG 2022

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

El 2 de setembre de 2021 Distributed Denial of Secrets va publicar 10,2 gigues d’informació sobre converses en un xat de l’organització antivacunes britànica Health Advisory & Recovery Team (HART), un lobby de desinformació sobre la COVID-19 estret col·laborador d’UsforThem, un altra organització que pretén defensar els nens. Ambdós grups tenen forts vincles amb el Partit Conservador i proven de pressionar el govern, el parlament i els mitjans de comunicació, inclòs el Joint Committee on Vaccination and Immunisation (JVCI). Entre els membres de HART s'hi pot trobar l'empresari i activista polític Narice Bernard, l'antic executiu de Pfizer àmpliament citat en els cercles antivacunes, el doctor Michael Yeadon , el patòleg doctor Clare Craig, l'especialista en crèdits a l'exportació i llibertari baró Bernie de Haldevang, la pediatra jubilada i activista d'UsForThem, Ros Jones, i Anna Rayner, que una vegada es va descriure com una homeòpata especialitzada en el tractament de l'autisme i els trastorns relacionats, el dany per la vacuna i la toxicitat per metalls pesants.

L'historial dels registres de xat revela una campanya de lobby clara i ben organitzada. Un full de càlcul contenia una llista completa de membres de la Cambra dels Comuns, incloses les seves adreces de correu electrònic, els identificadors de Twitter i l'historial de votacions de bloqueig, destacant els que més sovint van votar en contra dels bloqueigs. Els rols dins de HART també estaven ben definits. Un document que enumera l'estructura organitzativa del grup mostra àrees específiques en què els membres han de treballar, inclosa la funció de coordinadora executiva d'Anna Rayner, que a causa de treballar en una àrea difamada de la salut volia romandre a l'ombra. El meu paper és fer-nos notar a Westminster, va escriure Bernie de Haldevang, com més som més forts ens tornem.

L'empresari Narice Bernard descriu l'estratègia de comunicació del grup dient:

No existim (sic) per implicar el públic, és una estratègia de dalt a baix. El compromís amb el públic ens faria militants i les portes es tancarien ràpidament, en gran part perquè seria una postura amenaçadora per al govern. No obstant això, tenim un pla de compromís amb el públic que consisteix a actualitzar-los a mesura que la gent s'incorpori a qualsevol discussió estratègica que sigui destacable.

Tot i que alguns membres del grup diuen no estar disposats a associar-se amb figures de les teories de la conspiració, aquesta resistència es basa generalment en el desig de semblar agradable al món exterior, més que en una hostilitat a aquestes creences com a tal. Quan discutien si s'havia de reclutar el doctor Thomas Binder, un cardiòleg suís que va ser detingut sota la legislació de salut mental a l'abril, un copresident d'HART va escriure: Binder és extremadament obert i força controvertit a diversos nivells. Si voleu un titular com “El membre del grup antibloqueig és un teòric de la conspiració de l'11 de setembre”, endavant, en cas contrari, ho evitaria. [Aquestes opinions] són una versió extrema de la nostra. Alguns de nosaltres també podem tenir aquestes opinions, però no ens convé que siguin el principal reclam.

El 28 de setembre de 2021 el dibuixant de Telegraph Bob Moran, també membre de HART i signant d’una carta anti mascaretes d’UsforThem, va publicar un tuït per demanar que la doctora de cures pal·liatives del NHS Rachel Clarke fos assetjada verbalment durant la resta de la seva existència sense valor.Jemma Moran, cunyada del dibuixant i coordinadora de mitjans de HART, s’encarrega de guanyar publicitat per al grup a la BBC, Telegraph, Daily Mail, Talk Radio i molts altres, sovint amb un èxit considerable.

Robert Dingwall, consultor sociòleg, va ser membre del JVCI i del NERVTAG mentre mantenia vincles amb les xarxes antivacunes del Regne Unit, la Declaració de Barrington i la seva sucursal, Collateral Global, per influir des de dins. En plegar degut a una actualització del govern va continuar com assessor en el Grup d’assessorament moral i ètic del director mèdic Chris Witty. Abans havia enviat una carta al govern exigint un estratègia d'infecció massiva.

El maig de 2021, la fundadora d'UsforThem, Michelle Kingsley, va escriure un article rebutjant completament la vacunació per a tots els nens de tots els grups d'edat i suggerint que les vacunes contra la COVID-19 en general podrien resultar insegures a llarg termini. A l'article cita repetidament Dingwall per justificar les seves opinions sobre la prevenció de la vacunació dels nens. UsforThem havia treballat amb l'Alliance for Natural Health, un grup antivacunes que promou afirmacions desacreditades sobre la vacuna MMR i l'autisme i que també havia treballat amb el grup HART. Rosamond Jones, de l'equip de lideratge d'UsforThem, ha treballat molt estretament amb la xarxa HART per fer campanya contra la vacunació coordinant-se activament per evitar l'aprovació de la vacuna de Pfizer per a nens.

Ed Barker, antic assessor de Boris Johnson, fa de relacions públiques per a UsforThem i també pel Grup de recuperació de la COVID del conservador Steve Baker.

El 21 de setembre, la diputada conservadora Miriam Cates, copresidenta del Nou Pacte Social amb el diputat Danny Kruzer, secretari polític de Boris Johnson des de 2019, va dir al parlament: Vull retre homenatge a UsForThem, que treballen incansablement per defensar els nens i fer campanya perquè les seves vides tornin a la normalitat.

Com a reacció davant la polèmica causada per denuncies de miocarditis en nens provocades per les vacunes contra la COVID, HART i UsforThem varen llançar la campanya Safer To Wait. El seu lloc web està farcit de referencies a persones i organitzacions sospitoses de difondre desinformació: Elizabeth Evans, fundadora de l'Aliança per la Llibertat Mèdica del Regne Unit i que forma part del consell assessor del famós grup Children's Health Defense de Robert F. Kennedy Jr., Karol Sikora i Anthony J. Brookes, tots dos signants de la Declaració de Barrington i signants de la carta de Robert Dingwall.

Se sospità que Safer to Wait va començar a funcionar mesos abans del seu llançament oficial a l'estiu. El 26 de maig, els pares de l'Acadèmia Goldington de Bedford van reaccionar enfadats després que es repartissin fullets antivacunes als nens a les portes de l'escola. Els fullets anaven firmats per un grup anomenat Safer to Wait, descrit com un col·lectiu de pares, professors, metges i advocats preocupats. Els líders sindicals d'Educació es van posar en contacte amb el Departament d'Educació després que diversos directors rebessin cartes similars amenaçant amb accions legals contra les escoles que es fessin servir com a centres de vacunació.

Fonts:

Inside the Radicalised Anti-Vaxxer Network: ‘Influencing’ Government Vaccine Advisory Panel, Nafeez Ahmed and Karam Bales, ByLine Times 2021

The HART Files: Inside the Group Trying to Smuggle Anti-Vaccine Myths into Westminster, Jordan Wildon, Nick Backovic & Ernie Piper, Logically 2021

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

Bernard Selz és propietari del fons d'inversió Selz Capital i la seva dona és presidenta de la Fundació Selz. Ambdós donen suport a grups antivacunes des d'abans de la pandèmia de COVID. Els grups que financen difonen, entre altres teories, que les vacunes provoquen autisme o que passar el xarampió no té riscos. La seva aportació és molt més minsa que la dels germans Koch, però entre els seus contactes destaca amb diferència la Children’s Health Defense (CHD), que ha aconseguit ressò a tot el món. Els Selz varen finançar al Dr. Andrew Wakefield el 2012. Aquest antic gastroenteròleg va fer un estudi sobre la relació entre vacunes i autisme l'any 1998, publicat per The Lancet, que va córrer com la pólvora i va donar peu al naixement del moviment antivacunes predecessor de l’actual. El General Medical Council del Regne Unit va investigar el cas i va dictaminar que hi havien conflictes ètics i financers i que el metge havia actuat de manera irresponsable. 12 anys després The Lancet es va retractar. Des d’aleshores el doctor Wakefield, que viu a Austin, Texas, es considera víctima de les grans farmacèutiques i ha coproduït la pel·lícula Vaxxed el 2014 (ja hi ha segona part), en la que s'exposen entrevistes a pares i mares de tot el país sobre suposats efectes adversos de les vacunes en els seus fills. No es proporciona cap mena d'informació documentada i fins i tot una mare va denunciar que algú havia robat l'historial sanitari del seu fill. Una investigació sobre els diners recaptats va aixecar la sospita que se'ls havia embutxacat. Sobre el naixement del moviment antivacunes es pot veure el documental The Anti-Vax Conspiracy (castellà).

El mateix any que es va estrenar Vaxxed es va fundar la Xarxa d'Acció pel Consentiment Informat (ICAN), que sembla que juga el mateix paper de coordinació que la Declaració de Barrington. El 2017 va generar ingressos per valor d'1,4 milions de dòlars. El director executiu és Del Bigtree, que no té credencials mèdiques, però es presenta com expert en seguretat de les vacunes. Treballa també per Children’s Health Defense i el 2019 es va implicar en comunitats que havien patit un gran increment en els brots de xarampió:

Se'ls hauria de permetre tenir el xarampió si volen el xarampió. És una bogeria que hi hagi tant d’enrenou al voltant d'una malaltia infantil trivial

Del Bigtree va ser l’altra productor de la pel·lícula Vaxxed i divideix la seva feina entre donar suport a iniciatives populars i legislatives per canviar normatives sobre vacunació i la presentació d’un programa de televisió en línia. Els Selz aporten el 75% dels fons de l’[ICAN] i també financen el National Vaccine Information Center (NVIC). Bàrbara Loe Fisher, directora del NVIC, aporta aproximadament un milió de dòlars l'any, segons documents fiscals del 2018.

La Children's Health Defense, part de la xarxa de la Declaració de Barrington i, per tant, relacionada amb la xarxa Koch, també contribueix a l’ICAN. La va fundar Robert F. Kennedy Jr., nebot del president assassinat, advocat ambiental i pro-Trumpista, potser el més actiu militant antivacunes actual. Ha aparegut en esdeveniments on es proclama que les eleccions presidencials del 2020 varen ser robades i d'altres on s'ha celebrat o minimitzat l'assalt al Capitoli. S'ha especialitzat a manipular els informes VAERS i recomana ivermectina i MMS. El 2020 va recaptar 6,8 milions. Tenen un canal de TV i sucursals al Canadà, Europa i Austràlia. La seva web rebia 150000 visites abans de la pandèmia, ara 4,7 milions. També han fet una pel·lícula, Medical Racism, dirigida principalment a mares i negres americans. Estrenada el 2021 te com a objectiu difondre la desinformació i la por a les vacunes dins de la comunitat negra, afectada de manera desproporcionada pel coronavirus. La pel·lícula planteja abusos racistes a la medicina, com l'experiment de Tuskegee, quan centenars d'homes negres d'Alabama amb sífilis no van ser tractats, per qüestionar si es pot confiar en la vacuna o si és necessària.

El doctor Richard Allen Williams, cardiòleg, professor de medicina a UCLA i fundador de l'Institut de Salut de les Minories, va assenyalar que Kennedy lidera un moviment de propaganda i una operació absolutament racista que és especialment perillosa per a la comunitat negra. Un equip d'investigació va trobar que la CHD, juntament amb un altre, ara tancat, anomenat Stop Mandatory Vaccination, van comprar més de la meitat de la publicitat antivacunes a Facebook abans de la pandèmia. Dirigien els anuncis a dones en edat fèrtil mitjançant dades demogràfiques.

Tot i que estan organitzats per separat, els tres grups es reforcen els uns als altres. Kennedy i Bigtree sovint apareixen junts en esdeveniments públics, mentre que el lloc web d'ICAN inclou un enllaç al grup de Fisher. L'emissió setmanal en directe de Bigtree (The Highwire, ja tancada), que promovia l'ICAN, presentava sovint Kennedy.

Per l'actuació d'ambdues xarxes es pot deduir que la xarxa Koch (Declaració de Barrington) defineix l'estratègia i desenvolupa material intelectual i la xarxa Kennedy (ICAN) busca augmentar el suport entre la gent fent difusió. La xarxa Kennedy fa de corretja de transmissió entre les bases i la xarxa Koch.

Fonts:

Meet the New York couple donating millions to the anti-vax movement, Lena H. Sun & Amy Brittain, Washington Post 2019

How a Kennedy built an anti-vaccine juggernaut amid COVID-19, Micheller R. Smith, AP News 2021

Majority of anti-vaxx ads on Facebook are funded by just two organizations, Jessica Glenza, The Guardian 2019

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Koch

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suïcidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

Quan la COVID va començar als Estats Units i es varen ordenar mesures de bloqueig la caiguda a les vendes i el treball presencial, combinats amb els tancaments de fàbriques a llocs com la Xina, van interrompre l'economia. Un sector particularment afectat va ser la indústria dels combustibles fòssils. La demanda de petroli va caure bruscament. Sense perdre temps, les empreses del sector van començar a organitzar-se per fer front a les mesures de salut pública que amenaçaven els seus resultats, en especial les vinculades amb el multimilionari Charles Koch, propietari de Koch Industries, la companyia privada de combustibles fòssils més gran del món.

L’operació va començar el 20 de març de 2020, quan Americans For Prosperity (AFP), fundada per Charles i David Koch, va emetre un comunicat de premsa demanant als estats que romanguessin oberts: Podem assolir la salut pública sense privar a les persones que més ho necessiten dels productes i serveis que ofereixen les empreses d'arreu del país. Un mes després, l'American Legislative Exchange Council (ALEC), un lobby empresarial finançat parcialment per Koch Industries, va publicar una carta demanant al president Donald Trump que permetés la reobertura dels estats. Aquesta carta va ser signada per més de 200 legisladors estatals i altres interesats, inclosos líders de grups finançats per Koch com la Texas Public Policy Foundation i el James Madison Institute. La xarxa Koch es va inspirar en el full de ruta astroturf del moviment Tea Party. Els participants a manifestacions contra el bloqueig eren reclutats per FreedomWorks, un grup amb finançament sospitós també vinculat a Charles Koch. Diverses manifestacions del 2020 també van ser promogudes per la Convention of States Action, un grup fundat per una organització vinculada a la xarxa Koch i al multimilionari de fons de cobertura Robert Mercer, que vol reescriure la Constitució dels EUA.

Els grups finançats pels Koch i els seus col·legues també van recórrer a una forma de combat més insidiosa adaptada de les estratègies del Tea Party: construir una xarxa acadèmica i intel·lectual que creés i promogués la seva pròpia ciència per atacar les polítiques de mitigació de COVID. Com es pot veure en el gràfic posterior, alguns d’aquests col·legues son:

• Corporació Prince – Grup empresarial fundat per Edgar Prince, enginyer i home de negocis ultraconservador, amb interessos en agricultura, mineria i química. Un dels seus 4 fills, Erik Prince, va fundar la companyia militar privada Blackwater, i un altra, Elisabeth DeVoss, va ser Secretaria d’Educació a l’administració Trump.

• Robert Mercer – Empresari i informàtic estatunidenc, codirector de Renaissance Technologies, un fons d'inversió. Un dels principals impulsors de la campanya de Donald Trump, donant suport a personatges com Steve Bannon. Implicat en la campanya pel Brexit al Regne Unit oferint els serveis d’anàlisi de dades de Cambridge Analytica a l’UKIP.

• Bernard Selz – Fundador de Selz Capital el 2003, que gestiona uns 750 milions de dòlars de 24 clients. Dona feina a 4 persones. Del seu paper, relacionat amb la Children’s Health Defense de Robert F. Kennedy Jr. en parlaré en la següent entrega.

El 4 d'octubre de 2020, es publica la Declaració de Barrington, escrita pel professor de la Universitat de Stanford Jay Bhattacharya, l'antic professor de la Harvard Medical School Martin Kulldorff i la professora de la Universitat d'Oxford Sunetra Gupta. La declaració recomana que els governs permetin que les persones més joves i més sanes s'infectin amb COVID-19 mentre duen a terme una protecció centrada en els més vulnerables, per assolir així la immunitat de ramat. La missiva, criticada però influent, anima els governs a adoptar una política que permeti que el COVID-19 es propagui en gran mesura sense control, i es va escriure en una conferència organitzada per l'Institut Americà d'Investigació Econòmica (AIER) a Great Barrington, Massachusetts. En un dels paràgrafs es diu:

L'enfocament més compassiu que equilibra els riscos i els beneficis d'aconseguir la immunitat del ramat és permetre que aquells que tenen un risc mínim de mort visquin la seva vida amb normalitat per acumular immunitat al virus a través d'una infecció natural.

AIER, que també acull el lloc web de la declaració, és un grup de reflexió llibertari vinculat a Koch. Del 2018 al 2020, la Fundació Charles Koch va donar més de 100.000 dòlars a l'institut. Abans, havia donat prop d'1,5 milions de dòlars a Emergent Order Foundation, una empresa de relacions públiques que va dedicar centenars de milers de dòlars a consultoria de màrqueting per a AIER. També ha rebut 54.000 dòlars d’Atlas Network , un grup anti-regulació (amb influencia entre l'extrema dreta espanyola i del que parlarem en una altra entrada) que ha rebut més de mig milió de dòlars de la Fundació i l’Institut Charles Koch. També va obtenir prop de 3,9 milions de dòlars de DonorsTrust, un fons de diners foscos connectat amb donants rics de la dreta com Koch i Mercer, i el seu grup germà, Donors Capital Fund. A canvi, AIER ha proporcionat beques acadèmiques per a diversos programes finançats per Koch. Això inclou a l'economista Peter Boettke, l'antic president de la Societat Mont Pelerin, de la qual ha estat membre Charles Koch, i Michael Munger, un acadèmic adjunt de l'Institut Cato, recolzat per Koch. Entre els administradors d'AIER hi ha Benjamin Powell, director de l'Institut de Mercat Lliure de la Texas Tech University, que ha rebut milions de la xarxa Koch. Powell és conegut per la defensa dels tallers clandestins.

Bhattacharya, coautor de la Declaració de Barrington, és un antic becari d'investigació de l'Institut Hoover, que va rebre 430.000 dòlars de la fundació de Charles Koch entre el 2017 i el 2018, així com 1,4 milions de dòlars del fons de DonorsTrust del 2016 al 2020 .

L'assessor sobre COVID-19 de Trump, Scott Atlas, un neuroradiòleg sense antecedents en malalties infeccioses, semblava ser un dels diversos membres del personal que va donar suport a l'estratègia de la declaració. Tot i que ha negat instar l'enfocament de la immunitat natural, va afirmar públicament que les màscares no ajuden a frenar el virus i va qualificar la idea d'imposar vacunes als joves com una negació de la ciència. El president es va enamorar de la immunitat de ramat i de la solució ràpida que va prometre a la seva campanya de reelecció. A mitjans de setembre de 2020 va començar a difondre conceptes que aviat es codificarien a la Declaració de Barrington. A l'ABC News va declara: Es desenvoluparà... una mentalitat de ramat. Això passarà. Diversos estats republicans varen començar a aplicar mesures per restringir les normes anticovid.

Els arguments centrals de la Declaració de Barrington també van trobar suport a l'estranger. El setembre de 2020, la coautora Gupta es va reunir a Londres amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que havia trigat a imposar bloquejos i a implementar proves després que el coronavirus s'identifiques per primera vegada al seu país. Un mes després d'aquesta reunió, Johnson va enviar una sèrie de textos fent-se ressò dels punts de la declaració, inclòs que el virus no era un risc real per a les persones menors de 60 anys.

[Els autors de la] declaració de Barrington han tingut un accés extraordinari a les capes més altes del govern, va dir Gavin Yamey, professor de salut global i polítiques públiques a la Universitat de Duke. Han assolit un profund impacte en l'elaboració de les polítiques. Una vegada i una altra, hem vist que les [persones darrere de la] Declaració de Barrington obtenen el que volen.

El març del 2021, el fons DonorsTrust va gastar prop de 800.000 dòlars per difondre la narrativa que el peatge de la pandèmia es devia realment a les intervencions del govern. Al maig, va emetre un comunicat de premsa en què afirmava que els bloquejos van fer mal als treballadors. Al juny, Mercatus Center, un grup de reflexió llibertari de la Universitat George Mason, molt finançat per la família Koch, va començar a finançar una base de dades gestionada per Emily Oster, una economista que ha argumentat que els inconvenients del tancament d'escoles superen els riscos d'exposició a la COVID-19.

El desembre de 2021 el Hillsdale College va obrir l’Acadèmia per la Ciència i la Llibertat per educar el poble nord-americà sobre el lliure intercanvi de coneixements científics, les idees i la relació adequada entre la llibertat i la ciència en la recerca de la veritat. Hillsdale és una institució cristiana conservadora amb vincles amb l'administració Trump. I els estudiosos darrere de l'acadèmia son Scott Atlas, Jay Bhattacharya i Martin Kulldorff, tots tres connectats amb diners foscos de la dreta que ataquen mesures de salut pública, tots tres vinculats amb la Declaració de Barrington.

L’operació ha tingut una gran influencia política que arriba fins avui. La Declaració de Barrington i l'estratègia d'immunitat natural van ser àmpliament rebutjades per científics de tot el món. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) la va qualificar de poc ètica. Milers de professionals mèdics van demanar als governs que ignoressin les estratègies que es basen en la infecció natural. Mai en la història de la salut pública ningú ha suggerit infectar tota la població amb un patogen amb el qual no tenim experiència a llarg termini com a estratègia per gestionar una pandèmia, va dir l'epidemiòleg i metge Robert Morris, que ha assessorat diverses agències federals.

No obstant això, la declaració i els seus autors van ser acceptats per una sèrie de líders polítics, ja que els seus arguments van proporcionar als seus enfocaments de laissez-faire a la pandèmia una validesa acadèmica. Dos mesos abans de la publicació de la Declaració de Barrington, Trump va rebre als autors del document a la Casa Blanca , tot i que l'assessora COVID-19, Deborah Birx, va advertir els seus col·legues que aquells metges eren un grup marginal sense fonaments en epidèmies, salut pública ni cap experiència sobre el terreny.

El president Joe Biden no ha acceptat la immunitat de ramat a través de la infecció com ho va fer Trump, i va instituir un mandat de vacunació per a grans empreses que s'ha enfrontat a desafiaments judicials i rebuigs dels legisladors republicans i conservadors demòcrates. Però el seu equip de resposta a la COVID-19, encapçalat per l'antic conseller delegat d’una firma d'inversió i anomenat empresari Jeffrey Zients, ha continuat l'impuls del seu predecessor per mantenir el país obert.

A finals del 2021, Biden va assegurar als periodistes que els bloquejos no tornarien, malgrat l'aparició de la variant Omicron i la contínua propagació de la Delta. L'equip de resposta al coronavirus de la Casa Blanca va fer una declaració que reafirmava el seu enfocament limitat, una postura que Biden va reiterar: Tenim la intenció de no deixar que Omicron interrompi la feina i l'escola per als vacunats.

Fonts:

How The Koch Network Hijacked The War On COVID, Walker Bragman & Alex Kotch, The Lever 2021

The secrets originis of Tea Party, Jeff Nesbit, Time 2016

Lliuraments:

Trames negres

L'operació antivacunes als Estats Units – la xarxa Kennedy

L'operació antivacunes al Regne Unit – la xarxa HART

Danys col·laterals – el suicidi de la Dra. Kellermayr

Danys col·laterals – professionals mèdics assetjats

Espanya i Llatinoamèrica – la xarxa Atlas

Gràfic de la trama complet EUA-UK

Independentment de si la guerra hibrida és un informe de situació amb propostes per aprofitar-la a favor o una doctrina, resulta del tot evident que el ciberespai ja és de ple dret un espai econòmic ocupat on es provoquen i dirimeixen tensions en l'àmbit militar. Internet va néixer els anys 60 sota tutela militar (ARPANET, se'n va lliurar (aparentment) durant els 80, i en el segle XXI hi torna (el 2009 es va crear l'US Cyber Command, que va declarar el ciberespai com a domini militar equivalent a terra, mar, aire, i l'espai exterior). Tanmateix, si considerem que la guerra i la cosa militar són el gresol on el capitalisme desenvolupa i posa a prova les tècniques i automatismes que li calen per assolir el seu objectiu de creixement indefinit, se'ns farà evident que és un fals alliberament. Karl Marx va anotar en els Grundisse la idea, mai represa, que

la guerra es va desenvolupar abans que la pau; determinades relacions econòmiques com el treball assalariat, la maquinària, etc. es varen desenvolupar abans, a causa de la guerra i en els exèrcits, etc., que a l'interior de la societat burgesa. Les relacions entre forces productives i les relacions d'intercanvi són especialment intenses a l'exèrcit

El capital es renova periòdicament amb revolucions tecnològiques que augmenten la productivitat, obren mercats, superen estancaments i disminucions de les taxes de benefici, destrueixen velles indústries i en creen de noves. L'aparició de la ciberguerra és una manifestació de trets del mercat mundial no reconeguts en el discurs neoliberal de la globalització, com la profunda agressivitat i destructivitat intrínseca d'un ordre basat en la competència, la privatització i cada cop més maquinista.

Les llavors de la modernitat capitalista es poden trobar al segle XVI durant la revolució en els afers militars amb el descobriment d'armes de foc, que exigia fabricació a gran escala i exèrcits permanents de soldats pagats: els primers treballadors assalariats. Els vaixells de guerra del segle XVIII no eren només vehicles marítims d'expansió mercantil sinó que varen proporcionar un prototip per a l'organització disciplinada de mà d'obra a les fàbriques. La producció d'artilleria i armes segons requisits estandarditzats durant la Guerra Civil als EUA va ser un precedent per l'adopció industrial i militar de la tecnologia cibernètica.

La guerra esdevé ciber el 1945, molt abans que en altres esferes del capital. Això també significa que l'arrel de la cibernètica no és només la geopolítica sinó també el conflicte de classes. El desenvolupament dels ordinadors per part dels Estats Units i els seus aliats va ser impulsat inicialment per la lluita contra el feixisme, però aquesta força institucional propulsora va canviar molt ràpidament per enfrontar-se amb l'antic aliat de la guerra, l'URSS. És durant la Guerra Freda quan el ciber entra realment en guerra, incubat dins del triangle de ferro dels interessos militars, corporatius i acadèmics als Estats Units, sobre el qual ja va alertar Eisenhower.

La cibernètica també va trobar el seu camí als camps de batalla calents de la Guerra Freda, les baixes de la qual es comptabilitzen per milions. L'operació Igloo White a Vietnam va ser una important operació per evitar l'abastiment del Vietcong, sembrant la ruta Ho Chi Minh amb sensors de moviment comunicats amb una sala de control secreta a les selves de Tailàndia on tècnics d'IBM processaven un flux de dades dubtoses als superordinadors de l'època per ordenar atacs aeris contra combois de tropes o pagesos mal identificats. La mateixa IBM que havia col·laborat amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Per entendre molt clarament l'enfocament i la fe que es tenia en l'època sobre l'aplicació de principis i tecnologia cibernètica als camps de batalla es molt aclaridor el documental Fog of War, on el secretari de defensa d'EUA durant el conflicte amb Vietnam, Robert McNamara, explica com pretenien quantificar-ho, tabular-ho i informatitzar-ho tot.

El perill de guerra nuclear també va originar Internet. Paul Baran, empleat de la corporació RAND, va desenvolupar la idea de la commutació digital de paquets per mirar de garantir la supervivència de les comunicacions militars enmig d'una guerra nuclear. Des de 1945 a 1975 totes les característiques de les armes nuclears modernes es van dissenyar utilitzant molts dels dispositius de processament de dades dels Estats Units, el desenvolupament de la tecnologia informàtica va ser impulsada pel programa d'armes nuclears.

Les noves generacions d'armes nuclears desplegades per l'administració Reagan, com els míssils creuer, basats en els míssils balístics intercontinentals de l'arsenal dels submarins Trident, i els sistemes Star Wars de la Iniciativa de Defensa Estratègica, tots ells profundament dependents de l'orientació i la navegació informatitzades, varen crear un escenari on l'Unió Soviètica es va trobar atrapada en una carrera armamentista inassequible. Els seus planificadors es van enfrontar a una elecció insoluble entre pistoles o mantega. Aquesta pressió militar directa va formar part, al seu torn, d'una derrota econòmica més amplia, ja que les fortaleses industrials de l'URSS van ser superades per noves forces de producció que es van separar de la matriu del Pentàgon i van germinar ràpidament a Silicon Valley. No és descartable que darrere la propaganda occidental sobre la guerra hibrida russa hi hagi una intenció semblant.

El relat més comú sobre l'origen d'Internet diu que va ser ràpidament piratejada i alliberada de la tutela militar per administradors de sistemes i estudiants de grans universitats, afavorint així l'ús general per part d'investigadors i experimentadors contraculturals, i després per desenvolupadors comercials, que varen allunyar el món digital de la supervisió governamental. És cert que avui en dia empreses com les GAFA exerceixen un nivell de control sobre la innovació tecnològica i la política que sembla superar la del mateix govern que va promoure inicialment la revolució informàtica. Però la fugida del capital digital del seu tutor militar també ha servit per enfosquir la contínua implicació del triangle de ferro dels interessos militars, industrials i acadèmics a Internet i el desenvolupament informàtic, com a instigadors de la recerca de la qual deriva la innovació civil i, al seu torn, com a destinatari de tecnologies civils adaptades a finalitats militars.

La guerra es una arrel, no una branca, del capital. Actualment, amb les noves tècniques d'extracció de dades, transvasades des de l'indústria civil a la militar, amb les que som classificats, categoritzats i ordenats (datificats) per preveure i modificar el nostre comportament, ens podem veure empesos a participar passivament i inconscientment en guerres, a donar suport a uns o altres i a col·laborar en la pressió que polaritza les societats de mica en mica. Es pot dir que la ciberguerra genera un nou tipus de reclutament massiu, iniciat a França a conseqüència de la revolució de 1789 per superar la professionalitat dels exercits de l'Ancient Regime, que avui equival a la mobilització massiva a través de les xarxes. Les mobilitzacions actuals no produeixen masses de soldats creuant Europa, sinó aixecaments subterranis que provoquen efectes fora del camp de batalla diàriament. L'aprofitament de la ciber mobilització, incidint en elements socials, ideològics i polítics, es considera clau per assolir avantatges en guerres futures. Després dels atemptats de 9/11 a EUA l'estament militar va concloure que l'era de la informació està provocant un gran canvi en l'evolució dels conflictes, i ens estem quedant endarrere.

Fonts:

Cyberwar and Revolution, Digital Subterfuge in Global Capitalism; Nick Dyer-Witheford i Svitlana Matviyenko, University of Minnesota Press 2019

information Bomb, Paul Virilio, Verso 2000

Subtítols documental Fog of War en català

Dark Star, Alan Furst, Random House 1991

Primera part: La Doctrina Gerasimov

Segona part: Això només se li acut a Rússia

En aquesta segona part sobre la guerra hibrida s'exposa un resum del punt de vista rus, publicat a geopolitika.ru el 2021.

A Rússia es pot sentir sovint per televisió o llegint diaris o publicacions científiques que els EUA i l'OTAN estan lliurant una guerra hibrida contra Rússia. Per la seva part, als EUA, als països de l'OTAN i als seus clients es diu que Rússia està lliurant un guerra del mateix estil. Ambdues parts es refereixen a una forma especifica d'accions indirectes que suposen una amenaça tant per un bàndol com per l'altre.

Durant la Guerra Freda la dissuasió nuclear exigia un esforç asimètric per part dels dos bàndols, i aquesta asimetria persisteix actualment, ja que, per una banda, tenim un estat amb capacitats internacionals limitades, Rússia, i per l'altra un gran grup de països i una aliança politicomilitar. Tanmateix, diverses potencies d'aquest grup son força sofisticades en tota mena d'operacions subversives dins d'una gama molt amplia: guerra política, contra insurgència, operacions especials... Es pot notar també com darrerament la menció de guerra hibrida s'està utilitzant com una mena d’estratègia paraigua amb un caràcter polític global, sobretot després de que els representants dels països de l'OTAN i els seus socis comencessin a acusar a Rússia d'agressions i d'accions malicioses a partir del 2014. Sobre el concepte de guerra hibrida

El terme es va començar a desenvolupar i utilitzar a principis del nou mil·lenni per oficials dels Cos de Marines dels Estats Units, que la van explicar com el que es troba entre la guerra especial i la convencional. Aquest tipus de guerra té característiques d'escenaris especials i convencionals i requereix una flexibilitat extrema per a la transició operativa i tàctica entre ambdós escenaris. La qüestió es va anar desenvolupant en diversos treballs analitzant el conflicte txetxè amb Rússia o l’experiència de combat a l'Afganistan i a l'Iraq.

Principalment es tractava de l'anàlisi de mètodes irregulars: terrorisme, insurgència, guerra sense restriccions, guerrilles o coerció per part de grups narcos per explotar la pèrdua de control d'un estat fallit, s'advertia que aquests mètodes serien cada vegada més estesos i sofisticats i que arribarien a desafiar la seguretat dels Estats Units al mon. El 2007 l'idea va quallar en el llibre Conflicte el segle XXI: l’emergència de les Guerres Hibrides, de Frank Hoffman: en lloc d'adversaris separats amb enfocaments diferents (convencionals, irregulars o terroristes) hi ha adversaris que utilitzaran totes les formes de guerra i tàctiques, probablement de forma simultània. El Comandament de les Forces Conjuntes dels EUA va adoptar aquest concepte el 2009.

El 2015 l'exercit americà va publicar les Directrius sobre l'estructura de la força contra les amenaces hibrides, on aquestes es defineixen clarament:

Les amenaces hibrides són innovadores, adaptables, connectades globalment, en xarxa i incrustades en el desordre local. Poden consistir en una àmplia gamma de tecnologies antigues, adaptades i avançades, inclosa la capacitat de crear armes de destrucció massiva. Poden operar de forma condicionada i no convencional, emprant combinacions adaptatives i asimètriques de tàctiques tradicionals, irregulars i criminals i explotant les capacitats militars tradicionals de formes antigues i noves.

Les amenaces hibrides busquen saturar tot l'entorn operatiu amb efectes que donin suport al seu curs d'acció i obliguin els adversaris a respondre en múltiples línies d'acció. Un simple atac militar pot no ser prou complex per estirar els recursos, reduir la intel·ligència i limitar la llibertat de maniobra.

Per contra, les amenaces hibrides poden crear simultàniament inestabilitat econòmica, contribuir a la manca de confiança en la governança existent, atacar les xarxes d'informació, proporcionar un missatge convincent i coherent amb els objectius, desencadenar crisis humanitàries provocades per l'home i amenaçar físicament als adversaris. Les accions sincronitzades i sinèrgiques de les amenaces hibrides poden tenir lloc en els àmbits informatiu, social, polític, infraestructural, econòmic i militar.

El 2016, en el document Entorn operatiu conjunt 2035: La Força Conjunta en un mon disputat, es diu que:

...una barreja hibrida de dissuasió convencional i guerra proxi posarà a prova la capacitat de les forces combinades per intervenir amb èxit en suport d'aliats i socis als quals s'oposen les potències revisionistes veïnes. Els principals atributs de les estratagemes hibrides estatals estaran caracteritzats per la convergència de factors físics i psicològics, cinètics i no-cinètics, combatents i no-combatents i la fusió operativa d'enfocaments convencionals i irregulars. Mentrestant, és probable que Rússia continuï utilitzant l'amenaça del poder militar per protegir els interessos regionals i promogui la idea que continua sent una gran potència. I que l'Iran continuï desenvolupant i utilitzant proxis i socis regionals. I és possible que la Xina desenvolupi una estratègia marítima més dinàmica i adaptable en un intent d'imposar conseqüències irreversibles a les disputes insulars dels mars de la Xina Oriental i Meridional.

S'observa clarament com es globalitza la guerra hibrida, els atributs de la qual s'assignen automàticament als estats que s'identifiquen als documents estratègics dels Estats Units com a amenaces. I Rússia apareix repetidament als documents d'anàlisi i a la retòrica política dels representants dels països de l'OTAN. Es a dir, els autors occidentals intenten enganxar l'etiqueta a Rússia com si fos una cosa natural.

L'OTAN també s'ha centrat en les amenaces hibrides. El concepte Capstone, que data del 2010, va ser utilitzat per l'OTAN en el seu experiment Counter the Hybrid Threat. En aquest document, les amenaces hibrides es defineixen com a amenaces que emanen d'adversaris capaços d'utilitzar simultàniament mitjans convencionals i no tradicionals per assolir els seus objectius. L'organització va començar a utilitzar formalment la definició de guerra hibrida contra Rússia després del cop d'estat a Ucraïna el 2014 i el 2015 va adoptar l'Estratègia de Guerra Hibrida, en la que es defineix com es farà front a les amenaces d'aquesta mena. L'abril del 2017, diversos aliats europeus de l'OTAN van acordar formalment la creació d'un Centre Europeu d’Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Hibrides a Hèlsinki. També es va crear una nova Divisió Conjunta d’Intel·ligència i Seguretat (JISD – Joint Intelligence and Security Division), considerada la reforma més important en la historia de la intel·ligència aliada, amb 270 treballadors de diversos països de l'OTAN. L'objectiu d'aquesta nova divisió es donar resposta al complex entorn d'amenaces que planteja una Rússia assertiva i a l'augment del terrorisme i la inestabilitat al sud. Des d'aleshores el tema de les amenaces hibrides ha estat un dels principals a l'agenda OTAN.

Es pot dir que en aquests moments hi ha una ferma convicció a Occident que Rússia està intentant per tots els mitjans perjudicar la comunitat euro atlàntica en conjunt i individualment, per la qual cosa cal resistir en diversos àmbits i situacions. Aquesta actitud te un signe clar de paranoia política, similar a la que hi havia als Estats Units els anys 1950-80 sobre l'expansió del comunisme. L'oposició declarada no es res més que una tapadora per a la manipulació de l'opinió pública i la pròpia activitat agressiva, que sovint viola les normes del dret internacional. El problema es que qualsevol acció de Rússia, ja sigui un reforçament de la capacitat de defensa, l'adopció d'algunes lleis internes o el suport als compatriotes a l'estranger i a l'activitat econòmica internacional, serà percebuda i anunciada com una amenaça hibrida.

La crisi de confiança de l'opinió pública a la seva pròpia elit dirigent també impulsa Occident a utilitzar l'espantall de les guerres hibrides per desviar l'atenció dels nombrosos problemes interns cap a un enemic extern i així excloure qualsevol escenari alternatiu de desenvolupament econòmic i polític a la societat.

Per descomptat, la posició oficial de Rússia no està d'acord amb els intents d'etiquetar-nos com a actor de la guerra hibrida sota qualsevol pretext. Aquí cal recordar l'aparició a Occident de l'anomenada Doctrina Gerasimov, encara que en realitat no existeix. Aquest concepte va ser inventat deliberadament pels experts de l'OTAN, basant-se en l'anàlisi de les publicacions del cap de l'Estat Major de les Forces Armades russes, per espantar els habitants i tenir un motiu per seguir aplicant els seus plans. El mateix passa amb la guerra hibrida.

Font: The concept of hybrid warfare: origins, application, counteraction; Leonid Savin, Geopolitica.ru 2021

Primera part: La doctrina Gerasimov

Tercera part: La guerra és una arrel, no una branca, del capital

Aquesta entrada és la primera de tres sobre la guerra híbrida on s'exposa el punt de vista occidental, a la segona la rèplica russa i a la tercera el que jo en penso. Si vols dir-me alguna cosa em pots contactar a mastodont.cat.

Fa uns anys que la informació pública sobre estratègia militar gira al voltant de la guerra hibrida, especialment des de la revolució ucraïnesa del 2014. El febrer d'aquell any el cap de l'estat major de les Forces Armades de la Revolució Russa, el general Valery Gerasimov, va descriure un nou marc operatiu basat en les lliçons apreses als conflictes d'Estònia i Geòrgia on explicava que s'estaven desenvolupat models de planificació únics per aplicar mitjans militars i no militars: forces d'operacions especials, forces proxi (nova terminologia per anomenar paramilitars, mercenaris i estats-ninot), mitjans civils i capacitats cibernètiques. Es tracta d'influir en tots els actors, pertorbar la comunicació i desestabilitzat les regions per assolir els objectius. Gerasimov descriu el nou concepte operatiu com el rol dels mètodes no militars en la resolució de conflictes interestatals i consta de sis fases:

• origen ocult
• escalada
• brot d'esclat del conflicte
• crisi
• resolució
• restauració de la pau

La idea és utilitzar tots els sistemes i mètodes a l'abast per influir en la percepció i el comportament de l'enemic, la població i la comunitat internacional a tots els nivells, i ho anomena control reflexiu. Resumint: es tracta de conèixer bé l'enemic i provar d'influir en les seves decisions. Els mecanismes que es fan servir són:

• Engany – forçar l'enemic a desplaçar forces cap a una regió amenaçada durant les etapes prèvies als combats
• Dissuasió – crear la percepció de superioritat invencible
• Distracció – crear una amenaça real o imaginària contra algun punt vital de l'enemic durant les etapes prèvies al combat, obligant-lo a reconsiderar la seguretat en les seves decisions de cara a operar seguint aquesta orientació
• Divisió – convèncer l'enemic que li convé operar contra els interessos dels aliats
• Esgotament – obligar l'enemic a afrontar operacions inútils i a combatre amb recursos reduïts
• Sobrecarrega – subministrar freqüentment una gran quantitat d'informació contradictòria
• Pacificació – portar a l'enemic a creure que s'està realitzant un entrenament operatiu planificat en lloc de preparatius ofensius, reduint així la seva vigilància
• Paràlisi – crear la percepció d'una amenaça concreta contra un interès vital o un punt feble
• Pressió – difondre informació per desacreditar el govern davant la població
• Provocació – obligar l'enemic a actuar de manera desavantatjosa
• Suggestió – difondre informació que afecti la legalitat, la moralitat o la ideologia de l'enemic.

Realment res que no hagués dit el Sun Tzu fa 2000 anys o que no s'expliqui en qualsevol manual d'intel·ligència: buscar la millor posició enredant o provocant i, mentrestant, enfonsar la moral del poble i els soldats. La diferència és que ara es pot influir sense llençar fullets des d'avions o empalant a 5000 presoners perquè els periodistes o difonguin. Ara es pot fer gairebé adreçant-se directament a qualsevol que sigui etiquetat com a enemic o sospitós de donar-li suport.

Per recolzar la idea que Rússia està duent a terme una guerra hibrida es posa com a exemple el desenvolupament del conflicte ucraïnès:

Origen ocult: El 1991 Geòrgia, Ucraïna i Estònia esdevenen estats independents. A Geòrgia hi havia dues regions separatistes prorusses: Ossètia del Sud i Abkhàzia, a Ucraïna les tensions venien de la minoria ètnica russa a Crimea, a Estònia el govern va aprovar una llei que rebutjava el rus com a llengua oficial, obligant als russos ètnics a aprendre estonià per obtenir la nacionalitat. Durant els anys següents Moscou va emetre passaports pels russos ètnics dels tres països, creant una minoria russa i comprometent-se a protegir-la. La tensió va augmentar quan Estònia va entrar a la UE i a l'OTAN (2004) i posteriorment es va negar a Rússia el permís per construir un gasoducte cap a Alemanya. Les preocupacions del Kremlin respecte a Geòrgia i Ucraïna eren per l'expansió de l'OTAN i el desig d'un canvi de règim. El sentiment antirus i antioccidental han provocat tensions a Ucraïna des de 2003: la revolució taronja, els disturbis de Crimea (2008) i la revolució de l'Euromaidan de 2013.

Escalada: El 2014 el president ucraïnès Ianukóvitx va fugir i un govern prooccidental va prendre el poder. Rússia va al·legar que era un acte il·legal perquè no s'havia seguit el procediment d'impeachment marcat per la llei ucraïnesa i que el nou govern actuava contra la seguretat dels russos dins d'Ucraïna, apel·lant al deure humanitari internacional de protegir als ciutadans russos a l'estranger per justificar una intervenció. Evidentment, el seu interès era mantenir el control del port de Sebastòpol a Crimea, necessari per accedir tot a l'any a mars i oceans de connexió. Seguidament, Rússia va engegar una campanya mediàtica per obtenir suport (comunicació estratègica): va començar a comparar al govern ucraïnès i als seus aliats amb nazis, gais, jueus i altres grups i, alhora, a difondre una narrativa imperial inspirada per l'escriptor Fiódor Dostoievski (la missió de Rússia és crear un imperi cristià paneslau), citat sovint per Putin. També s'acusava els mitjans occidentals de simplificar els mapes demogràfics, indicant que l'est i el sud d'Ucraïna són d'ètnia russa predominant, mentre es feia més difusió dels problemes de les minories russes.

Per evitar que l'OTAN i la UE ajudessin Ucraïna, els mitjans russos utilitzaven esdeveniments que els feien semblar agressius i explicaven com varen violar els acords sobre l'expansió de l'OTAN cap a l'est. Al mateix temps, es difonia molta informació sobre la violació d'acords per part d'Ucraïna amb Rússia per fer-lo aparèixer com a soci poc fiable. La UE va arribar a aïllar temporalment Ucraïna. El 12 de febrer les organitzacions prorusses varen debatre sobre Crimea i varen donar suport a Rússia. El consolat rus va començar a emetre passaports russos a tots els habitants per crear una majoria russa a la península. El 14 de febrer es va dur a terme un ciberatac contra un dels bancs més grans d'Ucraïna per donar suport als disturbis (ús de mitjans no militars).

Brot d'esclat del conflicte: Dues setmanes després forces paramilitars locals i cosacs van assaltar el parlament. Mentre els simpatitzants prorussos ocupaven instal·lacions clau a Crimea, voluntaris russos van anar a ajudar-los i un exèrcit de 40000 soldats va començar exercicis a la frontera. Els mitjans regionals i els centres de telecomunicacions també varen ser ocupats i es varen tallar les comunicacions telefòniques i per internet. Aquesta coordinació abans esmentada de forces d'operacions especials, forces proxy i força convencional aclaparadora a la frontera és la provocació amb la qual es busca una reacció o la dissuasió/pacificació. Perquè això funcioni el govern s'ha de trobar més o menys aïllat i sobrecarregat d'informació, per això es van bloquejar les telecomunicacions. El mes de març varen començar els ciberatacs contra el govern ucraïnès i llocs web de l'OTAN per dificultar-ne el lideratge, però no varen causar aïllament ni sobrecarta informativa. La primera provocació va fallar.

Crisi: El 7 de març forces paramilitars i cosacs ataquen bases militars ucraïneses. Algunes es varen rendir, altre varen ser conquerides amb l'ajuda dels Little Green Men: unitats ben armades, ben entrenades, uniformades, amb màscares i sense emblemes militars, que no parlaven amb mitjans ni revelaven qui eren. La caiguda del govern de Crimea es va deure als efectes del control reflexiu: distracció, pressió, suggeriment i aïllament (local). A continuació l'operativa russa es va centrar a provocar (per segona vegada) o esgotar i paralitzar al govern de Kíev. Les accions combinades varen enfonsar la moral de les tropes ucraïneses a Crimea (esgotament i suggeriment), que varen lliurar les seves bases i moltes es van unir a les forces russes. Els Little Green Men els aïllaven i després feien servir internet i mitjans locals per campanyes mediàtiques i d'intimidació combinades amb suborns.

Resolució i restabliment de la pau: Kíev va acabar reconeixent que la policia local i les forces armades a Crimea eren corruptes, prorussos o tenien la moral baixa. Els agents d'influència russos van penetrar les forces d'intel·ligència i seguretat locals. La manca de comunicacions i suport a les bases va provocar l'aïllament tàctic i, finalment, operatiu, de les forces ucraïneses. Tota l'operació es va desenvolupar sense convertir-se en cap moment en una guerra convencional. El 16 de març es va celebrar el referèndum per la independència on el 99,77 va votar per la reunificació amb Rússia. La restauració de la pau es va iniciar el 18, quan la Duma russa va signar el tractat per incorporar Crimea.

Bàsicament, això és el que s'explica sobre la teoria i pràctica d'aquest nou model militar operatiu per part de Rússia. A partir d'aquí la majoria d'informacions que es poden trobar són debats que giren al voltant de si s'ha de considerar com a un pla militar que ja s'aplica i, per tant, conforma una nova doctrina (doctrina Gerasimov), o, al contrari, es un anàlisi de situació i s'està interpretant malament, se n'està fent un gra massa i el resultat és que les anàlisis militars occidentals erren, cosa que tractant-se de guerra pot provocar errors fatals. En el discurs del general Gerasimov El valor de la ciència en la predicció, considerat fundacional, el general afirma que les intervencions humanitàries, l'ús de forces especials, el finançament de moviments democràtics i el desplegament de mercenaris i representants són característiques d'una doctrina nord-americana de la guerra indirecta. Talment, el que es diu a mitjans occidentals sobre els russos. En aquest article es fa una descripció de diverses accions russes durant el conflicte Ucraïnès per l'èxit de les quals l'autor considera que no va ser imprescindible l'ús de tàctiques ni mitjans no militars.

Font: Russia's Perception Warfare, Lieutenant-Colonel A.J.C. Selhorst MMAS BEng, Militaire Spectator 2016

Discurs El valor de la ciència en la predicció, general Gerasimov (2013, català)

Discurs Reflexions sobre el futur militar, general Gerasimov (2019, català)

Segona part: Això només se li acut a Rússia

Tercera part: La guerra és una arrel, no una branca, del capital